683.-El President Torra i l'Alcaldessa Colau.-
El
Govern que presideix el MHP Torra,
s’ha equivocat. I tot el bon fer que ha
mantingut, ha quedat tocat per la gravetat amb que ha explosionat el
tema de les Residències d’Avis. No es tracta de posar el dit a la nafra, perquè
és cert que la situació és difícil i complicada, i perquè, tot i així, ha
quedat evidenciada la diferència entre l’actuació del Gobierno de España (que
actua constantment de forma reactiva) i el govern de la Generalitat que
ho ha fet permanentment de forma activa. Però això no treu que hi
hagi hagut errors. I el que em sembla més greu és el tema de les residències
d’avis (pot ser és perquè en desconec d’altres, de errors, que segur que s’han
produït).
És
cert que, segons IdesCat 2018[1] i en
números rodons, el 59% de les places son privades i només el 17% ho son públiques (la resta, queda inclosa en
les anomenades per IdesCAt com places de
iniciativa social que, honradament, no sé qui n’ostenta la titularitat).
Així les coses, sigui per uns o per uns
altres, fins que no s’ha sabut que ja hi havia morts, la Generalitat no ha pres
el timó d’aquest assumpte, un tema que,
per part de la Conselleria corresponent, ni tan sols se n’havia fet menció. En
aquesta ocasió, la resposta de la Generalitat sí que ha estat reactiva davant
del clamor popular que anava assenyalant la gravetat de les situacions de
determinades residències, especialment
per la manca absoluta de material de protecció. De totes maneres, hauríem de
saber si les direccions de les residències privades han actuat segons el
protocol establert (haig de suposar que
n’hi havia), com han actuat els Ajuntaments amb les que en son titulars[2] i, amb
independència, com hi ha actuat la Generalitat en les de la seva titularitat.
El President ens ha reconegut un error en aquest tema. És una cosa gens, gens freqüent, en la classe política el fer-ho
quan s’equivoca. Però això, el reconèixer errors comesos, augmenta la credibilitat del que és capaç de fer-ho.
L’alcaldessa
Colau no perd pistonada. Estic per
començar a creure’m un article que es va publicar el 2016 i que es titulava Desmuntant
Frau Colau[3]
(relectura que ara em temo imprescindible) perquè em semblen evidents les seves
ganes de protagonisme que, per si foren poca cosa, es transformen en una atac
permanent al President Torra, amb una defensa permanent dels seus correligionaris
que formen part del Govern Central. Però oblida que, el retràs d’aquest
correligionaris seus en prendre les mides correctores en el moment que, precisament, el President
Torra ja les demanava, va costar cinc mil morts. Colau, no vol recordar que, a
la fi, quan el seus correligionaris han aplicat les mides que precisament es
demanaven, ho han fet amb una inconcreció tal que ha fet tremolar a tot
l’Estat, amb errors monumentals en el tema dels autònoms, o en els temes
fiscals i impositius que encara avui dia s’estan intentant redreçar, o endegant
la declaració de renda amb les delegacions corresponents tancades, o en els retards amb que esdevindran les
liquidacions de les prestacions d’atur, o...
etc..., etc..., etc...
Ja sé que
li agrada la primera línia, des de sempre: la recordem amb la samarreta
verda amb els afectats per les
hipoteques i quan ens deia que mai s’interessaria per la política. Ja sé que
entén que la capital de Catalunya és Madrid, i en aquest sentit paga la pena
llegir el Mail Obert del Vilaweb De indignats a soldats[4]
referent a l’actuació dels Comuns que
tant defensa. Ja sé que es va anticipar al jo
em quedo a casa, però sense afegir que ho va fer perquè estava contaminada.
Ja sé que la modèstia no és precisament en ella una virtut. Ja sé que no li
agrada parlar de Valls, ja sé, ja sé... Però sembla que tot això, qui no ho sap
és precisament la Sra. Colau. No ens quedarà
més remei que anar-li fent memòria. Per cert, personalment m’agradaria
saber quina és la situació financera de l’Ajuntament de Barcelona a dia d’avui:
males llengües parlen de la entrada en
dèficit de les arques municipals. Però, com sol passar, deuen ser males
llengües...
En
fi, em sembla que, per molt que s’entesti la Sra. Colau en desprestigiar al
MHP Torra, no l’hi veig a Colau cap possibilitat d'èxit, tot i que compta amb la inefable ajuda del Sr. Iceta i adlàters, paradigmes de la insolència. Només la qualitat moral del President posa
precisament en evidència la minsa
capacitat moral de Colau, que ja va pactar amb els que deia eren els seus enemics per poder arribar a
l’alcaldia de Barcelona. Realment la capital de Catalunya havia de ser Madrid.
J. Vinyeta
5 d’Abril de 2020
