680.- Centralització

680.- Centralització.-

No podia ser d’una altra manera. Era més important demostrar qui mana que explicitar amb concreció que ha de fer-se per combatre la pandèmia viral.  Resulta que no  era jo tant mal pensat...

Ha resultat evident que la pandèmia  no és més que una eina política per demostrar que el govern central és qui mana i, quan fa el gest del cop de puny sobre de la taula, l’oposició aplaudeix. Vol dir que la oposició  només faria el que el govern ha fet. Una vegada més allò de  unidad territorial y mando único s’imposa. I, en conseqüència, pel mateix cop de puny, s’imposen unes mesures que la majoria de comunitats ja havia pres. El que era necessari fer o imposar, donada l’expressió autoritària, per aturar l’expansió viral, no s’ha fet.

Que tot l’Estat es converteixi en circumscripció, i que la presa de decisions es traslladi al punt de l’Estat  de més alta contaminació i gravetat viral, com és Madrid, quan aquest punt hauria d’estar plenament confinat; que les decisions es vulguin prendre des de fora  per autoritarisme pur i amb el desconeixement absolut del territori per part dels agents encarregats d’efectuar la imposició; que la circulació aèria no estigui complertament tancada; que pels ports continuïn arribant possibles portadors; que els TGV vagin funcionant amb absoluta normalitat de punta a punta de l’Estat sense controls; quan totes aquestes mesures, que no son més que les que ja ha pres un Estat realment preocupat pels seus ciutadans, com és Noruega, que precisament no és membre de la UE (o com ja va haver-ho de fer finalment Itàlia) no es porten a terme, tot plegat  put a inoperància i a la conseqüent negligència. És la confirmació exultant d’aquell anomenat Principi de Peter.

Catalunya, a través del seu President, va demanar la participació necessària de l’Estat per el confinament total del territori català. No podia ser  que Catalunya s’avancés i  deixés en evidència a un Govern que ha estat incapaç de confinar Madrid: ja sabíem que els hi preocupava més Catalunya anés davant en la pandèmia que la pandèmia en sí mateixa.

Un  apunt: les segones residències de la costa Brava i el Pirineus s’han omplert aquest cap de setmana. La insolidaritat no ha esta solament la dels madrilenys. També aquí en tenim. I, pel que sembla, molta més de la que jo em pensava. Em fan passar vergonya...!

Una pregunta final: què faran ERC i el PNB davant de la imposició  del PSOE i  dels COMÚNS, si és que també hi ha participat? Què ens diran ara Asens i Rufián, per exemple?

J.  Vinyeta

15 de Març de 2020