370.-
Comentaris (Montoro, Ibarra, M. Carmena, Panamà)
Vàrem passar una
setmana que en comptes de Santa va ser tràgica
(Fraginals, Brussel·les, Lahore) i vàrem anar a petar a una altra en que
ens han plogut pals de tot arreu. És com si l’anomenada Setmana de Passió (la
prèvia a la setmana Santa i que coincideix amb l’última setmana de Quaresma), per
aquesta vagada, ens hagués vingut
després.
Ibarra i Montoro,
han posat el dit a l’ull a Catalunya. Ibarra, en una taula rodona organitzada
pel Diplocat a la Universitat Olàvide de Sevilla, es despatxa a gust dient, i
sense embuts, que Extremadura no pot permetre’s que Catalunya marxi i amenaça,
també sense embuts, dient-nos que del que passi, si marxem, en serem directes i
únics responsables...!. Ja entenc que Extremadura no pugui viure sense els
nostres calés. Niño Becerra, que no crec que pugui ser titllat d’independentista
irredempt, ho ha posat sobre de la taula en més d’una ocasió i assenyala que
comunitats com Extremadura no son més
que un gran llast pel desenvolupament de l’Estat. Però tots sabem del populisme d’Ibarra i per
tant difícilment ens sorprenem de determinades declaracions sempre pujades de
to. El que si em sorprèn és que, ni tan
sols l’UE[1] sigui capaç de preguntar-li al Sr. Ibarra i a
la resta de Presidents i Expresidents de
la comunitat extremenya, que collons han arribat a fer amb els calés que han rebut i quina és la responsabilitat de
tots ells en l’statu quo actual extremeny; perquè, i en sembla que hi convindrem
tots, tots hem necessitat ajuda en algun moment, però molts teníem clar que les
ajudes no podien ser eternes. El Sr. Ibarra creu que sí, que ho han de ser....
Extremadura, només pot viure si para la mà? En son conscients els extremenys
del futur que això els hi depara?. Potser que algú els hi expliqui.
Amb tot això, es
comença a fer pública una de les autèntiques
raons per les que Espanya no vol que Catalunya marxi. Les dades surten en
comptagotes i amb retard, però comencen a sortir[2].
Montoro ha carregat, com sempre,
el dèficit estatal a les Comunitats autònomes. I com és natural Catalunya és la
gran culpable. Poca cosa a dir. Però sembla inversemblant que un Estat que manté Ministeris sense
funcions, AVEs sense passatgers, aeroports sense avions o autopistes sense
cotxes sigui capaç de dir-nos que tota
aquesta disbauxa de més de 10.000 milions d’€s de l’Estat espanyol (que
suposaran retallades pel proper govern) en molt bona part es deu a l’estat pre
i electoral català de l’any passat...
Hi ha vegades en
que determinats comentaris fan mal a les oïdes. Sentir dir a l’Alcaldessa de
Madrid, M. Carmena, progre ella, que El Valle de los Caídos podria ser
anomenat El Valle del a Paz, hem
resulta d’una banalització sarcàstica. La guerra civil va ser un immens holocaust de tots aquells que
es podien interposar en el camí del dictador, qüestió que de banal no en té precisament
res. Si a més hi afegim que és un monument
funerari per aquell mateix dictador que va morir matant fins a pocs dies
de la seva mort, el sarcasme és evident.
Seria bo que M. Carmena s’ho
hagués rumiat abans de voler quedar bé amb no sé exactament amb qui...
S’han destapat
els anomenats Papers de Panamà, un gruix de de més 11,5 milions de documents que,
posats a l’ordinador ocuparan més de 2600 GB[3]. La
llista d’implicats l’acaparen Presidents, expresidents, primers i exprimers
ministres... tota l’escala social que conforma l’elit política mundial (inclòs el Rei d’Aràbia Saudí, per exemple). D’entrada, i aquí a Espanya, ressalta el fet
de ser la germana de Joan Carles, Pilar de Borbó, la presidenta de la societat panamenya de
marres precisament durant el període de regnat de Joan Carles (justament, ni
abans ni després...). Un no vol ser mal pensat, però hi ha ocasions en que la
realitat quasi t’hi obliga. La documentació acaba de sortir i ha estat
elaborada per un consorci internacional de periodistes. Ara en tenim per dies perquè
vagin sortint coses que, tal i com ens hi tenen habituats, acabaran en res. L’únic
efecte positiu estarà en la capacitat de recuperació davant de la
desmoralització general que d’entrada ens causarà tot plegat. Haurà de quedar
clar que som capaços de passar pàgina. Però també haurà de quedar clar que som
capaços de no oblidar.
J. Vinyeta
4 d’Abril de 2016
[1] Tot i que l’aportació
dels Fons Estructurals Europeus és menor que l’aportació de l’Estat Espanyol a
la comunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada