380.-Coses
que van passant.-
S’acosten, inexorablement, els dies oficials de
campanya electoral. Dic que
inexorablement perquè correspondran als dies de bombardeig permanent a través
de tots els mitjans de comunicació. Ens voldran fer creure que es troben
“lligats” per la Junta Electoral i diran allò de sempre de que els temps, les
imatges, els continguts, no venen
signats pels propis periodistes
en protesta perquè el dret d‘informar queda vulnerat per les imposicions legals
durant la campanya.
No deixa de ser curiosa aquesta suposada voluntat de
servei a la ciutadania. I dic suposada perquè tots ells cobren d’una capçalera
(de premsa escrita o audiovisual) i en aquests últims temps va quedant clar que
la fidelitat a aquesta capçalera sol ser la garantia de supervivència del
professional[1].
Dit d’una altra manera: aquest suposat dret d’informació, estigui o no condicionat pel procés electoral, està contaminat per la ideologia pròpia de la capçalera a la que els professionals pertanyen.
Per tant, em sembla gairebé ridícul una defensa aferrissada de la
llibertat d’informació quan em sembla clar que, només en comptats casos, que de
tot hi ha, aquesta llibertat cloquejada en cap cas anirà en contra dels
interessos de la capçalera. Personalment, i amb seguretat que no soc
precisament l’únic, tinc per costum triar la informació que m’arriba i
conseqüentment el dret a informar entenc que no cal que estigui basat en la
informació que molts em volen fer arribar perquè, en massa vegades, els informants confonen
informació amb opinió, que, en qualsevol cas serà personal i, en massa
ocasions, a més, partidista i en línea amb el grup editorial.
Però mentre la campanya oficial arriba, van passant
coses. Per exemple que, en l’afany d’ enviar Podemos a les tenebres, Caracas i les misèries
veneçolanes s’han convertit en l’aparador en el que Iglésias és crucificat.
Rajoy, tant atent sempre a les necessitats dels espanyols, convoca la Junta de
Seguritat ara en la precampanya electoral i no abans, per interessar-se pels
dos – cents mil espanyols residents a Veneçuela... I Rivera, que tampoc ha
faltat a la cita caribenya, torna dient-nos que les dictadures tenen un punt de
pau i ordre, però que el cas de Veneçuela és pitjor per l’arbitrarietat que
pateix el país. Queda clar que el Sr. Rivera sap poc de dictadures, no n’ha
viscuda cap i no sap que la tirania en que sol convertir-se una dictadura, està
plena d’arbitrarietats permanents. Els
que ho vàrem viure, ho confirmem.
I Tortosa ha votat. El monument franquista quasi per
excel·lència que hi ha al mig del riu, s’hi quedarà. El repintaran de nou. Però
es quedarà allà on és. El mateix consistori que li va traure l’Alcaldia
perpètua al dictador sense consultar-ho a la ciutadania, no s’ha vist capaç per a decidir per ell mateix què fer amb el
monument. Sempre hi ha ombres estranyes
a l’hora d’enfrontar-se amb el passat. Més que ombres semblen teranyines malaltisses que enxampen els
records carregats amb la por que va deixar un passat per a molts tenebrós i esfereïdor.
És per això, per evitar aquest mal
averany, que, en la meva opinió, hauria
d’haver estat el Consistori qui hauria d’haver decidit sobre del famós
monument. Entre d’altres coses perquè aquest i els altres Consistoris han estat
triats precisament per prendre les
decisions que facin falta i assumir-ne després electoralment les conseqüències. Si quan hi ha una decisió considerada
problemàtica però que no afecta en res a la quotidianitat de la ciutadania però
és aquesta qui ho ha de decidir, no deixa en massa bon lloc a aquells que
l’haurien de prendre-la, la decisió.
Mentre, a Gràcia, com diria La Trinca, anar-hi anant... La CUP justificant
la violència dels desallotjats i
integrant-s’hi, Colau demanant proporcionalitat als Mossos, el Govern amb un
silenci eixordador mentre la CUP, a més, presenta un esmena a la totalitat als
pressupostos que el Govern ha preparat (potser ara ja no caldrà mantenir
silenci...), etc...etc... Molt malament han d’anar les coses per aquest País
nostre quan ha de ser el Ministre del Interior espanyol, Fernández Díaz, el que
ha de venir per dir-nos que els Mossos
estan fent les coses bé.
J. Vinyeta
31 de Maig de 2016
[1] Acomiadaments per desacords
amb la línea editorial a El País, la SER, Marca i El Mundo, que jo recordi.
