676.- Sit
& Talk i Perpinyà.-
Han estat els fets
que han fet forat en aquesta última setmana de Febrer d’enguany. Però hem
d’anar a pams.
El 26 es va muntar la
famosa i esperada Taula pel Diàleg. Com deia el Conseller Puigneró, “Ha començat el sit...” Però s’equivocava quan afegia que ara falta
el talk... Dic que s’equivocava
perquè la resposta, el talk,
no ha trigat gaire més de 24 hores en arribar. La Taula, des d’aquella justícia
que és manega des del darrera, respon de
forma immediata: el TSJC processa als diputats Jové (precisament aquell que va
inaugurar el sit acompanyant al
President Torra) i Salvadó per l’organització del 1 – O, acusant-los de tot el possible i afegint-hi
unes fiances multimilionàries. No crec massa en les casualitats. Però això
passa quan es descobreix que un membre de la JEC (Betancor) estava a sou de C’s i que
Puigdemont, Comín i Ponsatí arriben a Perpinya.
Això últim era inadmissible i
necessitava ser compensat... Per afegir més gruix a tot plegat, la presidència
de la comissió parlamentaria europea
que estudia els suplicatoris per l’extradició
dels diputats Comín i Puigdemont, està precisament en mans dels C’s europeus. I
se sap que un fill de Betancor està col·locat com assessor de Garicano al PE. Boye i companyia ja han posat en marxa els
recursos corresponents per evidenciar, com a mínim i per una vegada més, quina
és la forma d’actuació de la justícia espanyola. Volent afinar a través de la JEC, ens deixen entreveure com poden estar
de particularment compromesa la resta
de les organitzacions que formen allò que s’ha definit com Deep
State.
Ahir dia 29, Perpinyà
ha estat una festa, en la que no vaig poder participar, però que ha fet mal a les entranyes d’Ñ. Sánchez, perquè Marlaska depèn d’ell directament i la policia nacional
ho és del ministre Marlaska directament
(per molt que després ens vingui a dir que ell no prepara els dispositius...), va intentar sabotejar l’acte muntant
controls excepcionals a la Junquera,
creant cues de més de quaranta kilòmetres per arribar a Perpinyà i aconseguint
que més d’un centenar d’autocars i desenes de vehicles particulars haguessin de
girar cua, posant-se i posant l’Estat espanyol en evidència una vegada més davant
de la nombrosa premsa internacional És,
continuant amb el que dèiem al principi, la forma del Talk que va venint després del Sit
per part del Govern de Sánchez i fent bones les paraules de Ponsatí quan diu
que la taula no fa res més que donar temps a Sánchez...
Les CUP no hi van
participar. Aquests nois (aquestes noies
si hem de parlar amb propietat cupera...) sembla que, com diu la dita, entenen
les coses com el gegant donada la seva alçada,
per la bragueta. Sempre i quan, afegeixo jo, el gegant no s’hagi girat
d’esquena... Em recorden aquells pesuqueros
que tant bé definia Manel Cuyàs en la seva columna del diari El Punt Avui Vuits i
nous[1]: només
ells (elles) estan en possessió de la
veritat, esperant el moment propici que mai arriba, com aquell Godot que he
esmentat tantes vegades, i ensenyant-nos permanentment com s’han de fer les
coses.
I ERC? Dons imagino
que, en cap cas volia que una festa tranversal en la que hi participaven
desenes i desenes de milers de independentistes, els hi pogués ombrejar el seu dimecres de glòria. Però, com passa massa sovint, la societat civil va per un
altra camí i va prescindir de la
suposada convocatòria electoral amb que ERC, soterradament, volia presentar l’acte a
Perpinyà i va anar a l'acte oblidant, precisament, determinades suposicions i
deixant clar que de la solució final no
se’n oblida per molt que per alguns vulguin fer-la oblidar.
La trobada amb Comín,
Ponsatí i Puigdemont deixa clar que la societat civil continua en expectativa
de forma permanent i, en el meu entendre, no calia que Puigdemont ens recordés
el que tenim viu a la memòria, tot i que es bo que des del lideratge se’ns ho
faci present. Aquesta societat civil no necessita res més que convocatòria i
que, tot i que no vull confondre desig
amb la realitat i donada la vaguetat en que els partits polítics es mouen,
potser haurà de ser aquesta Societat Civil la que, finalment posi els punts
sobre les is . Puigdemont ho sap i sap
també que només li cal aixecar el dit.
J. Vinyeta
1 de Març de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada