648.- España
Hoy.-
Els que ja tenim
una certa edat, recordem els llibres que havíem de trobar i llegir d’amagat
perquè la dictadura d’aquell nan sagnant en els controlava, destruïa si els
trobava i en determinats casos, i és una cosa que em consta i no és gratuïta,
empresonava als que enganxava amb un d’aquests llibres que era considerat per
la dictadura com a perillós, i el ciutadà era immediatament considerat com desafecto al Régimen amb les
consideracions negatives i perilloses corresponents.
D’aquests llibres
en recordo tres. Un, potser el més conegut durant tot el període, era el
titulat La guerra civil española, de
Hugh. Thomas, una altre era el de Gerald Brenan, titulat El laberinto espanyol, perseguit, en la meva opinió, més per la ideologia àcrata del seu autor que
pel seu contingut, i el que encapçala aquestes línies titulat España Hoy de Ignácio Fernández
de Castro. Tots tres estaven editats per
la perseguidíssima editorial Ruedo
ibérico. Per si la persecució ja fos poca cosa, en aquells temps, per si s’escapava alguna publicació considerada
perniciosa i en
general, totes les de Ruedo Ibérico
ho eren, ja hi havia un servei, el BOB (Boletín de
Orientación Bibliográfica),
que pels anys 60 i en mans del aleshores Ministerio de Información y Turismo, aleccionava i advertia sobre dels contingut
del llibres, a fi de que determinats ciutadans perdessin el interès per la seva
lectura. Com passava sempre, quant més
negatiu era l’informe, més creixia l’interès
en alguns en poder-lo llegir. Faig
l’advertència perquè, com és fàcil
d’imaginar, algunes de les ressenyes que
del text es poden trobar, estan basades en el contingut d’aquest famós
BOB.
Assenyalo el llibre
España Hoy, perquè la foto de l’aplec
de la guàrdia civil catalana, per a festejar la seva patrona és, talment, de
les que hi surten en el llibre. L’estètica de tot plegat és la que domina en
les fotos de la època explicada en el llibre, naturalment en blanc i negre. Però
el que arrodoneix el contingut és precisament el discurs del General Garrido
que inclús La Vanguardia titlla d’incendiari[1]. El
problema no és tant, que ho és i molt, el discurs en sí si no el retorn a
aquella España Hoy en blanc i negre en
que els militars (i no podem oblidar que, a pesar de tot i per molt civil que
sigui, la estructura de la guàrdia civil es clarament militar i comandada per
càrrecs militars) eren els que feien la política, com va fer, en aquesta ocasió
el general Garrido. Si no és corregit
pels seus superior, que no és altra que l’actual ministre Marlasca, podrem
continuar afirmant que la democràcia d’aquest
país és de fireta i que un militar, en servei i acte públics, ens diu el què farà davant de les actuacions dels ciutadans als que, encara que no li agradi
es deu, abans de saber el que li ordenaran fer.
El repartiment de
medalles que hi ha hagut en l’acte recorda les d’altres temps com els que expressa España
Hoy, però també han estat una declaració de les intencions amb que la guàrdia civil ha entès, des d’un principi,
les indicacions del fiscal Zaragoza al guàrdia Tácito, o davant de la
funcionaria del Jutjat que va passar tanta por que deixa els Mossos per inoperants. Tot plegat, no ens enganyem, és del
que es tractava.
He sentit Marlasca entrevistat per Basté avui pel matí.
Un membre de la tertúlia muntada en la emissora deia, i penso que amb encert,
que Garrido va actuar com un polític i que Marlasca ha actuat, avui, com un general. Sabem que l’estat no dirà res més que les
floretes necessàries als Mossos, el que ens confirmarà, una vegada més, la debilitat d'aquest gevern clarament inoperant davant dels estaments militars, estaments que, com quedarà demostrat, continuaran actuant amb absoluta impunitat. Confirmarà, una vegada més, el tracte
colonial al que estem sotmesos.
La sentència és a tocar. Garrido ens diu que ens tornaran a estomacar... En massa ocasions ens donen raons per pensar i creure que entre l’Espanya de la dictadura que ens exposa aquella España Hoy i la d’avui, no hi ha tanta diferència.
La sentència és a tocar. Garrido ens diu que ens tornaran a estomacar... En massa ocasions ens donen raons per pensar i creure que entre l’Espanya de la dictadura que ens exposa aquella España Hoy i la d’avui, no hi ha tanta diferència.
J. Vinyeta
10 d’Octubre de 2019
[1] https://www.lavanguardia.com/politica/20191010/47889224577/acto-patrona-guardia-civil-mossos-desquadra-sant-andreu-de-la-barca-malestar-discurso-pedro-garrido-video-seo-ext.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada