658.- Esveraments.-
Em sembla que les forces vives, l'Estrella de la mort de'n Baños, torpedinaran tant com puguin, i tant com creguin
necessari, tot allò que podés fer
possible que Sánchez arribi a formar
govern amb els que ara hi té tractes. Els hi és inadmissible que els que volen trencar la indivisible unidad patria,
que tenen com a cap polític per més inri un condemnat per
sedició[1] i que aquells comunistes
contra els que es va muntar una guerra (la purga dels vençuts encara dura i no
més cal assenyalar, com a més elemental, la retirada de les llistes dels represàliats
pel franquisme que hi havia al cementiri
de La Almudena, a Madrid[2]), puguin
donar suport a un govern presidit per
Pedro Sánchez. Perquè, i enqualsevol cas, la
salvaguarda dels seus interessos particulars, especialment els econòmics, és el
que entenen com a realment important.
Aznar, incontinent
verbal i amb el posat de superioritat habitual (a Castella diuen allò de dime de que presumes...) hi afegeix la
nota càustica assenyalant que, en aquell possible suport, hi ha el d’un
terrorista convicte i confés (en clara referència Otegi) oblidant que el Sr.
Otegi va ser jutjat i empresonat com a
resultat d’un judici que Estrasburg ha qualificat d’injust, que tot i així ha
complert la condemna assenyalada i oblidant que ell, Aznar, quan intentava resoldre el problema basc, va
qualificar ETA no de terrorista si no de Movimiento Basco de Liberación Nacional[3] l’any
1998. Ja sabem del cinisme en el que
normalment es belluguen els polítics. Però hem de reconèixer que seran les
hemeroteques (a les que ja avui hem de donar les gràcies per la seva existència)
amb les que podrem refer una mica la real
història de personatges que, com el Sr. Aznar, fan gala de l’oportunisme oportú, valgui la redundància, per ratificar
el seu ego, donada la necessitat
permanent de manifestar la seva
existència (recordem la famosa foto de Les Açores...?). Son, i quasi ho pontificaria, una colla de professionals amb molt poca
estima de la seva professió de la que
només esperen el fruït econòmic i social que se’n deriva i, molt especialment,
la satisfacció quasi orgàsmica de la seva actuació en aquests moments de auto suposada
lucidesa.
Sánchez, Iglésias i
Rufián es reuneixen. En trauran una aigua tèrbola amb unes suposades condicions
que només satisfaran la investidura de Sánchez. En referència a Catalunya, estaran a veure-les
venir, com sempre. I de tot lo altra, nari nan...nari nan... arribant fins on
l’oligarquia no ho hagi pogut torpedinar. Temps al temps.
J. Vinyeta
29 de Novembre de
2019
