374.-
Comentaris (Setmana Horribilis,
Puigdemont, ANC)
Setmana
Horribilis.- Ha estat una setmana pèssima per la dreta del
País: Conde empresonat per “repatriació”
del que semblen ser els diners desaparescuts en el Cas Banesto, Aznar multat
per Montoro i amb una declaració
complementària per “diferències de
criteri”, segons l’expresident, en la declaració de renda; Torres Hurtado (Alcalde de Granada) investigat per
suposades irregularitats urbanístiques, Bernad
(Manos Limpias) i Pineda (Ausbanc) empresonats per extorquir al querellats proposant-los–hi
retirar les querelles a canvi del que
podríem denominar “impost revolucionari”, el ministre d’Indústria, Soria, plega
(no sabem si cessat o no) per estar en la llista dels famosos Papers de
Panamá... I quan semblava que el tema s’apaigavava Rato, que denunciava una conspiració contra ell, també apareix
implicat en societats
panamenyes.
De tot plegat en sobresurten un
parell de qüestions que entenc com a principals. I la primordial és la multa d’hisenda a Aznar, a l’Aznar que s’ha passat la vida presumint d’honestedat. Amb aquell
parlar entre dents, messiànic, “xulo”, masclista col·locant els bolígrafs als escots
de les periodistes, però botxí de tothom, ha estat multat pels seus per diferències amb hisenda, i hisenda li ha
afegit a més una declaració complementària. Potser era el que mancava perquè
quedés clar que Montoro és fidel valedor de Rajoy i que, seguint la tasca
“rajoyana”, calia finalitzar políticament amb el President d’Honor del PP. L’expresident ha anunciat una querella contra
Montoro per incompliment en la confidencialitat
de dades. Si aquesta querella tira endavant, ¿serà un avís de que s’ha
obert la veda per fer el mateix davant
de les filtracions a la que ens tenen habituats des dels jutjats o forces de
seguretat, per citar dos casos freqüents?.
Una altra qüestió està en les
actuacions de Manos Límpias i Ausbanc.
Bernad i Pineda actuaven com a parella de ball en un perpetuum
mobile no deixant de recórrer amb querelles els tribunals i amb
amenaces les institucions bancàries,
exigint talment un impost revolucionari que omplia les arques de no sabem qui
perquè encara no sabem qui realment esta al darrera tant del sindicat com de la
suposada associació de consumidors. Està per veure si hi ha relació entre el PP
i aquests encausats. Però hi ha d’un
parell de detalls que han aconseguit trobar
aquests que sempre estan
pendents de tot el que pot esverar el
galliner i gràcies als quals anem tenint informació de tot plegat. Encara que
pugui semblar estrany, Manos Limpias no
presenta querella en el cas Gürtel i, en canvi, sí que ho fa en el cas Bárcenas
(pot ser és perquè el cas Gürtel podria
implicar Aznar i el cas Bárcenas pot implicar a Rajoy...) I d’altra banda sembla
que des dels jutjats es posen sota sospita determinades subvencions[1] que Esperanza Aguirre i
Ana Mato varen donar a Ausbanc. Veurem fins on arriba tot plegat.
Com diem aquí a casa nostra, el PP
ha de mirar-se constantment les sabates... Però quan aquesta setmana horribilis en prou feines ha acabat, es demana al Suprem
la imputació de Rita Barberà. I amb tot això, el PP possiblement es planti
davant d’unes noves eleccions
generals...
El President Puigdemont s’ha trobat finalment amb Rajoy. Des del
primer moment en que es va anunciar la trobada, no crec que ningú
esperés algun resultat positiu en ella, llevat dels ressons internacionals que té per sí mateixa i el fet
de que, tot i que certs mitjans de Madrid entenien la visita de Puigdemont com
una rendició, el nostre President en sortís reforçat. Queda clar que ambdós estan en les mateixes posicions inicials però,
certament, amb una diferència substancial: per si no ho sabia o no volia
saber-ho, Rajoy té coneixement oficial de que amb Catalunya té un problema, el
que no vol dir que el vulgui considerar com a tal. Rajoy sap que Puigdemont té
un pedigree que no tenia Mas i sap que
se li demana solucions al problema en un document de 18 pàgines, 46 demandes
específiques[2]
i se li planteja obertament l’exposició dels incompliments mantinguts per
l’Estat respecta de Catalunya. Veurem que se’n pot traure de la reunió acordada
a mantenir entre Junqueras i Soraya. Poca cosa més afegir. Recordar allò que ens ve a dir el
President de que si hem de dialogar
fem-ho però que nosaltres no estarem aturats esperant respostes. Ara Rajoy n’ha
estat informat de tot plegat i de
primera mà.
L’ANC va celebrar la seva Assemblea General Ordinària
diumenge passat. Sempre he estat indisposat amb la realització d’assemblees
diguem-ne populars i multitudinàries. Entenc que en determinats temps va estar
necessari i obligat fer-ho perquè, diguem-ho ras i curt, no hi havia altre
possibilitat de decidir coses. Però ara no és el cas. Penso que l’ANC ha perdut, una altra vegada,
la possibilitat de posar en marxa el vot electrònic i donar veu directa als gairebé quaranta mil socis que hi
formem part. Entenc que seria una forma clara d’obtenir resposta de molts més
dels 2600 que varen participar diumenge passat (els números oficials deuen
situar la participació en un 6 – 8% de la militància) en l’AGO.
Si no vaig errat, el poper
14 de Maig hi hauran eleccions al secretariat i, en conseqüència, posterior
elecció dels càrrecs que el secretariat, de forma estatutària, pot triar, entre ells el de President. Estarem a l’espera de les candidatures
(Sánchez ja va dir que sobre la seva possible o no candidatura de moment no en
vol parlar), i... a l’espera de que el vot electrònic es posi en marxa.
J. Vinyeta
21 d’Abril de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada