419.- Comentaris (Diàleg, Clàusules sòl, Aznar,
Cimera).-
Forcadell, investigada.
Mas, Rigau i Ortega amb data de Judici (el
6 de Febrer proper). Tot el Govern i també els membres de la Mesa del Parlament “advertits”
pel TC pel tema Referèndum (i pels
mateixos motius pels que ha estat processada Forcadell), amb les resolucions al
respecta del Parlament suspeses cautelarment; anul·lació de les ponències que
preparen les Lleis per la Transició
(Seguretat jurídica, seguretat social, hisenda pròpia), anul·lació de
les actuacions diplomàtiques de Romeva... Només ens queda anar esperant saber qui
o quins tenen ja tots els números perquè el TC
els apunti en la seva llibreta negre a instàncies del Sr. Rajoy (en una
altra llibreta, que potser és de color
gris o vés a saber de quin color, que està sobre de la taula que Soraya té a
Can Millo i de la qual el TC en té una còpia,
hi està anotada tota Catalunya en
ordre alfabètic. És una manera de facilitar la feina del Tribunal a l’hora
d’investigar a qui els hi vingui en gust o se’ls ordeni de fer...)
Rajoy (o Soraya,
o tots plegats) haurien d’entendre que estrenyent
el camí que van deixant perquè Catalunya hi transiti, només condueix
precisament allà on no volen ells que Catalunya arribi. Son tan cabuts que per
mantenir uns principis fonamentals, expressió de mal record
franquista que pretenia justificar una dictadura, actuarien com vampirs, xuclant-nos el que fos
necessari, encara que sabessin que estem
contaminats dels pitjors mals que podessin afectar mortalment la seva vida. La
imposició per sobre dels valors humans més elementals o, el que és el mateix, una nova dictadura en
el segle XXI aferrada aquesta vegada a una constitució que no varen votar gaire
més del 24% dels que avui som vius.
Diàleg? Si, sobre
un nou finançament (que ja ha de venir
per Llei), sobre de Rodalíes (que paralitzen diàriament a mig país amb un cost
econòmic espectacular, a pesar de les benediccions del conseller Nadal en el
seu moment sobre la transferència de la Renfe) o sobre del corredor del
Mediterrani (que la pròpia Europa ja demana a crits). Sobre de les qüestions
polítiques, deixem, diuen ells, que els Tribunals vagin fent. Anna Gabriel, quan el TC va suspendre
cautelarment les resolucions aprovades al Parlament que insten a la celebració
del Referèndum, va dir: “L’operació diàleg acaba aquí”. Anna
Gabriel s’equivocava perquè la suposada “operació” diàleg, no ha començat mai. És només la forma de “dialogar” que entenen
des de Madrid i que en els fons no és més que una comèdia, trista i dramàtica.
El problema que a
més tot això presenta està en la
dificultat afegida a tot plegat en el fet de la pràctica impossibilitat
d’aturar aquesta actuació judicial en el cas
d’arribar a un hipotètic acord. Per una banda, la inèrcia
judicial de tot plegat és de tal gruix que només, pel que diuen els
entesos, l’actuació del fiscal general la podria aturar. Però com que la visió donada a la ciutadania de l’Estat ha
estat també tant esbiaixada, en posar-hi només un cert grau de racionalitat en
tot plegat (amb una actuació ponderada de la fiscalia, per exemple), produiria
un cert desconcert entre la societat civil afí i, potser com a més greu, el
PSOE, C’s i PSC quedarien amb el cul enlaire. Sembla inevitable dons el xoc de
trens. Però a qui més perjudicarà, especialment des del punt de vista
internacional, serà a l’Estat espanyol per la seva pròpia intransigència. Mala peça al teler pel Sr. Rajoy i companyia...
La justícia espanyola ha quedat clarament
en entredit arrel de la sentència europea respecta de les anomenades Clàusules
sòl hipotecàries que, a més de sentenciar la seva il·legalitat, esmena la plana
al Tribunal Suprem en fer que la sentència ho sigui amb caràcter retroactiu al moment de la seva
implantació. La patacada sembla que pot costar a la banca entre 4000 i 6000
milions d’euros. Donada la capacitat
que l’Estat espanyol ha demostrat en
“regalar” a les empreses privades els beneficis que aquestes no han obtingut
amb les seves inversions (Castor, Autopistes madrilenyes, túnel del TAV a
Figueres, etc...) no ens semblarà estrany que les entitats bancàries siguin autoritzades
a retirar directament unes mòdiques
quantitats dels nostres comptes corrents o llibretes d’estalvi a fi de fer front a les quanties
derivades de l’aplicació de la
sentència. De més verdes n’han madurat, oi? Només ens queda esperar, segons el
portaveu del Govern Central, al consell de ministres del proper divendres per
veure com planteja el Consell l’assumpte.
Aznar es vol dedicar de moment a la FAES i deixa
els càrrecs honorífics que podia tenir dins del PP. No sé si és una bona
notícia, però em sembla que un home vanitós, cínic, amb ànsies de poder,
incapaç de contenir-se verbalment (recordem allò de “...quién quiera, que venga a tomar medidas, a ver quién es más...),
mentider amb el tema d’Iraq i el “chulo” de la trobada a Les Açores, no crec que estigui
disposat a abandonar la primera línia. Podríem recordar a Tomàs Becket (tant ben expressat per J. Anouilh en la seva
obra Becket
o l’honor de Déu) i fer menció a l’inesperat en que es pot derivar el nomenar
algú que creus que serà un ninot, però que el
nomenament se’l pren seriosament (i amb això no vull dir que justifiqui,
ni molt menys, les actuacions de Rajoy com a cap de Govern). De totes maneres
potser seria bo que d’alguna manera els ex presidents (penso ara especialment
amb González i Aznar) haguessin d’estar
calladets perquè, encara que no s’ho pensin ni ho vulguin acceptar, tots dos porten
a l’esquena penjades llufes molt concretes: mister X un i Atocha l’altra, fets
prou greus derivats directament de les seves actuacions polítiques personals
desastroses.
Els Comúns, amb al
presència de l’alcaldessa Colau, es van
afegir a la Cimera Pel Referèndum,
que ha perdut el seu nom inicial més reduït de possibilitats (Cimera pel
Dret a Decidir). És una manera d’iniciar
la feina preparatòria. Però entenc que, entre aquesta feina hi ha també la de
explicar quines solucions estan pensades per resoldre els problemes que la
desconnexió generarà. Ja som grans per entendre les coses i crec que, com que
el camí estarà ple d’entrebancs, comença a ser hora de que se’ns digui
obertament amb què ens trobarem i com es pensa solucionar el que ens vagi venint. Si no es fa, ho faran
des de Madrid, però, des d’allà, quedarà “evident” que de solució no n’hi ha
cap.
J. Vinyeta
24 de Desembre de 2016
