679.- Gràcies, Madrid...!

679.-  Gràcies, Madrid...!.-

En el moment de redactar aquestes línies, s’està a l’espera de la roda de premsa del president Sánchez  posterior al consell de ministres celebrat avui amb caràcter extraordinari.

Per tant, no sabem, hores d’ara, en què es traduiran les demandes del President Torra perquè es tanquessin ports, aeroports i estacions de ferrocarril que depenen de l’administració central a fi de fer totalment efectiu el  confinament de Catalunya ni, en conseqüència, quines seran les condicions fixades per portar a terme l’Estat d’Alarma de cara a tot l’Estat que ahir en va anunciar Sánchez.

Em temo que el pitjor està per arribar. I vindrà amb l’establiment de l’anomenat Estat d’Alarma anunciat, que no serà, em temo, més que la presa d’una sèrie de decisions polítiques amagades darrera de decisions tècniques  necessàries davant la infecció viral que patim.  Tinc tota la sensació que el coronavirus preocupa poc. Tant de bo estigui equivocat, però em sembla que preocupen més les eleccions del proper dia 5 a Galícia i País Basc i, com no pot ser d’una altra manera, Catalunya.

El President Torra va decretar la confinació de tot Catalunya però, per portar a terme el confinament de firma real, és absolutament  necessari que el govern central col·labori tancant ports, aeroports i fen exhaustiu control ferroviari. El control de carreteres està en mans dels Mossos, per tant, el tancament de fronteres amb França i amb la resta de l’Estat, pot ser efectiu en el moment que Buch doni les ordres corresponents. És evident que la decisió del confinament comportarà també greus problemes a les comunicacions de l’Estat amb la resta d’Europa i, no ho oblidem, perquè l’economia mana, també sobre del tracte comercial entre l’Estat i Catalunya. Sánchez col·laborarà o, pel contrari, assumirà l’autoritat sobre les forces policials catalanes? Què entendrà com a prioritari? L’estat d’alarma, no serà una nova aplicació encoberta del ja tristament famós 155?  I l’exèrcit?

Mentre, Madrid, que no ha estat capaç d’assumir responsabilitats, ens mostra, amb tota la cruesa amb que la realitat és capaç de fer-ho, com els ciutadans, insolidaris com han estat fins avui per allò de ser la membres i ciutadans  d’una capital imperial i, per tant,  inviolable, ells i la capital, han decidit escampar el coronavirus per les seves possessions colonials que estan situades al llevant de la península ibèrica.  Fins a tal extrem que Murcia i València han optat per la confinació de  determinats pobles i ciutats envaïdes pels madrilenys. Gràcies, Madrid, per demostrar-nos, una vegada més, quin és el tracte que ens doneu, per deixar-nos clar que una situació dramàtica no és més que una festa aprofitable i vacacional (hi ha a les xarxes suficients demostracions del què estic dient)

L’actuació negligent madrilenya, en la que hi incloc l’actuació de La Moncloa, ens ha portat a una situació suficientment perillosa perquè ara, els ciutadans de tot l’Estat recordem  la situació en que encara es troba Itàlia. Madrid, perquè és la capital inviolable, ha deixat negligentment que sortissin de la ciutat milers dels seus ciutadans que no han fet més que propagar allò que havia d’estar sota control, fins l’extrem de que Andalucia, Murcia i València han demanat que no hi hagi  més afluència de fugitius convertits en turistes accidentals... L’actuació del Govern central, avisant prèviament del que faria, no ha estat més que el toc de campana donant el senyal de sortida de tot aquell que, irresponsablement, abandonava   una capital que suma més  del 50% dels contaminats i més morts que la resta de comunitats juntes. Greu, molt greu.

Però gràcies, Madrid, per descobrir-nos la real cara de la capital de l’imperi... Una raó més  per deixar de ser súbdits d’un regne  que només pensa en la cort, ara, per si ja no fos poc adamés, en hores baixes.

I  de l’Estat d’Alarma? Tant de bo que tots els meus temors només siguin elucubracions d’un recalcitran mal pensat.

J.  Vinyeta.---

14 de Març de 2020