El Bloc de Joan Vinyeta: de gener 2017

dissabte, de gener 28, 2017

424.- Jutge Vidal

424.- Jutge Vidal.-

Ignoro perquè ho va fer però, Sr. Vidal, convindrà que el coneixement del contingut de determinades afirmacions seves ens ha deixat perplexos. Si el que diu és veritat, fer publicitat d’una il·legalitat no deixa en massa bon lloc un jutge que és, precisament, qui ha de tenir ben clar el que és o no és il·legal. Si el que ens diu no és veritat, la gravetat es multiplica perquè alguns interessats en la mentida, especialment política, la mantenen sempre perquè quedin dubtes sobre la veritat. Això, a banda de ser un cop baix a la política catalana que li va donar aixopluc quan va ser sospès pel CGPJ. En qualsevol cas, el mal que ha fet ha estat notable perquè, si alguna cosa agraeix una oposició encapçalada per l’Estat espanyol, ja de per sí molt poderosa, és poder anar recarregant les armes amb munició que li facilitem precisament des de les nostres trinxeres.

En una ocasió, fa uns anys, ja va fer vostè unes declaracions que varen crear molta confusió sobre la declaració d’independència de Kosovo que va fer el Tribunal de la Haia. (Un bon resum del que va passar està ben reflectit pel diari ARA en el seu moment[1]). Vostè va fer pública una suposada frase de la citada sentència quan, en realitat la frase estava continguda a un manifest del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Un jurista com vostè havia d’haver estat més fi i no caure en l’error (potser exprés, no ho nego) que entenc, com vostè ha dit ara, era per deixar la parròquia del moment contenta. Tot i que en cercles més o menys reduïts es va parlar del tema deixant clar l’error, que jo recordi només Miquel Strubell va ser capaç de contestar-li amb contundència[2] públicament. Però no va servir de res i no va haver-hi rectificació per part seva, Sr. Vidal. Potser que per aquella tolerància s’hagi arribat avui fins aquí.

No vull entrar en el per què la publicació complerta (9 hores de gravacions en vídeo) es fa ara, en aquest moment: les coses en cap cas son perquè sí i, per tant, alguna raó hi ha per fer-ho ara. Qüestió aquesta de l’oportunitat a banda, és cert que el Govern ha desmentit rotundament les declaracions del Sr. Vidal. Però, donat que aquestes declaracions les ve fent des de fa temps, i per tant eren conegudes pel Govern, voldria saber si el Govern havia cridat l’atenció a Vidal, d’alguna manera contundent, per les declaracions que anava fent, sembla ser, per “il·lusionar” al personal. Si el Govern li va estirar les orelles al Sr. Vidal entenc que ens ho ha de dir i concretar. I si no ho va fer, explicar-nos el per què de no haver-ho fet. En qualsevol cas, ¿per què el Govern no les va desmentir abans les declaracions, a mida que s’anaven produint i en seu parlamentària, donada la gravetat d’algunes d’aquelles manifestacions? Recordem que, com diuen els creients, també es peca per omissió...

La directora del Diari ARA en l’editorial del dia d’avui 27, parla de les declaracions assenyalant-les “...d’un tret al peu al Procés...” Son greus, molt greus perquè posen dubtes sobre de la transparència i netedat del Procés. La seva dimissió, Sr. Vidal com a Senador, augmenta la credibilitat del partit que representava i hi podem veure un reconeixement dels errors per vostè comesos. Però en temo que res no serà suficient per apaivagar les aigües.

Haurem de passar la tempesta que vostè Sr. Vidal ens ha creat en plena travessia. Per passar el tràngol, potser haurem de fer com Ulisses, lligar-nos al pal major de la nau, tapar-nos les orelles per seguir el rumb i no sucumbir als cants de les sirenes que no tenen altra intenció que no arribem a Ítaca. Un esforç més a afegir !

J. Vinyeta

27 - 28 de Gener de 2017

[1] http://www.ara.cat/premium/politica/sentencia-sobre-Kosovo-historia-confusio_0_1055294477.html

[2]http://miquelstrubell.blogspot.com/2013/12/vidal.html

dijous, de gener 26, 2017

423.- Jo pregunto i Brussel·les

423.- Jo pregunto i Brussel·les.-

El programa de TV3 Jo pregunto ens va permetre veure un President valent. Presentar-se, a cor obert, en un escenari i respondre les preguntes de dotze persones, resultat d’unes tries prèvies, i sense saber què preguntaran, té mèrit. I si, com va ser el cas, el “preguntat” se’n sap sortir amb molts més clars que obscurs, augmenta el valor intrínsec de l’entrevistat. I, en la meva opinió, tal va ser l’actuació del President.

Personalment se’m van fer excessivament llargues les exposicions prèvies a les preguntes i és l’aspecte que trobo més necessàriament millorable de tot el programa de TV. No seré jo qui pretengui discutir el fons de determinades preguntes que, en alguns casos, em varen semblar més un intent de míting oportunista (potser fora millor dir clarament partidista i no precisament innocent) que d’altra cosa: la llibertat és, diguem, que universal i el fons de les preguntes no és qüestionable. Però si que em va semblar que algun feia de la forma de la pregunta un xou particular que no encaixava massa bé en la serietat del moment. Però, ja se sap, que davant d’un minut de glòria pot passar de tot si no es té, com diria Kipling la calma suficient per viure’l. Suposo que TV3 continuarà en la línia iniciada corregint, des del punt de vista tècnic, tot el que sigui necessari (l’horari d’emissió també entra, en el meu entendre, com una qüestió a millorar) perquè en properes edicions que voldríem que es realitzéssin tinguéssim més a l’abast al protagonista de la sessió de forma menys carregosa. Quedem a l’espera de nous programes.

El Parlament Europeu va ser l’escenari triat per Puigdemont, Junqueras i Romeva per explicar a Europa el que l’Estat espanyol no vol entendre. El PP estava molt esverat. Un parell de dies abans, el PP en general i González Pons en particular, ja havien manifestat el seu menyspreu a la conferència insinuant que no seria gaire més que una xerrada de bar. Auguraven un fracàs absolut però, per si de cas, l’esverament i el nerviosisme fan que el portaveu del PP al Parlament Europeu, el mateix González Pons, enviï una carta als 217 diputats del PP Europeu en el que els hi demana “como amigo” que no vagin a la conferència dels catalans (en el text hi ha algun “aclariment” més que algú ha taxat d’inconstitucional...). Però qui es va haver de mirar les sabates és Rajoy quan va dir allò, hores abans de que es portés a terme la conferència, de que “Puigdemont ha recibido el trato que se merece...”. Fantàstic! Algú va aventurar a Rajoy que la conferència de Puigdemont i companyia havia estat un fracàs abans de celebrar-se.

Respecta de la conferència en sí, es va portar a terme amb normalitat. El PP no ho volia, però la sala (la segona amb més capacitat del Parlament Europeu) per la conferència es va emplenar de gom a gom i la conya amb el que havia de ser una reunió de bar, encara dura. La correcció en va estar la norma i es va dir el mateix que es ve dient aquí. Però entenc que hi ha un parell de coses a ressaltar. Poca presència de diputats, més presència de membres del cos diplomàtic i gran presència de la premsa tot i que la resposta internacional de la premsa no hagi estat la que possiblement s’esperava (Hi ha qui diu que l’hora de finalització de la conferència va impossibilitar l’enviament de cròniques o la inclusió d’aquestes en la premsa del dia 25). Però el que no es pot negar és que el Procés català ha arribat finalment a Europa per afirmar, en aquest moment precisament d’una Europa en hores molt baixes, que Catalunya se sent i vol ser Europea de ple dret i ratifica el desig de formar part de la UE. I alguna cosa deu de pensar Europa al respecta perquè, a pesar del bloqueig permanent al que Rajoy sotmet al Diplocat i ni amb la resta d’actuacions diplomàtiques al respecta, no ha aconseguit encara el Govern espanyol que Europa unànimement es declari contrària al Procés i a la seva finalitat, inclús quan Puigdemont diu que Europa haurà de ser part de la solució del problema que Catalunya planteja.

