378.- Comentaris
(ANC, Otegi, Junqueras).-
ANC.- Una expressió que des
de Ciceró en primera instància i des de
Seneca molt posteriorment[1] ha anat fent fortuna en el decurs dels temps
és aquella que diu allò de Cui Prodest.
La novel·la negra, en versió traduïda, la ha popularitzat. Perquè, quan hi ha
un fet a investigar, els que ho fan, investigar, sempre es pregunten Cui prodest.
O sigui, a qui beneficia el fet.
L’ANC, per
exemple, va posar finalment en marxa el
vot electrònic de cara a les eleccions
del dissabte passat, 14 de Maig, per a
l’elecció del nou Secretariat Nacional. Haig d’entendre que el sistema
electrònic que s’ha posat en marxa (i ben vingut sia, que quedi clar!) no ha
estat fruït d’una tarda de feina dels informàtics. El sistema és complex però
l’ANC l’ha posat a punt en un temps
diria que rècord (entre el 18 d’Abril, l’endemà de l’Assemblea de Manresa, i el
10 de Maig) la qual cosa em fa pensar
que el tenia apunt i no el va voler implantar per a les votacions de la passada
Assemblea a Manresa. Aquí beneficiava
la no posta en marxa ja en aquell
moment del vot electrònic? Hi ha un fet que ha estat clar: els que hem
utilitzat el vot electrònic en la elecció del Secretariat Nacional hem superat abastament a tots els presents a
l’Assemblea General (2600 assemblearis en front del 3360 “telemàtics”). Per què
no es va posar en marxa el sistema electrònic de cara a l’Assemblea? La participació hagués estat,
sens dubte, molt més alta i s’hagués pogut donar el cas que determinades esmenes
haguessin tingut resultats diferents d’acceptació o rebuig. Però, aquesta major
participació, a qui hagués afavorit? En
contra o a favor de què hagués votat? Cui
prodest...
Les CUP varen
convidar Otegi[2]
a visitar Catalunya i ha estat oficialment rebut per Carme Forcadell. És cert
que el passat d’Otegi és el que és, poli-mili inicialment i integrat
posteriorment en l’ETA militar. Però també és cert que ha estat un element
posteriorment imprescindible per aconseguir el cessament de la violència etarra
i arribar a la situació de pau actual. I això és una qüestió que tampoc podem
oblidar. Com tampoc determinades
víctimes del terrorisme etarra poden/volen oblidar els seus morts i patiments:
res a dir-hi. Però tots hem d’acceptar, i això hauria de ser absolut, que la justícia va condemnar Otegi en més d’una ocasió, que
ara és lliure per haver complert les penes imposades i per tant que, socialment
al menys, ha pagat els seus deutes. Per
tant pot reincorporar-se plenament a la societat, actuar en conseqüència i ser
tractat com qualsevol altra ciutadà[3]. I això
és incontrovertible i no admet discussió possible per molt dolor que això causi
en determinats sectors en general o a determinats ciutadans en particular.
Dit això, que PP i
C’s (i PSC, on vas?), atiïn precisament a les denominades víctimes del terrorisme,
en contra de la visita d’Otegi a Barcelona amb un to visceral i gens procliu a
la pau, és vergonyant. Aquests que criden i s’indignen per la visita de l’ex
etarra, son els mateixos que impedeixen la recuperació de la memòria històrica
per la senzilla raó de que uns morts els hi donen redits (especialment ara que
estem en període electoral) i altres morts
els posarien en evidència. Dit d’una altra manera, aquests partits que
ara criden visceralment ens demostren que amb els crims d’ETA vivien, al menys
políticament, millor.
Junqueras, des del meu punt
de vista personal, s’està comportant com si realment fos el President de la
Generalitat. I, que quedi clar, que no ho és. Estem vivint massa i freqüents
enfrontaments d’ERC i l’actual Convergència que em fan pensar en la incomoditat
del Vicepresident en la seva situació actual. Això es tradueix en les constants
diferències que s’expressen a JxS. Les assídues manifestacions d’ERC en contra de la
participació unitària electoral fan evident la disposició d’ERC de
diferenciar-se dins del propi Govern amb el resultat, diria que ja evident, d’encarar
el procés electoral que en pocs mesos
hi haurà de nou sobre de la taula per
raons d’iniciar la fi del Procés segons el full de ruta previst. Aquestes
constants manifestacions d’ERC en contra de
la participació unitària electoral, fan que no pugui evitar recordar que aquesta mateixa proposta va ser
acceptada per l’ANC en la seva última Assemblea General. Em sona com si ERC intentés traspassar-li a l’ANC les seves
ambicions polítiques i acabar controlant-la. Res és perquè sí i a tot hi ha
raons que l’avalen. Per tant, em temo que haurem d’estar amatents a tots aquest
moviments i ser prudents amb el nostre vot. Potser que aquesta actitud d’ERC ens
doni la resposta a aquell Cui Prodest del que parlava al
principi...
J. Vinyeta
19 de Maig de 2016
[1] Els erudits diuen que és Séneca
qui utilitza i immortalitza la frase en la seva obra Medea.
[2] Es pot trobar un bon resum de la seva biografia a l’article següent: http://www.eitb.eus/es/noticias/politica/paz-euskadi/detalle/1360386/biografia-arnaldo-otegi-eta-busqueda-paz/. Tot i que la bona
referencia és, en la meva opinió, el
llibre d’Antoni Batista Otegi,
la força de la pau (La campana, 2015)
[3] Llevat de les limitacions
polítiques imposades a les sentències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada