677.- Coses que estan
passant.-
De nou, l’Estat espanyol actua de forma reactiva.
Hi hagut suficient embolic amb la portada del diari La Tribuna de Ginebra amb
la foto del Rei, amb 100 milions de dòlars pel mig i amb Corina com a
testaferro, embolic acompanyat per la sotragada de Valtonyc, per les apreciacions descobertes a la JEC, per la
coneixença dels membres del Tribunal de
Comptes amb les interrelacions
familiars dels seus components o perquè s’investigui per què Casado sabia de la inhabilitació de Junqueras
abans de que es fes pública (Uf!... tot plegat en tres o quatre dies) afegint-hi el mal que va
fer a les entranyes de l’Estat la trobada de Perpinyà, tot plegat ha esta més que suficient per què
la justícia espanyola, aquella que sabem que es belluga des del darrera... i
que d’alguna manera ha de desviar atencions de sobre totes aquestes seves misèries, emprengués una nova acció contra Puigdemont, aquesta vegada per suposada
corrupció sent alcalde de Figueres. Altra vegada haurem d’estar pendents del Y
ahí lo dejo... que al final es
convertirà en una expressió històrica...
ERC
s’ha emprenyat amb Puigdemont i companyia. El discurs de Ponsatí ha fet mal
perquè Ponsati, des del primer dia, no ha tingut pels a la llengua i, en
conseqüència va dir el que molts creiem que passarà. I es clar, quan diu que la
Taula l’únic que aconseguirà és que
Sánchez guanyi temps, a mi se’m acut pensar
que, efectivament, es va marxant en direcció a l’aprovació d’uns pressupostos generals
que, d’entrada, assegurin la legislatura a P. Sánchez. Però, i un cop
aprovats...? Perquè de moment ja hem vist com l’Advocacia de l’Estat deixava de recolzar la immunitat de Junqueras ara que
Sánchez ja ha estat investit...
La
trobada a Perpinyà, que ERC entén com un acte electoral perniciós per els seus
interessos particulars, té el gran avantatge
de la seva transversalitat i, en conseqüència, tot i que a Rufián i
companyia no agradi perquè no és utilitzable només per els seus interessos, és
una arma importantíssima que es podrà posar sobre de la Taula en el moment en que,
de manera efectiva, hi hagi una
autèntica negociació per i en relació a Catalunya, que permet iniciar-la,
una negociació si és que ha de
realitzar-se, amb trumfos a la mà. Perquè tots tenim clar, perquè és una qüestió
experimentalment demostrada, que iniciar una negociació sense armes és una
negociació perduda (no voldria anar errat, però em sembla que era Hobbes qui en
el segle XVII ja ho deia així).
TV3
va dient que és la meva. I jo, no me la crec. Com a mostra de la impossibilitat
d’aquest apoderament expressat per la CORPO, faig referència a la nul·la informació que TV3 va donar dels
fets i del tracte que la Jusapol, trencant la protecció del recinte del
Parlament, va donar a Laura Borràs. El cas és realment excepcional, però ens
deixa clar en mans de qui està aquest suposat ens pluripartidista, però en el
que hi tenen plaça permanent afins al unionisme, alguns amb tics feixistes com
ha passat en el FAQS o clarament radicals, mentre que dels altres, dels
independentistes, es seleccionen dels anomenats o considerats prudents i mai hi
trobem independentistes radicals. Quan
Toni Albà va tenir poca delicadesa
amb Arrimadas, se’l va fotre fora de la nostra sense miraments. Ara, quan
hi ha insults greus i manifestacions masclistes i feixistes personalitzades per
aquells que precisament haurien de protegir-la i custodiar-la, en contra de Laura Borràs, diputada catalana al Parlament, i per tant autoritat
electa, TV3 ni tant sols en fa menció.
Que no vingui a dir-me que és la meva...
J. Vinyeta
9 de
Març de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada