371.- Comentaris (Madrid, Procés, Koiné).-
L’altra dia, a
TV3, un senyor que es diu Plans,
considerat com a bon predictor polític, especialista en estudi i realització d’estratègies,
proposava la teoria del Oso Yogui i Bubu. Ens deia el Sr. Plans que el PSOE, el
Sr. Sánchez, ja havia pactat amb Bubu,
petitet i fins i tot entremaliat i
simpàtic per a molts, y que aquest era el primer pas per acceptar més tard, per
part d’aquests que ara han donat per bo el pacte entre PSOE i C’s, el pacte amb
Yogui per pura coherència en d’haver pactat prèviament amb Bubu. Bubu és
C’s i Yogui és el PP (possiblement sense Rajoy, però això, diu, està per
veure). Dit d’una altra manera: el Sr. Plans
ens augura una coalició PSOE - PP – C’s.
El Sr. Plans, pel que diuen, té un bon pedigree en aquests temes i sosté que, a la fi, la “Gran Coalició” serà el resultat de tot
plegat, possiblement, diu el Sr. Plans, amb Sánchez com a President del Govern.
Avui, a Madrid, hi ha hagut la reunió PSOE – C’s –
Podemos. Entenc que han arribat fins aquí perquè les ànsies de governar en tots ells son
supremes. Sánchez sap que o forma govern o Susana Diaz el fotarà al carrer en el nou congrés. C’s va canviant d’opinió i, des d’aquell clar i
sonor menyspreu a tothom durant la
campanya, arriba fins a estar en condicions d’acceptar formar part d’aquest hipotètic govern amb el
PESO; des d’aquella impossible col·laboració amb Iglésias, justifica ara l’entrada al Govern per “controlar” la “debilitat”
del PSOE. I Podemos? Dons em dona la sensació de la “purga” interna ho ha estat
per poder arribar a la reunió de la que estem a l’espera de resultats. Com que
suposo que la famosa línia vermella del referèndum català en cap cas serà traspassada,
m’agradarà escoltar com Domènech justifica o s’oposa, perquè de possibilitats
només en tindrà aquestes dues i si és que arriba l’acord, l’actitud de Podemos
en General i de Iglésias en particular.
No tenim bola de vidre
per endevinar el futur. Però és possible que, pel que ha transcendit de la reunió
tripartit d’avui, el Sr. Plans vagi pensant que la seva teoria es va
confirmant… El que sí sabem és que qualsevol Govern dels que pot sortir de les
converses, unes o altres, serà el Govern de Madrid i per tant centralista i nacionalista castellà fins la medul·la. Raó de més per fer nosaltres el
nostre camí.
Aquí, a Catalunya, van passant coses. D’entrada
em costa d’entendre que el que ja està pactat s’hagi de tornar a pactar.
Les CUP i JxS porten velocitats diferents de cara al
Procés i Anna Gabriel i els seus volen
portar-ho tot a la seva velocitat. Aspiren,
a més, a convertir a la societat
catalana en una societat al seu estil, però oblidant, en la meva opinió, dues
coses importants. La primera és que el seu criteri és absolutament minoritari
dins del grup independentista de 72 diputats. L’altra qüestió radica en saber
si la societat catalana vol acceptar els postulats polítics de les CUP. No he
dit postulats socials perquè estic convençut que molt bona part de la societat
catalana, per no dir tota o la gran
majoria, els dona per bons i acceptables aquests postulats socials. Però
també penso que els postulats polítics de les CUP estan lluny del ideari polític diguem comú
del català mig que se sent europeu i mig capitalista i, tot i acceptant i donant
com bones les correccions socials, vol
saber tot plegat quant costa i d’on sortiran els calés.
Va saltar a la
premsa la trobada secreta entre Sánchez
i Jonqueres. No em sembla que calgui esverar massa el galliner. El problema
s’ha amplificat pel secretisme de la reunió. I secretisme que entenc més exigit
per Sánchez en raó de que, un cop sabut a Madrid, el que li retrauran serà
precisament el haver-se entrevistat amb el dimoni independentista per excel·lència.
El Grup
KOINÉ ha presentat un manifest titulat Per un veritable procés de
normalització lingüística a la Catalunya independent[1]. Reconec que la lectura és densa i, potser
per això mateix, se li fan dir al Manifest coses que no diu. Els que més el
critiquen sembla que son aquells als que la situació actual ja els hi esta bé. I el tema ha arribat al Parlament de
mans del Sr. Rabell, tatxant-lo de racista, qüestió que en la seva lectura jo
no he sabut trobar. Sembla que aquell esperit del PSUC que tant va defensar
la normalització de la Llengua i la immersió
lingüística, hagi desaparegut del Sr. Rabell i companyia. De totes maneres em
sembla que el Parlament tampoc és el
lloc en el que discutir sobre el debat lingüístic que, això si que és cert, ha
obert aquest manifest.
Estem en temps d’espera
i no podem fer-hi res més. La setmana propera hi l’Assemblea General Ordinària
de l’ANC que tampoc crec que hi hagi cap embolic. Però també haurem d’esperar a
veure com acaba tot plegat.
J. Vinyeta
8 d’Abril de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada