653.- De debats
inútils i altres coses.-
Estem en campanya
electoral perquè Sánchez ha estat incapaç de muntar un govern que podia
estar tacat del morat de Podemos i que, ves a saber a qui realment no agradava.
Però també em temo que, amb poca humilitat, a Sánchez li semblava entendre que la ciutadania havia votat malament l’Abril
passat i calia repetir...
Del debat a TVe haig
de reconèixer que, un cop escoltat el
primer minut que es dona de cortesia als participants, en vaig tenir ben bé
prou, i vaig plegar. Del de TV3, poca cosa més, llevat de que JxC demana una
unió que, especialment ERC, no vol. Assenyalar la pèssima educació habitual
d’Arrimades, a la que s’hi afegia Cayetana, ambdues amb la sola voluntat de reventar-lo, el debat. Tot plegat, retrets permanents
entre els presents i poca cosa més.
Inútils.
Després he llegit i sentit allò del President del Govern central en
funcions comprometent-se a portar a
Espanya a Puigdemont, que ja venia precedit de les amenaces a Bèlgica de
la Vicepresidenta si no actuava com ella volia respecta de la re-extradició
demanada per Llarena. Si hi afegim les declaracions de Sánchez que afirma que
la fiscalia general de l’Estat espanyol és un òrgan dependent del executiu, queda clar
allò de que la separació de poders en aquest Estat és pura entelèquia. I quan afirma
que farà il·legal la convocatòria de referèndums a l’Estat, ens queda clar que Sánchez se’ns torna a les èpoques anteriors
a Zapatero que va ser qui va traure aquestes convocatòries del codi penal i
fent-nos veure que els que estan a la presó ho estan per uns fets que, com ara
ens diu Sánchez, seran (que ara no son) delicte... Només ens ha faltat que la justícia
anglesa hagi tombat en primera volta
la demanda de Llarena d’extradició de
Clara Ponsatí per acabar-ho d’arreglar (potser per tot el que venim dient...) A partir
d’aquest moment, es fa necessari fum. Molt de fum per diluir la patacada
amb filtracions del sumari del CDR empresonats, barrejant-hi al President Torra
que, ara, és l’enemic a batre. Després de la negativa anglesa, com que no
s’entén que la justícia vagi per lliure en Estats democràtics, Abascal demana el
tancament de la reixa de Gibraltar...
Ens ha vingut a veure
Felip VI. Girona va desestimar acollir el Premis Princesa de Girona i la casa real va
entendre que Barcelona seria un bon lloc per a donar-los. Les “cacerolades” (no sé si hauríem de dir-ne cassolades o atuellades) ja varen començar el dia abans. Felip VI ens tornar avisar en català
amb termes més suaus això sí, que aquells que va emprar aquell 3 d’Octubre,
suposo per no augmentar el desafecta que, encara que no li agradi, sembla
respirar-se per Catalunya en vers la seva persona; i va fer que la princesa ens parlés en català
per que ens caigués més bé. El
problema bàsic està en la institució monàrquica
re instaurada a dit i clara i
indissimuladament partidista en un país, un Estat, que em dona la sensació dia a
dia va sent més republicà.
Diumenge
votarem. Aventurar resultats no serà més
que especular i, possiblement, confondre el desig amb la realitat. Esperarem i
ja en parlarem després…
J. Vinyeta
6 de Novembre de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada