488.- 1 - O

488.-  1 - O.-

El primer que entenc que ha de fer-se  és donar les gràcies a tots aquells que han fet possible que, a pesar dels inconvenients que Madrid hi ha posat,  milers de catalans, a pesar de tot, haguem pogut votar. Gràcies, especialment a tot aquest jovent que, sense pal·liatius, han entomat la bandera que els hi toca perquè, entre les  evidències, hi ha la de que el País que en surti de tot plegat seran ells els que l’hauran de comandar. Gràcies a tots perquè hem pogut donar imatge de País, de gent valenta i pacífica i més preocupada per votar que per altres coses. Hi ha qui no volia que hi hagués aquesta tranquil·litat i ha comés el greu error de trencar-la.  Això ha estat a partir del moment en que la testosterona imperial ha començat a fer acte  de presència, ja a l’hora d’obrir els col·legis on havien de votar algunes autoritats, amb  les càrregues de la policia nacional i la guàrdia civil. L’error, que ha causat horror a la premsa internacional, tindrà conseqüències.

He sentit el discurs de Soraya. Com sempre, parla per les espanyes com també, i amb tota seguretat, ho farà Rajoy en el mateix sentit en un moment o altra del dia. Però pels que sí hem viscut el dia aquí,  Soraya té la barra, per a dir-ho suau, de dir-nos (Plà ho hagués definit com a collonades...) que no hi havia hagut referèndum però que l’actuació de les forces de l’ordre públic ha estat proporcionada. Oximorón. Deu de ser, donada la seva constitució física, que tot el que és vist des de poca alçada, s’empetiteix... Sempre havia cregut que anava alrevés  però es veu que no. Imagino que forma part del relat que se’ns ve a sobre a partir d’avui mateix, però em sembla que aquesta senyora en cap cas va estar davant dels grisos primer o dels maderos després perquè, els que ho recordem perquè sí que hi vàrem ser, no hi hem trobat diferència. De proporcionalitat, cap. De violència, tota: boles (per cert prohibides pel Parlament català) i bales de goma, gasos lacrimògens aplicats sobre de gent asseguda a terra o amb les mans alçades, i més de 760 ferits en donen fe. Per més escarni ens diu que han estat intervencions per a protegir el drets dels ciutadans de Catalunya (pobres de nosaltres si les finalitats no haguessin estat tant nobles...) i que ll'únic objectiu era el material electoral. Però, insisteixo, hi ha més de 760 ferits que no eren, precisament, material electoral, si no que eren electors que entenc era el que  realment els importava,  més que les paperetes o les urnes: la colònia havia de tenir clar que la metròpoli és qui mana.

No és necessari insistir: faran el relat amb el cinisme habitual, però les imatges no les podran esborrar mai. És evident que haurem d’esperar els resultats de les urnes i molt especialment, l’informe dels observadors internacionals, alguns dels quals han viscut en pròpia carn les càrregues policials, resultats  que ens haurien de poder aclarir, per sobre de tot, els vots i les urnes confiscades. Les interferències permanents en els sistemes informàtics dels col·legis electorals han endarrerit en massa llocs el recompte, que haurà de fer-se manualment. Però, és ben cert que tampoc ens ve d’un dia.

La Història de Catalunya donarà nom  aquest  Primer d’Octubre  del 2017, perquè,  a banda de la brutalitat policial, haurà estat el dia en que, passi el que passi, Espanya ha perdut definitivament Catalunya. Per respecta als irlandesos morts aquell diumenge, jo no m’atreveixo a denominar-lo Bloody  Sunday, però seria una nom escaient. Les ferides que Rajoy, Soraya, Zoido, de la Maza, Sánchez, Iceta, Rivera, Millo  i de los Cobos, com a principals protagonistes, han obert  en la nostra societat, han esta greus, doloroses i no es tancaran mai. No ho oblidarem ni tampoc  ho perdonarem mai. Però la Història també ens mostra com les colònies, després de fets similars als soferts ahir per Catalunya, en surten reforçades. El tracte que hem rebut no es pot qualificar de cap mes manera que, precisament, de colonial.

Puigdemont ha sortit a donar-nos les gràcies. Nosaltres li vàrem posar i ell ens ha portat fins aquí. El que havia de  passar ahir  tornava a ser  cosa nostra. Anys, amb milions de gent al carrer, han estat uns bons assaigs amb els  que L’ANC, Omnium i l’AMI, bàsicament, ens han educat amb   les constants proclames de pau i no violència per part nostra. Ahir va ser el dia de posar-ho en escena. I d’això i per això, per aquesta pau i no violència, resulta que la metròpoli té la batalla perduda. Gandhi va guanyar així la llibertat, recordem-ho.

J.  Vinyeta

1 – 2 d’Octubre de 2017

P.S:

M’agradaria saber, a més, per pura curiositat, quant costarà la reparació dels danys materials que ha causat aquesta intervenció “proporcionada”, perquè de portes esbotzades amb malls i ariets i de material mobiliari destrossat per aquests “protectors de drets”, se  n’han vist un munt. Les escoles afectades, podran fer classe demà?

PS 2.:

Avui ens confirmena  el noticiaris  que oficialment  el número de ferits ha arribat a 893. El portaveu del PP diu que aquesta dada és un  bulo 

2 d'Octubre de 2017,  a les 17 hores