649.- De la sentència.-
Els
juristes ens valoraran la sentència. Sense ganes d’auto citar-me,
però per lligar-ho tot plegat, parlava
l’altra dia d’un llibre prohibit durant la dictadura anomenat España Hoy, que ens presentava la
realitat de la època. Època negra, com la de totes les dictadures, amb judicis
sumaríssims i consells de guerra permanents
a tot aquell que aixecava la veu ni que fos
per la cosa més nímia. Les penes que s’imposaven poc tenien a veure amb
la realitat del problema jutjat. Havien
de ser exemplars perquè el important i imprescindible era escarmentar aquells
considerats sediciosos que pretenien soterrar las eséncias pátrias contingudes en aquella legalitat muntada per la dictadura, amb la
finalitat de mantenir al dictador en el poder i que, encara avui dia, disposa d’un mausoleu
únic en el món occidental. Em sembla que
no cal escarrassar-se per trobar
similituds entre las referències històriques
d’unes actuacions i la sentència d’avui que deixa clar que l’escarni i la venjança son, en entesa del TS, imprescindibles per
mantenir precisament aquelles essències que una suposada transició democràtica no
solament va ser incapaç de transformar si no que es van recuperant en clara involució política.
La
resposta cívica ha estat immediata. Des de fa temps tinc la sensació que ha de
ser la societat civil la que es posi en marxa i que, com ja va passar una
vegada, els polítics, que ens agradi o no ens seran necessaris, s’hi hauran d’afegir. D’aquesta
societat civil, no en tinc cap dubte, sortiran lideratges que seran també
absolutament necessaris per evitar acabar amb el fracàs d’aquell 15M que molts pensaven que
es resolia suficientment teclejant en el
mòbil les resolucions assembleàries.
Ens
queda el convenciment de que som molts més dels que érem abans de la sentència.
És una de les conseqüències del que
entenc un greu error de càlcul si
pensaven que escapçant el moviment secessionista, aquest quedaria destruït:
avui ja ha començat a quedar clar que no, que de cap manera. Al contrari: ara som més
perquè hi ha demòcrates que no son independentistes però que s’afegeixen
al moviment que ara comença a veure clar que una de les pretensions, amb la
sentència, no era altra que escapçar drets fonamentals que poden veure’s
clarament afectats i interpretats com a sediciosos, i que aquell A por ellos...! tant aplaudit, ara els inclou, com ja ho dèiem des
d’aquí, a també a ells.
La
societat civil ha arrencat. Era la primera de les condicions necessàries per
arribar Ítaca.
J. Vinyeta
14
d’Octubre de 2019, dia que recordarem com el Dia de la Sentència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada