497.-Uf...! Quin cansament...!

497.-Uf...!  Quin cansament...!

És cert que només han passat unes hores des de la Declaració que vàrem celebrar, tot i que val la pena recordar la diferència entre declaració i proclamaciío...Però van passant les hores i l’únic que ens ha dit el president és que tinguem paciència, perseverança i perspectiva... Val. No seré jo qui posi en dubtes l’actitud de Puigdemont i per tant, tindre paciència i perseverança. Però convindrem tots que tenir perspectiva sense saber res més que el  poc que sabem, es fa una mica difícil... Però també  és veritat que en prou feines amb 72 hores, els nadons només dormen... Però perquè estiguem distrets  el pare de al criatura ara és a Brussel·les. Que hi fa? Ha fugit, així, senzillament? Estudia o prepara l’exili? Si és així, com pot afectar en un futur la seva i  hipotètica situació judicial  a Espanya? Perquè hi van uns Consellers, a Brussel·les, i no tots? I per què uns de concrets? Els que s’han quedat, seran màrtirs i empresonats? Està tot convingut amb el govern central? Si?  No? L’advocat amb que sembla que el president s’ha entrevistat, és el mateix per a tots els que l’acompanyen? Amb quina “assistència econòmica”  compten? O no és res de tot això?...

Al mateix temps,  Maza, diligent com sempre, presenta una querella de 117 pàgines que “casualment” va a parar a la jutgessa Lamela, molt coneguda dels Jordis, però sorpresivament el fiscal  no demana mesures cautelars, tot i ser querellats-acusats de delictes superiors als dels proposats per  als Jordis... i presenta la querella a Madrid quan els suposats delictes s’han comés a Catalunya...,  al  mateix temps que des del ministeri de l’interior es comunica que el President no té limitació de moviments a l’Estat...

I entre tot plegat, unes eleccions que fan contents a tothom, unes eleccions  autonòmiques per a uns, però constituents pels altres, anunciades pel dia 21/12 per Rajoy, casualment per un dia després d’aquelles que Puigdemont semblava voler convocar pel dia 20/12, casualment? És que el 155 ha resultat, com deien molts, absolutament inaplicable i allò dels sis mesos era realment una quimera? Pacten dates  Rajoy i Puigdemont perquè Europa ho ha assenyalat així? És Europa qui realment està bellugant els fils de tot pelgat i funcionant  amb la seva aquiescència? Estem immersos en unes espècie de conspiració de la que no en sabem rea de res? Seran aquestes eleccions aquell referèndum  que tan vàrem  demanar però que si les guanya el separatisme el vicepresident del senat ja avisa de que es tornarà a aplicar el 155?  Això si que és democràcia...!

A Barcelona es manifesten  300.000 unionistes, 50.000 menys que l’última vegada, segons dades de la guàrdia urbana i fa gràcia escoltar a Paco Frutos, possiblement l’estalinista més estalinista dels que encara queden vius a Espanya, renegant dels mites separatistes inclús dels del  1714  (sic) i fent les delícies dels embolcallats amb la bandera borbònica... Stalin li donaria la creu de Lenin, fent bó allò de que els extrems es toquen...

I mentre, els amics  ultres es passegen cantant el Cara al Sol o dient que tot plegat, amb Franco això no passava, però fotent les hòsties habituals i mantenint la impunitat també  habitual, deixant en evidència les essències que encara perfumen a l’oligarquia i als seus acòlits?

Tot plegat, no fa una mica de ferum com aquella que Hamlet sentia a Dinamarca...?

De moment molt poques respostes i moltes especulacions...

Uf...!Quin cansament...! I només portem tres dies...

J.  Vinyeta

30 d’Octubre de 2017

496.- República Catalana

496.-  República Catalana

A les 15 hores 27 minuts del dia 27 d’Octubre de 2017, el legítim Parlament de Catalunya ha votat a favor de la declaració de la República Catalana, Independent. El President Puigdemont, que durant tota la matinada i dematí d’ahir intentava aturar l’aplicació del famós 155 i semblava clar que optaria per convocar eleccions per aquest fi, va canviar de criteri, optà finalment per no convocar-les i va deixar en mans del Parlament la solució o resposta que Catalunya havia de donar a l’aplicació de l’article clarament repressiu. Per què aquesta muntanya russa durant tot el dia i que tant va esverar a molts? Pel que sabem, Puigdemont havia posat quatre condicions per a  convocar les eleccions: la no aplicació del 155, la llibertat dels Jordis, la retirada de la policia i guàrdia civil i, segons fonts, l’establiment d’una taula de diàleg, qüestió aquesta última  que va estar admesa  però que  quedava per concretar. En principi, les condicions semblaven acceptades. Però des del PP, Albiol dixit  que no hi havia la mínima voluntat de retirar el 155 i, per si era poca cosa,  de les altres tres  condicions, res de res. Posats a la intempèrie, República d’aixopluc.  I així ha estat: avui s’ha constituït la República i es posa en marxa la Llei de Transitorietat Jurídica que és la norma a aplicar. Ara, a posar-se a la feina.

No cal el relat històric del com s’ha arribat aquí. És sabut, de tots els que esperàvem el moment, el què, per què i com ha estat la travessia que ha anat deixant destrosses de tota índole pels camins, amb totes les incomprensions abanderades per negar allò en que nosaltres hi creiem i que de sempre nosaltres hem vist clar. 

Però, tot i així, se’m acut un relat que suposo és anecdòtic però que entenc  adient.  Diuen que el 14 de Juliol de 1789, Lluïs XVI en despertar-se va sentir trets i sorolls i va preguntar “És un  motí?”  i el seu interlocutor, que algú concreta com algun dels seus ministres i altres en l’ajuda de cambra, li va respondre allò  de “No, Sire, no és un motí: És una revolució”.  Els governs de Madrid, els que els manen  des de l’ombra i els seus corifeus, que son molts i poderosos,  han parlat  sempre  de que el que passava aquí no eren més motins (més endavant, per poder aplicar una llei repressiva, qualificats com a tumultos) en mans de quatre eixelebrats. Un error de càlcul monumental. Bàsicament perquè, acostumats com estan a mantenir el que calgui des de d’alt a baix,  no han captat que aquí, perquè la cultura no és precisament imperial, hem fet les coses de baix a d’alt, fins a tal extrem que més que un motí tumultuós desordenat i ineficaç ha estat una  autèntica revolució popular de gran abast que va deixar en mans dels polítics el portar-la a bon fi. I així ha estat.

Ara, haurem d’aguantar la repressió anunciada que el temps anirà temperant a mida que pugi la prima de risc, hi hagi algú reconeixement internacional i es facin necessàries negociacions amb l’Estat espanyol. Mentre hi haurà cridòria i violència  (veurem si qualificada de tumultuària) exercida per aquells que des de sempre han boicotejat les nostres més insignificants passes i que col·laboraran  obertament amb els repressors oficials. Però amb la pau que ens permetin  i amb absència de violència per part nostra, així, amb la tossuderia de tots plegats (Donec  Perficiam...!) arribarà el moment definitiu en què, després  de molts anys de lluita, podrem desar les Estelades per posar definitivament la Senyera al seu lloc: ens ho hem guanyat!

J.  Vinyeta

27 d’Octubre de 2017

495.- Comentaris (Paralelismes i altres coses)

495.- Comentaris (Paralelismes i altres coses).-

Repassant una mica la història, ens trobem en un fet preludi del que després va ser l’ entrada de Hitler al  poder i de totes les calamitats posteriors, al convertir-se en dictador pur i empresonant als rivals polítics. És el que va ser conegut com a Cop d’Estat a Prússia, per part de Von Papen el 1932, pocs mesos després de ser anomenat Canceller i del que Eldiario.es[1] en fa un bon resum. Va fer sobre Prússia el mateix que demà passat pretén fer Rajoy a Catalunya i aplicant, com va fer Von Papen, la constitució  del moment. Amb certa afinitat al món nazi, Von Papen va aixecar la prohibició de que les anomenades SA,  servei d’ordre i protecció del partit nazi, poguessin sortir al carrer fet que, en deixar via lliure als violents, que varen tornar a cavalcar  pels carrers atonyinant als opositors polítics i varen  propiciar  així la victòria, en forma de minoria majoritària, de Hitler. Von Papen,  “aconsella” al President alemany  Hindenburg que anomeni Canceller a Hitler. Hitler convoca immediatament eleccions pel 5 de Març (havia estat nomenat Canceller el 30 de Gener del mateix any 1933) i, després de l’incendi del Reichstag, pocs dies abans de les eleccions, decreta la supressió de llibertats. En les eleccions, als opositors no els hi deixa opcions i finalment el Reichstag es tenyeix del color  nazi. El que vé al darrera, ja és conegut.

No hi ha similituds  entre el què va passar allà i el què pot passar a l’Estat Espanyol a partir de demà passat?  De moment el PP “adverteix” de passar per la pedra al Pais Basc, Castilla – La Mancha i Navarra.  Hitler també va amenaçar a les regions alemanyes d’acabar gestionades des de Berlín.  I ho va fer.

En tota questa història que ens toca viure i defensar,  no deixen de cridar-me l’atenció dues coses.

La primera és amb al menys  l’aparent indiferència amb que la resta de l’estat es mira tot plegat. És ben cert que la catalanofòbia no és precisament un bolet que ha sortit així per generació espontània. Ve de lluny tot i que,  des del 2006 i amb  PP en la recerca de vots, ha multiplicat els efectes de la mateixa. Però, a banda,  ¿no és conscient Espanya de com quedarà o com està i en quins nivells de poder absolut està situada, tan si Catalunya se’n va com si no pot fer-ho? Un País en que els tres poders bàsics estan en les mateixes mans, amb un fiscal general tant obedient com ho resulta ser el TC, amb un partit en el poder definit pels jutjats com a organització per delinquir i que manté en conseqüència un Govern  corrupte fins les celles, controlat per una oligarquia hereva del franquisme que dirigeix els afers polítics a voluntat, amb una premsa controlada i permanentment agraïda, amb uns mitjans públics que han estat assenyalats inclús des de Europa   per la seva indecent  manipulació permanent,  i amb un etcètera terrorífic molt i molt llarg... I  per reblar el clau, un Estat  amb una oposició inexistent (un PSOE que difícilment aixecarà cap després de la seva rendició incondicional a Rajoy; amb C’s només  esperant alguna escletxa que li permeti sortir a fer-se veure i continuar  inoperant davant d’aquella suposada regeneració de la que gallejava, acceptant els constants incompliments d’aquell famós pacte de 150 punts signat amb el PP i rendint-li acatament permanentment; amb un Podemos absolutament tutelat per Iglésias que, en massa ocasions es creu portador de la veritat incontestable),  i que per tant, la oposició,  incapacitada al menys fins ara per fer sortir a l’Estat del pou on es troba. No hi ha un mínim de criticisme davant del desert en que estan  convertint la dècima potència mundial?  Dons que Déu empari als que es quedin...!

D’altra banda, m’he trobat en discussions – xerrades amb coneguts sobre del tot plegat que vivim a Catalunya i, malauradament, he observat que aquells que es manifesten unionistes recalcitrants, son absolutament intransigents, res que no sigui el no és vàlid i les desgràcies cauran, com el cel gal, sobre nostre mentre son   incapaços  de conscienciar la patacada que els hi ve a sobre si marxem.

Em queda clar, malauradament, que les dues coses que volia referenciar son les mateixes. Reaccionaran positivament   en algun moment per salvar-se de tot plegat? El temps ens donarà resposta.

J. Vinyeta

26 d’Octubre de 2017

Mentre escric aquestes ratlles, diuen que Puigdemont convocarà eleccions... Hem d'esperar.                                                                                                                                    

---

^[1] http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/article_155-cop_prussia_6_700339970.html

494.- Tres dies (i II): Dissabte - Diumenge

494.-  Tres dies (i II):  Dissabte - Diumenge

El consell de ministres estava anunciat per a les deu del matí. I mentre esperàvem la sortida del designat per a fer-nos la lectura dels acords,  em sembla poder afirmar que, donat que això del 155 ens semblava una entelèquia jurídica, ens vàrem posar a escoltar aquells que ens podrien explicar i fer-nos entenedors de coses.  Barceló de l’agrupació Drets i Arbós, ambdós catedràtics de dret constitucional  (Arbós no precisament se’l pot taxar d’independentista) van desgranant a TV3 el què i el com del famós 155, i deixen clar que el què preveu l’article és donar instruccions i que, encara que algú pugui insinuar que sí,  no hi ha jurisprudència que es pugui aplicar  al desenvolupament de l’article. 

A quarts de dues, surt Rajoy. A primera fila hi ha el Gobierno en pès i comença a desgranar el que pensa portar al Senat per la seva aprovació (Soraya, somriu...), i s’encenen totes les alarmes. Bàsicament “només” pretén fer desaparèixer tot el cos polític i administratiu de la Generalitat, cessar a tothom, posar-se ell de President, anular el Parlament que no podrà nomenar nou President i que queda, el Parlament, sota el veto de Rajoy que..., i convocar eleccions quan la normalitat hagi estat restaurada en un màxim de sis mesos. Amb aquesta proposta Catalunya no és res més que una província administrada des de Madrid. La proposició és tant bèstia que immediatament és titllada de cop d’estat en tant que fulmina l’Estatut, Llei orgànica, i això vol dir violentar, encara més, la Constitució. Les respostes a aquesta bogeria podríem dir que son de caràcter universal. La premsa estrangera treu fum.

Però l’atenció gira ràpidament en vers la concentració que ja ha començat a créixer a Passeig de Gràcia per demanar la llibertat del “Jordis” empresonats per una justícia que deshonra aquest   nom. Hi assistirà tot el Govern i el President, que després d’escoltar la compareixença de Rajoy, ha decidit participar-hi. La manifestació, amb 450.000 participants segons la Guàrdia Urbana, col·lapsa Barcelona i, a les peticions de llibertat pels “Jordis”, s’hi suma el rebuig a la barbaritat que proposa Rajoy. Continuen les declaracions dels entesos qualificant d’inconstitucional les propostes, Arbós i Barceló inclosos.

La Presidenta del Parlament fa la primera denúncia oficial: cop d’estat. El President surt a fer el missatge institucional a les 9 del vespre. Fa el missatge en català, castellà i anglès per universalitzar-lo i ens diu que vol reunir el Ple del Parlament perquè es prenguin les mesures adients, davant de l’intent de destrucció que tot plegat  més intens  des de la supressió de la Generalitat pel dictador. Entenem que es tracta d’aixecar la suspensió a la DI.

Durant tot el dia han corregut els missatges que assenyalen la necessitat de protegir les institucions. No serà gens difícil, el que no vol dir que no hagi de ser dramàtic. Un gran País com el nostre conscient, unit, disciplinat i pacífic, va sempre carregat de raó. Com  els hi diu Coatrelo al PP i al PSOE “...no sabeis dónde os habeis metido...” 

Iceta protesta per l’andanada que suposa la il·legalitat proposada  des de Madrid però, com que és tan bon xicot i obedient, li demana a Puigdemont que convoqui eleccions...per evitar-ho! Ara és quan ens  ha de fer bo allò de que no donaria un xec en blanc al PSOE. Ara és el moment de demostrar-ho.  Dins del seu partit comencen les dissidències: Parlón abandona la seva plaça a l’executiva, alcaldes (Sta. Coloma, Terrassa, Granollers i Castellà del Vallés) emeten un comunicat conjunt, al que ja hi ha una trentena d’alcaldes adherits[1] en que demanen al partit que no recolzi el 155, el que suposaria un enfrontament amb el PSOE; Ros, per contra, demana també eleccions. Entre dissabte i diumenge, mentre plouen les denuncies arreu,  sembla que la divisió  interna al PSC és va eixamplant quan dirigents històric com Obiols i Laia Bonet sol·liciten als socialistes catalans que de cap manera participin en la barbaritat del PP i , al mateix temps, indican que "el PSOE no pot acceptar de cap manera l'aplicació abusiva i impracticable de l'article 155. Si ho fa, pot acomiadar-se de fer una majoria alternativa de govern en molts anys", per acabar criticant el “processisme”  per la manca del  “sentit d’estat dels dirigents”[2].

 La Vanguardia,  El Periódico  i  ARA demanen eleccions. Cullonades, diria Pla... El Punt Avui s’alinea amb les posicions del Govern.

VilaWeb titula el seu editorial d’avui 22, Prepareu-vos per a defensar la llibertat divendres al vespre. I Marcel Mateu, professor de dret constitucional, hi fa un article[3] en la mateixa edició, sobre les propostes del PP/155 que pels no juristes n’aclareix planerament contingut i abast.

Manifestacions solidàries a Catalunya i aqmb els empresonats, al País Basc i Madrid. I com anècdota, però pot ser sigui seriosa, el President de l’Assemblea Nacional Andalusa, proclamarà la independència virtual d’Andalusia el proper 4 de de Desembre...

Tot està en marxa. El Parlament sembla preveure  el Ple el mateix dia i hora  en que el Senat obrirà el seu per ratificar i aprovar les conclusions elaborades per la comissió corresponent.  S’inicia el debat sobre de si el President ha d’anar a fer-hi les al·legacions que cregui convenient. Entenc que tot depèn del format que el propi Senat proposi perquè ja és prou dolorós fer-ho i en cap cas allò pot convertir-se en  una ratera humiliant. Acceptaré la decisió que prengui el President al respecta.

Hem d’esperar a divendres nit i començar esperanr que els estrategs en vagin indicant posicions per a al defensa  de tot, perquè tot és el que ens volen prendre. Mentre, haurem d’anar sentint com el ministre d’exteriors es passeja pel món dient que el castellà no s’ensenya a les escoles catalanes o que la majoria de les imatges de les càrregues policials el 1-O son falses. O potser haurem d’escoltar amb més  calma, la qual cosa després del abandó protagonitzat és realment difícil però de més dures n’hem passat, que fa Tusk en l’entrega de premis Princesa d’Astúries. Hi ha qui ho fa notar expressament.  Jo encara no l’he escoltat.

Ens espera una setmana molt tensa, i en la que ens hi jugarem el panís de forma definitiva. Sapiguem ser seriosos, disciplinats i pacífics, que son les nostres úniques armes.

J.  Vinyeta.- 

 21 – 22 d’Octubre de 2017

P.S.: En el suposat que el 155 tirés endavant tal com està plantejat, se’m acut que quedaria clar que ens ha convertit en una colònia. Totes les Metròpolis han actuat sempre imposant els seus governs i expulsant el Govern propi del lloc colonitzat. Si hi ha una cosa en que Madrid s’ha entestat  en afirmar és que el dret de autodeterminació no és un dret universal sinó que només és aplicable en casos de colonialisme. Si realment ens converteixen en un país sotmès i colonitzat,  com a una colònia vuitcentista, és evident que el dret internacional ens empara plenament. Queda clar, dons, que en el pitjor del casos, la raó continuarà sent nostra...

---

[1] http://www.ara.cat/politica/Historics-PSC-perque-partit-soposi_0_1892210990.html

[2] Mateixa cita anterior

[3] https://www.vilaweb.cat/noticies/el-seu-155-els-pot-acabar-sortint-per-la-culata/

493.- Tres dies (I): Divendres

493.- Tres dies (I):  Divendres.-

Es fa difícil, hores d’ara, comentar perquè de concrecions en tenim ben poques: Rajoy està preparant el famós 155 i Puigdemont diu que si ho fa aixecarà la suspensió de aquella declaració que  no es va votar, quan ens semblava a tots que no calia. El què no sigui això,  son especulacions.

Però haig de reconèixer que hi ha una cosa que em sembla que em fa entendre que tot plegat, dins d’aquest tot que és el món indepe  del que tampoc en sabem la mida exacta, està sota control. Les CUP estan calladetes, PDECat afirma que recolza al President i li dona via lliure perquè aixequi la suspensió, i ERC ens diu que ni un pas enrere. Vol dir que tenen plans per sobreeixir   o al menys  aguantar tot allò que se’ns ve a sobre i que tampoc sabem que serà.

Per arreglar-ho, ha sortit el fantasma de les eleccions,  que el PPSOEC’s  entenen com la panacea  per tornar a la legalitat aquests rebels indòmits que recorden  la tribu gal·la d’Asterix voltada per l’imperi de César. Com que han de guanyar i humiliar, perquè sinó no té cap gràcia, es parla d’il·legalitzar als partits  indepes, amb la qual cosa foren, aquestes suposades eleccions, una pantomima al gust del Sr. Ribera que, com un ploramiques, espera el caramelet. Però per  a ell sol...

Com que fins demà no hi haurà el consell de Ministres extraordinari, no queda més remei que esperar les propostes de Rajoy i les respostes de Puigdemont.

Diuen alguns que a Rajoy li tremolen les cames davant del  que li representa l’aplicació d’un 155 d’abast desconegut. A nosaltres ens dona la possibilitat de saber que faran perquè, des de Palau, es puguin començar a prendre mesures. Però també això son elucubracions. Tinguem clar que en el fons de tot plegat  part del PP, altra desig que el d’humiliar Catalunya, tant com quant més,  millor. I això no és elucubrar.

Fent una ullada els entorns polítics de tot, plegat, si que ens trobem en situacions dramàtic-còmiques.

La més aparatosa és aquesta actitud del PPSOE. Sánchez, que va sortir-se’n  d’un ensurt espectacular, ha quedat embadalit per la proposta, que ve d’Europa, de modificar la Constitució. V. Partal ho entenia tot en el moment en que és Sánchez qui ho anuncia salvant-li el cul a Rajoy que, per imposició, hauria d’haver-la anunciat i que no va ser capaç de fer-ho perquè hagués estat  “quebrar”  el que ha estat l’inquebrantable durant anys pel PP: una  Constitució que el PP  ha fet, en tot els ordres, seva i particular i que de la que avui només queden vius el 23%  dels que la varen votar. Sánchez, feliç per poder anunciar allò que  tanta il·lusió li fa, ha de lligar la seva sort a la del PP per poder-ho dir. Penso que  abans  hauria d’haver-se donat resposta, parodiant-lo, a les preguntes que proposa aquell sonet atribuït a S. Joan de la Creu que pregunta:  “Qué tengo yo que mi amistat procuras?/ ¿Qué interés se te sigue Rajoy mío/...”  perquè acabant sent el correu del PP, inclús a Europa, és un paper llastimós. D’aquesta decisió hi  penja definitivament el seu futur i el del seu partit.  Hores d’ara, ja ni parla de l’Espanya federal...

Colau, està que sí però no,  o no  però sí, sí, no,... Nedar i guardar la roba, un equilibri  inestable i difícil, per a no dir impossible segons allò del principi  dels treballs virtuals... Haurà de  de fer-lo estable  abans de que el desequilibri faci caure la falsa estructura. Perquè  no n’hi ha prou en dir que l’Estat actua violentament. Ella, que forma part d’aquest Estat i de les estructures que el composen, ha de situar-s’hi  al costat o en front. Decidir sempre és difícil, però és l’única manera que permet que els altres  puguem saber clarament on està.

Dante Fachin va empenyent CSqP en una batalla titànica perquè els “coscus”  corresponents diguin que  Catalunya té els drets que es  conclouen  amb la llibertat i la independència  i actuïn en conseqüència.

Iceta?  Ha dit que el PSC no donarà un xec en blanc al PPPSOE. Però el més elemental dels principis diu que el moviment es demostra caminant. Per tant, com en el cas de Colau, ha de decidir. Ha de decidir si està  amb aquesta suposada  majoria silenciosa,  que està silenciosa i sense deixar-se veure si no és per repartir bufetades, amb  la resta del l’Estat  que prepara una patacada contra la Generalitat o amb els cridaners, els de les estelades, els que volem llibertat i no continuïtat. Algun dia hi haurà eleccions catalanes i per Catalunya (no aquestes que  sembla que vol imposar el PP), i suposo que hi vol ser.  Després, poden venir uns plors inútils.

No crec  que sigui necessari fer mencions  al PP i C’s. Ja sabem com hi van, amb quina velocitat i  el desig que els belluga.   Però hem de recordar que Aznar, factòtum avui de les posicions ultres que incorpora el PP en el seu sí, com si encara portés la camisa blava i els correatges adients, ha avisat a Rajoy dient-li que ha de fer millor les coses i anorrear definitivament  Catalunya. Rajoy ens ha d’explicar demà què farà i no crec que vagi massa lluny d’aquesta imposició aznariana, perquè Catalunya s’ha convertit en un furóncol dolorós,  en el lloc més inoportú que s`ha d’obrir  quirúrgicament el que els ha obligat a reclamar auxili a una Europa convertida en un club d’amics que sembla que només protegeix el Moêt i el Beluga. 

Els catalans sabem que no hi haurà cap auxili d’enllà de les fronteres. Però que entenguin que dels desastres econòmics que de tot  plegat se’n poden derivar, qüestió gens menor i de molta gravetat si no hi ha esmenes a Madrid, no serà la primera vegada que Catalunya, posteriorment, se’n surti i airosament: Fontana ens ho deixa ben clar en tot la seva àmplia aportació científic-històrica en la història del país. Però, de resultes de tot plegat,  l’imperi castellà quedarà reduït a cendres. Potser serà el moment en que alguna generació podrà celebrar que una de les estructures més ultraconservadores de les que  avui encara voleien pel món, s’ha enfonsat pel pes del seu orgull que l’impossibilita negociar, de la seva  voracitat pels recursos dels altres   i pel pes de la seva corona imperial que en decurs de segles, especialment els dos últims, s’ha anat carregant d’una absència esfereïdora de reconeixement de la voluntat  de llibertat dels seus súbdits, càrrega virtual però absolutament pesada i que, indefectiblement, l’haura  portat al desastre.

J.  Vinyeta

20  d’Octubre de 2017

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                            no hi, per