L’endemà de la conferència hi havia sessió de control al Parlament. L’oposició es va llençar ràpidament sobre del President sobreactuant com sol ser, en la meva opinió, habitual. I inclús, en declaracions a CatRadio, Millo es va passar de la ratlla, potser per allò de recordar els seus temps d’incontinència tertuliana. Tota la caverna s’ha llençat a interpretar la conferència en el to acostumat. Però curiosament les portades dels diaris (La Razón, El Mundo, ABC i també El Periódico) no mostraven, sota de la notícia, la sala de la conferència plena a vessar, amagant l’ou. És la seva manera d’informar amb veritats massa, massa vegades esbiaixades i al servei únicament dels seus únics interessos. Si no vaig errat, amb tal actuació es com es defineix allò que entenem per demagògia. Tot plegat, res de nou. Però Brussel·les els hi fa mal, molt de mal...

J. Vinyeta

26 de Gener de 2017

dimarts, de gener 24, 2017

422.- Del preu de l'electricitat .-

Sempre que es parla de les empreses energètiques em ve a la memòria, i ho poso com exemple, un fet – anècdota que va succeir durant un dels primers Governs de Suárez. Suárez va anomenar Enrique Fuentes Quintana com a Vice-primer ministre econòmic i Ministre del Ram. Era un home que hi entenia, titular de varies càtedres i que va ser anomenat pel càrrec a mitjans de l’any 1977. Aquest senyor va insinuar que potser seria convenient que s’iniciés un debat per estudiar la possibilitat de nacionalització de la xarxa de distribució de l’electricitat. Curiosament, aquest senyor va dimitir (una manera habitual de definir els cessaments) a febrer de l’any següent. Qui vulgui entendre-ho em sembla que ho té fàcil.

A partir d’aquell moment queda “segellada” la influència de les empreses energètiques en els governs del moment i dels que han anat venint i manifesta la connivència mútua Govern - Empreses en el conjunt de les decisions que sobre del tema energètic s’han anat prenent. Tot el que ha vingut després, i desbocat en els últims anys des de la presidència d’Aznar, no és més que una conseqüència d’aquest omnímode poder sobre les administracions cedit a les empreses denominades estratègiques les quals, pel que sembla, tenen a més agafadetes l’Administració per allò que no sona. Per tota aquesta influència, ha estat impossible la creació d’una empresa estatal en el tema energètic (Tipus EDF, a França) que regulés, amb la seva participació les tarifes energètiques, tema que seria necessari perquè la Comisión Nacional de la Competencia ja fa temps que ens ha deixat clara la seva inoperància i incompetència, mai tant ben dit.

L’entrada de presidents de Govern, ministres o membres de l’Administració que en finalitzar el seu mandat son acollits per a formar part dels consells d’administració d’empreses privades lligades a sectors diguem-ne estratègics, és realment escandalós[1]. I massa bona part del que ens està passant té les seves causes en aquestes “amistats” (que tampoc semblen massa forçades, tot ha de dir-se) entre Administració – Empreses, a les que sembla que hi hem d’estar abonats tot i que no ho vulguem. És allò que anomenem “Portes giratòries” que la pròpia Administració, en ser-ne el gran beneficiari, no té el més mínim interès en solucionar.

Però, perquè augmenten les tarifes?. Les elèctriques diuen que les causes de l’increment de tarifes es troben en l’encariment del gas. Sembla difícil de creure perquè l’electricitat generada per les centrals de cicle combinat, que son les que utilitzen gas natural en la generació d’electricitat, és només el 10,2% del total[2] de producció (tot i que algunes fonts la situen molt per sota del 10%[3] [4], les últimes dades al respecta fan referència al 2014). De totes maneres sembla que havent-hi instal·lades centrals de cicle combinat per a la producció del 25,1% de la producció de total d’electricitat, aquesta només arriba, com s’ha senyalat, al 10,2%: consta que hi ha centrals “hivernades” i, la pregunta és obvia: qui paga les inversions si les centrals estan, com estan, aturades? (no recorda això d’alguna manera l’assumpte CASTOR?). Dit de forma planera: els generadors de només un 10% del global de l’electricitat tenen atrapats a tota l’Administració i, en conseqüència, a tota la ciutadania. Ens hem de creure realment que és el preu del gas la causa del per què de tot plegat?. Em sembla que és una bola difícil d’empassar.

Un bon lloc on s’explica el desori de la qüestió tarifaria es troba, en la meva opinió, en la declaració que l’expresident de REE i ex president de CNE, Jorge Fabra, va fer davant del Suprem[5] el 2 de Juliol del 2015. Personalment la trobo aclaridora i de lectura, en la meva opinió, aconsellable.

Però el tema ens porta també a una altra qüestió: si l’Administració no participés del carnaval, hi hauria aquest festival de càrrecs? És evident que no i que tot plegat és el resultat de mantenir una Administració dins d’un núvol estrany que cobreix i amaga corrupció, ineficàcia, tolerància..., palpable especialment en els temes en que aquesta ha d’enfrontar-se als anomenats “poders fàctics”. I com a mostra, l’últim botó: el tema de les clàusules sòl, que dona facilitats als bancs per defugir tant com puguin el pagament del deute real.

I així anem...!

J. Vinyeta

24 de Gener de 2017

[1] http://www.puertasgiratorias.org/ pot ser la llista més complerta de les que he anat buscant. Però la xarxa està plena de links sobre d’aquest tema. El Mundo té la seva pròpia relació http://www.elmundo.es/cronica/2014/02/23/530881d922601da2168b456c.html

O a Diario.es http://www.eldiario.es/economia/expoliticos-colocados-electricas-repartieron-millones_0_360465003.html

O a Wikipedia http://www.eldiario.es/economia/expoliticos-colocados-electricas-repartieron-millones_0_360465003.html

O a Dirigentes digital.com http://dirigentesdigital.com/articulo/economia-y-empresas/12013/puertas-giratorias-mas-de-50-politicos-enchufados-a-la-energia.html

O potser el més divertit amb les fotos de tots els participants en la festa https://www.google.es/search?q=Cargos+de+ex+ministros+en+las+empresas+energ%C3%A8ticas&rlz=1C1GIWA_enES684ES684&espv=2&biw=1152&bih=615&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ved=0ahUKEwjflbn1-NfRAhVDPCYKHY8xAtgQsAQIRw&dpr=1.25

[2] http://blogs.publico.es/econonuestra/2014/10/01/como-es-el-sistema-de-produccion-de-energia-electrica-en-espana/

[3] http://elperiodicodelaenergia.com/ciclos-combinados-en-espana-o-como-desperdiciar-13-100-millones/

[4] http://www.lavanguardia.com/natural/20150105/54422346310/renovables-produjeron-en-2014-42-8-electricidad-espana.html

[5] http://www.ecoener.es/noticia_jorge_fabra_desmonta_en_el_supremo.php

dijous, de gener 19, 2017

421.-Comentaris (Expulsat, reunió, retallades, sòl)

421.-Comentaris (Expulsat, reunió, retallades, sòl)

Luis Gonzalo Segura era tinent de les FAS i ha estat definitivament expulsat de l’exercit per la resolució del Suprem al recurs que Gonzalo Segura hi va presentar. La publicació dels llibres Un paso al frente primer i Código rojo després i les seves denúncies amb les que posava en evidència males pràctiques i corrupció dins de l’exèrcit, han estat els detonants de les alertes dins del cos militar primer, per acabar finalment amb l’expulsió del tinent. L’entrevista que li va fer Mònica Terribas[1] el 2015 abans del recurs per la seva expulsió, es prou explícita del per què de tot plegat. Però el que cal assenyalar és que, a hores d’ara, els militars no estan sotmesos a la justícia ordinària si no que mantenen tribunals propis, amb característiques exclusives. Ja no és només en aquest cas del tinent expulsat que ha saltat a la llum i s’ha mantingut en la línia informativa: la norma és general per a tot el cos. La realitat està en que tots aquests partits i polítics que s’omplen la boca amb allò de la igualtat de tots els espanyols (i aquí a Catalunya ens ho sentim dir amb una freqüència inusitada), estan permetent una desigualtat fefaent en l’aplicació de la justícia. Voldria pensar que el manteniment de tal desigualtat no és precisament per por no dissimulada a l’estament militar. Però m’agradaria poder fer com Sant Tomàs...

S’ha celebrat aquella reunió de Presidents de les Comunitats. Rajoy, Soraya, la Caverna i tots els adlàters corresponents retreien ad nauseam que Puigdemón (Puigcercós, com confonia el nom un dels diaris de la caverna) no hi assistís. El President va anar insistint, per activa i per passiva, que no hi aniria i el dia abans, en un acte al teatre Romea, ho tornava a dir, al mateix temps que ens deia que l’any 2017 és en el que s’acaba el Procés per iniciar el pas a la República Catalana. Les crítiques a la inassistència del President a la reunió contrasten amb els silencis que, pel mateix motiu, s’han mantingut en el cas del President Urkullu. Però la realitat, que és la que a la fi mostra el resultats en que es converteixen els arguments, ens sembla indicar que el President tenia tota la raó: la reunió només ha servit per crear una comissió per estudiar el nou sistema de finançament. Guillem Lopez Casasnovas, com a membre d’aquesta futura comissió[2], expressava, immediatament, els seus recels en l’entrevista que li feia en Cuní el mateix dia[3], entrevista en la meva opinió aclaridora sobre del sistema actual de finançament autonòmic que Lòpez Casasnovas qualifica sense embuts d’autèntic nyap. Afirmava els temors de que la politització d’aquesta comissió esgarriés allò que els realment experts sobre el tema tenen molt clar de com ha de ser aquest finançament. Tot plegat no fa més que confirmar aquelles dues coses bàsiques: una, que en la reunió no es decidiria res; dues, que els recels de politització de qualsevol decisió que es prengués poden ser una realitat. El que si sembla que va ser una realitat diguem que politico – econòmic varen ser les queixes generals respecta del tracte de favor que rep Madrid, especialment el tracte fiscal (arribant a definir Madrid com a un autèntic paradís fiscal), en front de les altres capitals autonòmiques. Que siguin els propis Governs Autonòmics del PP i del PSOE els que ho posin en evidència té, evidentment, la seva importància, especialment, com sol passar, si Catalunya no està entre aquests que es queixen perquè així no hi ha ombres “culpabilitzadores” del Procés pel mig en la presa, si hi és, de les decisions finals al respecta. A Catalunya ho teníem ja molt clar i el sistema radial de comunicacions, per exemple, de sempre que ens n’ha semblat una mostra evident.

Montoro ens anuncia unes retallades de 13.000 milions d’€s de cara al 2017. És la crònica d’uns retalls anunciats. Se sabia que la situació era la que és i l’avançament de les liquidacions del impost de societats va ser la cirereta del pastís. Ara ja no hi ha remei i no es pot continuar amagant l’ou (no sé si aqueta expressió, sentit l’interrogatori del fiscal al regidor Comas, pot tenir també connotacions de violència...) Ara s’han acabat els temps d’aquelles auto lloances i complaences per entrar en els temps de realitats dures i en les que els ciutadans, especialment els pensionistes i els més dèbils, entrarem de nou en un túnel, potser sí que quelcom més il·luminat que els que hem vingut travessant, però ple de goteres i amb seriosos riscos de despreniments... En el tema de les pensions, un afegitó: Niño Becerra va tornar a posar nerviós Cuní. No vaig veure l’entrevista però em va arribar l’enllaç en el que Niño Becerra deixava en evidència[4] la viabilitat de les pensions en una Catalunya Independent. Veient l’enllaç, tinc la sensació de que Cuní es ruboritza...

Estem a l’espera de la concreció de la solució que planteja Rajoy al tema de les clàusules sòl. S’han donat verbalment respostes al problema en el sentit d’establir terminis als bancs per abonar les quantitats retingudes per la famosa clàusula. Els comentaris que he sentit abunden més en l’espera de la publicació al BOE de l’acord del Consell de Ministres perquè, com ha passat massa vegades, el que es diu després de Consell sol quedar enfosquit per la “lletra petita” realment expressada al BOE. Per tant, i donat que ningú creu, hores d’ara, que la solució proposada pel Govern Rajoy sigui més propera als ciutadans en demanar el retorn del 100% de les quantitats més els interessos corresponents que als bancs, als que ja vàrem pagar els rescats, i que aquests son coneixedors dels “dèficits – deutes” dels partits polítics, hem d’esperar a veure negre sobre blanc el contingut real del de la proposta. No siguem optimistes. Ja sospitem qui mana.

J. Vinyeta

19 de Gener de 2017

[1] http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/extinent-luis-gonzalo-segura-em-tenen-per-traidor-per-no-voler-intervenir-militarment-catalunya/audio/887359/

[2] I que representarà també els interessos de Catalunya

[3] http://www.8tv.cat/8aldia/8-al-dia-amb-josep-cuni/casasnovas-es-impossible-establir-un-consens-que-repliqui-el-que-tenim-ara-si-el-que-tenim-ara-es-un-nyap/

[4] https://www.youtube.com/watch?v=EwW0TL0xOVw

dilluns, de gener 09, 2017

420.-Un canvi d’any entretingut

420.-Un canvi d’any entretingut.-

El final del 2016 i el principi del 2017 em temo que no han deixat indiferent a ningú. Ha estat carregadet de fets – notícies, algunes de les quals han activat el sentiment de País o novament ens han deixat el convenciment, d’altra banda, de que el rellotge de l’Estat espanyol encara està aturat en aquell any 36, del que aviat farà gairebé un segle. D'entre d'aquelles, le següents.

De les notícies que ens han entretingut i potser la més mediàtica i de llarga durada, ha estat l’informe del Consell d’Estat respecta del accident en el que varen morir 62 militars espanyols que volaven en un avió Yak – 42 que, com es desprèn del citat informe[1], parts del qual continúan classificades, el podríem definir com a “ferralla voladora”. A partir d’aquest punt, es desfermen les demandes de responsabilitats al ministre de l’exèrcit del moment, el Sr. Trillo.

L’Església, amb els seus Bisbes Cañizares, de València, i Romà Casanova de Vic, no podien deixar de participar en les Festes. Cañizares, que ja ens havia dit de desobeir les lleis basades en la igualtat de gènere[2], ara ens ve a dir de la “maldat” que representa educar als nens en la ideologia de gènere, maldat que exposa en la seva última carta Pastoral[3] “La gran urgència: salvar a la família”. I potser amb la mateixa finalitat, el bisbe de Vic Romà Casanova tampoc s’està de res i titlla directament l’avortament de genocidi[4]. Si alguna cosa queda clara és que, amb personatges com aquests, si el Papa Francesc vol obrir finestres que deixin entrar llum a una Església encara només il·luminada amb espelmes, tindrà molta feina. I més si tenim en compte “l’intent de cop d’estat” que està sofrint en aquests moments El Vaticà per compte de cardenals ultres que arriben a plantejar si el Papa Francesc pot ser acusat d’heretgia, arrel de la permissiva “autorització” a la Comunió dels divorciats[5].

I con si fos una innocentada, el 28 de Desembre passat el Govern Extremeny signava un decret pel que es subvencionava fins a 1000 € la compra de mobiliari[6]. És evident que amb els seus calés tothom fot el que vol, si son seus... Però sembla que Extremadura ens vulgui fer veure que en té molts de diners. No sé què hagués passat si La Sénia, que ha perdut la seva influència en el sector del moble, hagués rebut ajuts de la Generalitat. Però d’Extremadura no se’n deu poder parlar...

Però aquí, a Casa Nostra, han passat coses.

A Vic, el regidor cupaire Comas, va estar detingut pels Mossos, i portat a Madrid per la Guàrdia Civil davant l’Audiència, per “...trencar els ous...” qüestió que ha servit per fer “truites” de totes menes. Però els llorers se’ls han emportat el Fanalets. El cor mediàtic que la caverna va posar en marxa arrel del fanalets independentistes no va aconseguir fer res més que soroll i ridícul davant de respostes a preguntes com si portar fanalets amb la “bandera española” també hagués estat mal vist: la resposta més comú d’entre les que vaig sentir al respecta era “...eso no es lo mismo...” Em sembla entendre que si TV3 no hagués tingut prevista la retransmissió de la Cavalcada de Reis precisament de Vic, hagués tornat a passar inadvertida per a l’Estat una pràctica que des de fa quatre o cinc anys es ve celebrant ininterrompudament. Però ja se sap que allò de “...écheme una firmita contra los catalanes...” ens porta a situacions infantils (mai tan ben dit, donada la festa) presentant com a nefast qualsevol moviment que, per petit que sigui, pugui pertorbar els interessos del nucli dur franquista que encara, com deia al principi, manté el rellotge parat només per retenir interessos i privilegis propis.

PDECat i una part de la ciutadania s’ha esverat quan Puigdemont afirma que l’any proper no serà President de la Generalitat. Penso que té raó quan ens diu que un nou sistema polític (la República Catalana) necessita de nous líders. Puigdemont, el mateix dia de la seva presa de càrrec, ens va dir que els seu mandat seria curt. Així ho vaig entendre i així el President ens ho torna a dir. El que no sé és si els altres líders polítics també entenen que nous temps requereixen de noves cares en els afers diaris. Mentre alguns s’esquincen els vestits, tinc la sensació de altres es freguen de mans pensant en una Presidència que els hi pot ser un regal. Però em sembla que tota la classe política hauria de plantejar-se si el nou País mereix ser portat per uns avis, que si no ho son per edat, políticament sí que estan molt vistos.

Sembla que Domènech hagi heretat la filosofia de la ambivalència permanent d’ICV (que per cert no sé si ha acabat desapareixent o no amb la “fusió” amb el comúns). Com hagués fet Joan Herrera en els seus temps, Domènech demana eleccions immediates, per a dir-nos desprès que no renuncien al referèndum pactat o no, però vinculant. Sí, no, pot ser sí... Em recorda massa a la ICV de sempre. Però, casualment, és Coscubiela qui demana a Puigdemont que segueixi un rumb fix... Sort que ja estem una mica “aguerridets”.

L’Operació Diàleg, que Soraya vol iniciar (perquè fins avui, res de res...) ha topat amb un nou entrebanc: el Ministeri de Foment en mans del Sr. De la Serna li diu clar i meridià al Conseller Turull que de transferir rodalies a la Generalitat, res de res. Que el que s’ha de fer és reiniciar el procés i fer el nou plantejament que comporten les solucions que rodalies necessita, oblidant especialment els deutes pendents. Un Govern que ha incomplert sistemàticament tots els acords al respecta, de veritat espera que ens creiem els compromisos que els nous plantejaments requeriran? Després resulta que no volen entendre per què volem marxar.

Finalment, avui es reprenen les sessions per aprovar els pressupostos aquí, i a Madrid també per la renovació del Tribunal Constitucional. Esperarem esdeveniments al respecta. Veurem si hi ha sorpreses.

J. Vinyeta

9 de Gener de 2017

[1] http://cdn27.hiberus.com/uploads/documentos/2017/01/03/_dictamenconsejodeestado_b0ed9515.pdf

[2]http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2016/05/30/canizares-llama-desoir-leyes-basadas/1425208.html

[3] http://www.religionenlibertad.com/la-familia-urgencia-inexcusable-46881.htm

[4] http://www.vilaweb.cat/noticies/el-bisbe-de-vic-titlla-lavortament-de-genocidi/

[5] El Temps.- Nº 1697, 20/12/2016.- Pag. 33 i següents.-

[6] http://www.lavanguardia.com/politica/20170103/413066499337/extremadura-subvenciona-compra-muebles-1000-euros.html