497.-Uf...! Quin cansament...!
És cert que només han
passat unes hores des de la Declaració que vàrem celebrar, tot i que val la pena recordar la diferència entre declaració i proclamaciío...Però van passant les
hores i l’únic que ens ha dit el president és que tinguem paciència,
perseverança i perspectiva... Val. No seré jo qui posi en dubtes l’actitud de
Puigdemont i per tant, tindre paciència i perseverança. Però convindrem tots
que tenir perspectiva sense saber res més que el poc que sabem, es fa una mica difícil... Però
també és veritat que en prou feines amb
72 hores, els nadons només dormen... Però perquè estiguem distrets el pare de al criatura ara és a Brussel·les.
Que hi fa? Ha fugit, així, senzillament? Estudia o prepara l’exili? Si és així,
com pot afectar en un futur la seva i hipotètica situació judicial a Espanya? Perquè hi van uns Consellers, a
Brussel·les, i no tots? I per què uns de concrets? Els que s’han quedat, seran màrtirs
i empresonats? Està tot convingut amb el govern central? Si? No? L’advocat amb que sembla que el president
s’ha entrevistat, és el mateix per a tots els que l’acompanyen? Amb quina “assistència
econòmica” compten? O no és res de tot
això?...
Al mateix temps, Maza, diligent com sempre, presenta una querella
de 117 pàgines que “casualment” va a parar a la jutgessa Lamela, molt coneguda
dels Jordis, però sorpresivament el fiscal no demana
mesures cautelars, tot i ser querellats-acusats de delictes superiors als dels
proposats per als Jordis... i presenta
la querella a Madrid quan els suposats delictes s’han comés a Catalunya...,
I entre tot plegat, unes
eleccions que fan contents a tothom, unes eleccions autonòmiques per a uns, però constituents pels
altres, anunciades pel dia 21/12 per Rajoy, casualment per un dia després d’aquelles
que Puigdemont semblava voler convocar pel dia 20/12, casualment? És que el 155
ha resultat, com deien molts, absolutament inaplicable i allò dels sis mesos
era realment una quimera? Pacten dates
Rajoy i Puigdemont perquè Europa ho ha assenyalat així? És Europa qui
realment està bellugant els fils de tot pelgat i funcionant amb la seva aquiescència? Estem
immersos en unes espècie de conspiració de la que no en sabem rea de res? Seran
aquestes eleccions aquell referèndum que
tan vàrem demanar però que si les guanya
el separatisme el vicepresident del senat ja avisa de que es tornarà a aplicar
el 155? Això si que és democràcia...!
A Barcelona es manifesten 300.000 unionistes, 50.000 menys que l’última
vegada, segons dades de la guàrdia urbana i fa gràcia escoltar a Paco Frutos,
possiblement l’estalinista més estalinista dels que encara queden vius a
Espanya, renegant dels mites separatistes inclús dels del 1714
(sic) i fent les delícies dels embolcallats amb la bandera borbònica...
Stalin li donaria la creu de Lenin, fent bó allò de que els extrems es
toquen...
I mentre, els amics ultres es passegen cantant el Cara al Sol o
dient que tot plegat, amb Franco això no passava, però fotent les hòsties
habituals i mantenint la impunitat també habitual, deixant en evidència les essències que
encara perfumen a l’oligarquia i als seus acòlits?
Tot plegat, no fa una mica
de ferum com aquella que Hamlet sentia a Dinamarca...?
De moment molt poques
respostes i moltes especulacions...
Uf...!Quin cansament...! I només portem tres dies...
J. Vinyeta
30 d’Octubre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada