654.-
De les eleccions i de Tsunamis.-
Aquesta vegada els
enquestadors han anat més fins que en altres ocasions. I allò que ens deien de
que els resultats serien a la vora dels resultats anteriors, encertant en la
pujada de VOX i la davallada de C’s, ha estat una realitat. L’independentisme
va guanyant vots a cada convocatòria i les CUP s’estrenaran al Parlament de
Madrid que compta, aquesta vegada, amb 17 (si no erro) formacions
polítiques diferents, que deixen un país com
ingovernable si no hi ha acords
concrets i duradors. Entenc que és per aquesta causa, pel fracàs de Sánchez en
la convocatòria i per la davallada de Iglésias, que els dos protagonistes s’han
afanyat a reunir-se i acordar..., no fos cas que unes noves eleccions encara
els hi fessin més mal o que els barons del PSOE volguessin passar comptes amb
Pedro.
La nota més sonada ens
l’ha donat l’Albert Rivera i la patacada espectacular que ha rebut, ell i els que l’envolten
començant per la Inés montapollos. L’ambició sol ser una virtut i, al mateix
temps, si no hi ha uns mínims de voluntat de control d’aquesta virtut
mantenint-la com a tal virtut i sense emmascarar-la, es converteix
en un defecte greu i perillós. Aspirar a tot és legítim. Però, divagar
políticament i de forma permanent pels diferents racons de la dreta inclús per
els de la més extrema o flirtejar amb la
suposada esquerra, amb l’únic objectiu de satisfer l’ego, porta al desastre
perquè, com diu la dita, atribuïda a Lincoln “...es pot enganyar a alguns sempre, però no es pot enganyar sempre a
tothom...”. Ha predicat odi i catalanofòbia fins extrems increïbles i ha
mentit desaforadament corejat pels seus incondicionals (Inés, Carrizosa,
Girauta, Lorena...) respecta Catalunya. Ara ha de plegar i sortir per la porta del darrera. No sé, vist el desastre al que ha portat el que havia de ser el Podemos de dretes, si els que l'han pagat fins ara li donaran altra feina que no sigui la de passejar el gosset Lucas dues vegades al dia.
L’Estat i els seus mitjans
de comunicació, varen voler fer creure que el independentisme boicotejaria la
jornada electoral i, com a bona metròpoli, ens va portar, segons diuen, més de
tres mil PN i GC per protegir els
col·legis electorals. Va ser un desplegament inútil perquè tots sabíem, perquè
així ho havien anunciat el Tsunami, que la jornada electoral seria extraordinàriament
normal i que la gran moguda estava
pensada pels dies després de eleccions. I així va ser. El mateix dilluns 11 es
tallava la AP7 a La Junquera i, amb l’ajut
dels independentistes de la Catalunya
Nord, la mateixa autopista era tallada a
la banda francesa durant més de trenta
hores, el que va crear el caos absolut entre França i Espanya: Europa ha de
saber que ha de comptar amb Catalunya... Per celebrar-ho i en solidaritat, el
Tsunami basc va aconseguir col·lapsar l’autopista Irún – Hendaia i els CDR varen
col·lapsar les entrades de Barcelona a Diagonal, a Gran Via i a la Meridiana (aquesta útima, ja ve sent tradicional...) Tot
plegat deixa clar qui controla el territori...
Personalment em sembla
entendre que, finalment, la societat civil
s’ha posat en marxa i em sembla que això no té aturador: els polítics
han de començar a carregar les piles...
I per si fora poc “L'advocat general del Tribunal de Justícia
de la UE ha fet públiques avui les seves conclusions sobre la pregunta
prejudicial que va presentar el Tribunal Suprem en el cas d'Oriol Junqueras i
dóna la raó al líder d'ERC. Considera que la condició d'eurodiputat s'adquireix
en el moment de sortir escollit i no pot estar condicionada per cap tràmit que
hi afegeixi després un país. La immunitat també la guanyen tots els eurodiputats
en el moment que es constitueix el Parlament Europeu. O sigui que segons
l'advocat, el Suprem va vulnerar els drets de Junqueras. L'opinió de l'advocat
no és vinculant, la sentència definitiva la faran els jutges del Tribunal però
estadísticament, en la gran majoria dels casos, segueixen les recomanacions de
l'advocat” [1]
qüestió que afectaria també la immunitat del President Puigdemont i de Carles
Comín, i que podria conduir inclús a la anul·lació de la sentència[2].
I només els hi faltaria això...
Per cert, VOX creix, i molt. Però si ens en anem, es queden
a España. Només és per aclarir-ho.
J. Vinyeta.-
19 de Novembre de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada