655.-
Coses que van passant.-
L’Estat espanyol va
de sotragada en sotragada. L’advocat de la UE dona la raó a Junqueras i, en
conseqüència, a Puigdemont i Comín dient que els eurodiputats reben la seva
immunitat en el moment en que queden proclamats pels resultats electorals: automàticament
el TS ha de sortir a corra cuita a marcar territori en defensa del seu posat: ja sabem allò tant
castellà de sostenella y no enmendalla...
Ponsatí supera la primera audiència amb la justícia anglesa, com Comín i
Puigdemont superen la seva a Bélgica. Amnistia
Internacional diu que els Jordis han de ser immediatament alliberats i
tot i considerar que els altres acusats varen tenir un judici just, afirma que han estat condemnats amb penes injustes (cosa difícil d’entendre
si considera que el judici va ser just...). Marlasca persegueix al Tsunami, desobedient civil noviolent, per
terrorista i persegueix per tal motiu als que varen tallar la AP7, mentre que
França els persegueix per desordres públics... Per reblar el clau (i per
malfiança, ho reconec, em costa creure en les casualitats), el Tribunal de
Justícia andalús, treu ara, en aquest moment, la sentència, des de temps esperada, sobre d’aquell embolic
dels ERO en el que hi estan enmerdats els expresidents Chaves i Griñan (aquest
últim amb presó) i di-set càrrecs més del govern andalús del moment. Sembla que no és més que la punta de la piràmide que
el PSOE, amb trenta anys de govern sense oposició, ha anat modelant i mantenint
un feu captiu que li donava vots. Tot i havent-hi guanyat les últimes
eleccions, el govern li ha esta arrabassat per C’s i VOX. Penso que les
intencions d’aquets dos son les mateixes amb les que el PSOE mantenia el seu
status.
En aquestes
circumstàncies, Sánchez i Iglésias intenten formar govern volent ignorar la
desfeta del PSOE a Andalusia. Esquerra,
de moment, i penso que només de moment, diu que no perquè, com que preveu
eleccions a Catalunya a mig termini, no
li queda més remei que aparentar per no perdre vots aquí a casa. L’ombra de la
suma d’escons entre PSOE i PP és realment molt allargada i no es poden
descartar sorpreses que, ben mirat, no ho seran tant.
Mentre, el MHP Quim
Torra s’asseu a la banqueta d’acusats pel tema de les pancartes del Palau de la Generalitat
durant el període electoral, pancartes que portaven ja no sé quants mesos
penjades al mateix lloc. Com que veuen que per la via administrativa se’ls pot
escapar amb una inhabilitació més o menys prolongada, el propi TSJC han fet entrar el cas per la via penal
al·legant desobediència no al ens administratiu
JEC, si no a una demanda del
propi tribunal no atesa pel
President. Mica a mica, el MHP Torra es
va convertint en l’objectiu a batre. Potser és perquè el tema europeu no els hi
va gaire bé i necessiten una victòria interna per acontentar a tots aquells que es passen el dia demanant la supressió immediata dels que
no pensen com ells. Dia a dia ens van convencent més de que hem de marxar. Alexandre
Delofeu, el matemàtic de la història, parla de que l’èxit ens arribarà durant els anys vint d’aquest
segle...
J. Vinyeta
20 de Novembre de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada