376.- Comentaris (Eleccions, i… misèria)

376.-  Comentaris  (Eleccions,  i… misèria)

Eleccions.- Finalment hi haurà eleccions generals el proper 26 de Juny. Hem hagut d’estar prudents en anunciar-les perquè teníem el precedent català i, seguint la dita, mai és blat si no està dins del sac, ben lligat i el sac sense forats. Per cert, les previsions del Sr. Plans fetes a TV3,  no s’han complert

A Madrid, no han estat capaços d’afrontar el repta que suposava un pluripartidisme que els hi era absolutament desconegut i que, sense majories suficients, obligava a compartir l’anhelat   poder amb algú que, inevitablement, assumís el paper de comparsa (com deia un, entrant en una coalició complertament   cautivo y desarmado...). El poder, que ho ha de ser en totes les àrees, és l’objectiu impossible de compartir.  Per això no hi ha hagut acords i per això la legislatura més curta de la història post franquista ha acabat estrepitosament després de quatre mesos d’un sainete  (funció teatral de curta durada, amb vis còmica, d’altra banda típicament madrileny i del qual Arniches n’és el gran representant) que ens a tingut entretinguts. El fracàs ha posat en evidència allò que ja sabíem: que la voluntat de servei que d’alguna manera, i en algun moment al menys, hauria d’impregnar el desig de tots els que teòricament per això s’hi han posat és inexistent i que  només els mou la consecució el poder i el seu manteniment. És així, pur i dur. I si no, només cal observar el comportament, amb primàries o sense, dels partits i líders polítics, només preocupats d’acusar als rivals del fracàs comú i dient-nos, als que vàrem votar, que la culpa també és nostra per haver votat malament... Fan bona aquella dita que defineix els polítics com aquells capaços d’anunciar un futur  i justificar després perquè no s’ha complert, aquell futur anunciat.

Ara ens queda suportar gairebé  dos mesos de precampanya en la que poca cosa, per a no dir res, ens aclariran; ens faran promeses incomplibles perquè cap dels candidats ens dirà que la UE és qui ja té fet el full de ruta ben marcat i que  obligarà al govern que vingui a   retallar 14.000 mil milions d’euros pel compliment del dèficit (i qui pensi que no serà  així que recordi  Grècia...).  Serà el trist llegat d’un govern del PP que ha empobrit econòmicament tot l’Estat però  que, actuant amb la impunitat que li ha donat el poder obtingut, com deia, en totes les àrees,   també ha empobrit moralment l’Estat en fer de la corrupció una forma de vida perfectament assumida, tolerada.  Una mostra més de la poca voluntat de servei i si, en canvi, de l’exercici del poder que necessiten per continuar vivint...

I...misèria.-  Puigdemont va anar a Madrid i Junqueras també. Tots dos varen parlar, en tornar, de certa cordialitat en les converses; però aquesta suposada cordialitat no ha passat de ser una paraula prèvia al no permanent i continuat que va  fent estralls de les decisions de Parlament Català. El TC admet a tràmit  tot el que el Govern de Rajoy li posa al davant i, el que en resulta, és que les Lleis catalanes queden sistemàticament suspeses. L’última ofensiva des de les visites a Madrid em sembla que s’ha emportat per davant, fins avui, 7 lleis aprovades pel Parlament Català. Poca broma.

No és cap novetat però, aquesta vegada, volent aporrinar al Govern Català,  el TC anul·la  la Llei de pobresa energètica que afecta, pel què s’ha dit, a gairebé 250.000 famílies. Una Llei que resulta d’una Iniciativa Legislativa Popular  i que va ser aprovada per unanimitat pel Parlament. És una mostra més de la “delicadesa” amb la que Rajoy i els  seus tracten a la societat democràtica en general i a la més necessitada en particular.  El més greu de tot  plegat està en les raons que el Govern Central al·lega davant el TC per a la suspensió de la Llei catalana: ni més ni menys al·lega que  la acceptació de la llei catalana crearia desigualtats entre els espanyols. És una mostra del cinisme amb que l’Estat és capaç de portar les coses: com que la Llei catalana pot comportar determinats beneficis a determinats catalans, i l’Estat espanyol no pensa fer res per solucionar la situació idèntica de la resta de  ciutadans de l’Estat, anul·la la Llei Catalana  i així tots iguals...  en la misèria! Anivellar pel cap baix dels més necessitats...!  Inaudit!  Queda clar que és una raó més de la necessitat per arribar a la fi del Procés.

En el moment de redactar aquestes ratlles, Puigdemont ha convocat una cimera en la que si han reunit el Govern, Partits polítics, sindicats, alcaldes i alcaldesses, regidors, membres del tercer sector social i altres organitzacions per definir una resposta a la patacada del TC. És una mostra de que, a més de parlar de llibertat i independència, és parla del que convé a la ciutadania i, en aquest cas, amb una mobilització política important donat els que hi han participat.  De la reunió n’ha sortit el compromís explícit de deixar sense efecte la decisió del TC, mitjançant l’immediata aprovació al Parlament d’una nova llei que substitueixi a la rebutjada pel TC.

Haurem d’esperar aconteixements.

J.  Vinyeta

3 de Maig de 2016