372.- Comentaris
(Sentència del TC, de nou, Koiné. Madrid)
El Tribunal Constitucional ha vetat
definitivament la Llei del Parlament de Catalunya sobre pobresa energètica. La
raó donada és que envaeix competències de l’Estat que, bàsicament, és la raó de
sempre. Però aquesta vegada hi ha una
qüestió important a tenir en compte: hi ha dos vots particulars en contra de la
sentència. Els vots particulars[1], que
entenc de lectura obligada a pesar del
llenguatge jurídic sempre carregós pels que no hi som versats, si que deixen
clar que els decrets citats per l’advocacia de l’Estat en contra de la
Generalitat, no concreten suficient i, per tant, deixen espais sense
legislar als que hi poden tenir accés les Comunitats Autònomes,
com és el cas. Però, és clar, la voluntat del tribunal, com la del propi Govern Central, no son altres que la recentralització
en tots el ordres i deixar a les Comunitats com a poca cosa més que bidells del
Govern de Madrid. D’altra banda, no sé perquè serà,
però quan surten aquests temes a debat, em venen al cap tots aquells
exministres que, deixats el ministeris, ocupen càrrecs de privilegi en les
empreses energètiques del País... No sé perquè serà, deu de ser una malfiança personal i estranya;
hi ha algú que li passi el mateix...? Ironies a banda, queda clar, una vegada
més, que nosaltres hem de fer camí.
Koiné ha obert realment un debat
social sobre la llengua, el seu futur i la oficialitat del català en cas
d’arribar-se a constituir la República Catalana. Com a mostra, i això no ha fet
més que començar, la filípica de Narcís Comadira en el diari Ara[2] de fa un
parell de dies, carregant especialment sobre
dels
polítics que proposen un bilingüisme pel futur de Catalunya. I, insisteixo,
això no ha fet més que començar. Personalment entenc que l’idioma oficial de la
Catalunya republicana, ha de ser el
català. Però també haig de dir, perquè en tinc el convenciment, que aquí a casa nostra, sent el català la llengua
oficial, mai es tractarà al castellà amb la mateixa incúria que el català ha
estat tractat per Castella. Som diferents i, també en aquest aspecte, hem de
mantenir la diferenciació.
La Administració,
en un moment o altra, haurà d’entrar en el debat perquè haurà de donar comptes del per què de tot
plegat, com diu en Monzó, i per què el català, després de gairebé quaranta
anys, no està molt millor del que està ara, tant en les formes d’us literari com
en les formes d’us en el context social. I en temo que aquests comptes -
resultats poden resultar ser molt
minsos.
Madrid se quema...
PSOE, C’s i Podemos se les van tenint, mentre que Rajoy va fent de Don Tancredo. Tots parlen del
fracàs de la trobada de la setmana passada i auguren alguna possible trobada
més. Però els ànims es noten aplanats i
no s’amaguen els retrets constants entre
formacions. Queden tres setmanes de coll per intentar evitar eleccions generals. Però ara el que sembla prioritari és intentar deixar
clar qui o quins seran els responsables
directes d’aquesta disbauxa que porta a unes eleccions que sempre son incertes.
El PP es frega de mans perquè, per l’un o per l’altra o per tots plegats, el cas és que li estan
fent la campanya electoral, i suposo que és per això que determinades enquestes donin, en cas d’eleccions,
com clar guanyador al PP. El que no diuen aquestes enquestes és si Rajoy serà
el cap de llista del seu partit o ho serà un baró més ben situat, socialment
parlant, clarament allunyat (si és que això és possible dins del PP...) dels
escàndols diaris de corrupció.
De totes maneres,
sembla que aquella teoria el Oso Yogui i
Bubu planegi sobre el futur de l’Estat espanyol. Hem
d’esperar.
Aquí a Casa Nostra, el President s’erigeix en
portaveu de les comunitats autònomes que vulguin denunciar i plantar cara al
Sr. Montoro en referència al tema del suposat dèficit que el ministre imposa.
La carta que el Ministre envia a 12 de
les 17 Comunitats no deixa de ser d’un
cinisme extrem (per no dir-ne directament de contingut vergonyant) donat que la
UE ha advertit en més d’una ocasió a l’Estat sobre el dèficit i l’UE sap de la
centrifugació a les Comunitats que el ministeri ha fet amb el dèficit de forma
general. Alguna cosa deu de passar pel Ministerio quan el propi Montoro deixa
anar allò de que determinades autonomies, a pesar dels diners rebuts, continuen
igual[3]... Però
també deixa clar que han fracassat amb el sistema autonòmic. I quan ho diu, tots
sabem el que vol dir, oi?
J. Vinyeta
10 d’abril de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada