681.- Sostenella y no enmendalla...
Potser
és la frase que resumeix més l’esperit imperial. I perquè quedi clar, no tenen
millor acudit que fer sortir als cap militars a les rodes de premsa que fa
l’executiu central.
Quasi
dues setmanes de confinació oficial i, tot ha de dir-se, amb alguns insolidaris
corrent pels carrers o sortint el cap de setmana. Catalunya, a través del seu
President, demana insistentment el confinament del nostre territori a l’Estat
espanyol. I Sánchez s’obstina en no fer-ho. Ni tant sols tanca Madrid, tot i important el 60 % dels
morts que hi ha a tot l’Estat espanyol. Però Torra ja no està sol: Murcia, Andalusia
i Madrid, a precs dels seus Presidents, demanen el mateix. Tots ells van posant
en evidència el que tots els entesos supliquen a crits. I demostrant a tot
l’imperi que el President Torra tenia, i té, raó.
Però,
és clar: si es confina tot l’Estat, que passarà amb l’economia? Una bona
presentació del que sembla la parcialitat de Sánchez en aquest tema, ens la dona
V. Partal, agut com sempre, en l’editorial del 22 passat[1] del seu
Vilawebb. Ens diu allò que molts pensem
i que, no és altra cosa que, allò que anomenem el palco del Bernabeu és el
que empeny perquè no es confini res. Assenyala que, de confinar tot l’Estat, la que hi té a perdre és allò que
anomenem l’economia extractiva, l’economia
que practiquen les elits, i que, aquesta
situació, s’imposa per sobre de la salut dels ciutadans. Amb un error greu
perquè l’economia, totes les economies, engerà abans quan abans s’acabi la
infecció general.
Mentre,
només sentim que discursos vacus des la capital de l’imperi. Es manté el tracte
colonial, autoritari i militarista en
les seves intervencions diàries, volent-nos convertits en soldats, que és com
les imposicions se solen voler salvaguardar, per poder-nos manar, i menar per
un camí que, segons els que hi entenen de veritat, condueix inevitablement a
magnificar, si és que es pot dir així, el desastre més absolut.
Discursos
vacus, inútils i vergonyants com aquell de Felip VI que va estar eixordat amb
una cassolada no solament a Catalunya,
pura expressió de la indignació popular (recomano la lectura de l’editorial de
Vicent Partal al respecta[2]),
cansada de ser considerada com a nadons, de pit, davant de la inutilitat de
mantenir una casta que put més que una
claveguera. Felip sap que ha perdut Catalunya (i jo penso que més parts
del Regne...), però no té el valor necessari tot i que el sistema, la
monarquia, ha trencat els cosits, el que
ha propiciat el caure de la vestimenta i
fan que el rei ja vagi nu.
Itàlia,
finalment, ha acordat el tancament de tot el País. I ha hagut de fer-ho després
de milers de morts com a única solució final per evitar el cataclisme. Aquí,
Sánchez té la paraula. Què és més important, mantenir privilegis o protegir la
ciutadania? Al respecta, sorprèn que els Comúns estiguin aferrats a la mamella
del minso poder que els hi ha tocat i defensin l’actuació d’un Govern que dona
clars indicis d’agressió a la ciutadania.
D’altra banda, els que estan silenciosos al respecta son els sindicats. És
evident: callen perquè el seu patrons directes son, precisament, els que estan
en el Govern.
Però
de totes maneres, els més sorollosos son els amics Iceta i Granados i, en
conseqüència, tota la colla del PSC amb el seu silenci eixordador. Tenen un
enemic a batre que es diu Quim Torra i
Pla per ser el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, res
més. Queda clar que el coronavirus és
secundari. A tots ells, i als seus caps de files dirigits per Sánchez, la
història jutjarà la seva loquacitat immoral. Això si no podem fer-ho nosaltres abans...
J. Vinyeta
24
de Març de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada