491.- 8 Segons

491.-  8 Segons.-

És el temps que, aquests que ho conten tot, ens diuen que  Catalunya va ser una República independent. La suspensió d’aquesta independència, com la seva declaració, va suposar llàgrimes.

Vagi per endavant, i així vaig manifestar-ho dinant amb uns amics, que la decisió que prengués Puigdemont, l’acceptaria i la daria per bona. I també, és  veritat que, un cop coneguda aquesta decisió em va donar un cert mal regust de boca, tot i que la decisió que es va prendre  podríem dir que estava anunciada. Tremosa ens va posar al dia en  tema eslovè i, semblava també que, des del punt de vista internacional, era la solució que s’apuntava com a correcta.  També és cert que, donades les circumstàncies de tot plegat, s'imposava un breu període de reflexió. 

Dit això i un cop rumiat, faig meva la decisió del President Puigdemont. Tusk, president del Consell Europeu, unes hores abans demanava a Puigdemont que no realitzés una DUI, que obris les portes al diàleg i al, mateix temps, li deia a Rajoy allò de que la força de la raó ha d’estar per davant de la raó de la força. Koffi Annan, ex secretari general de l’ONU, demanava temps i alçava la veu, com tant d’altres, en el mateix sentit. ¿S’havien  d’escoltar aquestes i moltes d’altres recomanacions en el mateix sentit de gent  de prestigi internacional que des de fa ja dies, especialment  un cop vistes les actuacions  policials del  1 – O, ens venien proposant?

 Un cop passada la decepció inicial i rumiat tot plegat em sembla que, amb la decisió,  Puigdemont aconsegueix coses importants: ha situat definitivament Catalunya en el centre del món i queda clar per el món que Catalunya i la seva  causa  existeixen; ha satisfet les demandes internacionals (d’aquest món que ara sap de l’existència de Catalunya i el seu procés) que li demanaven diàleg  i que passa la pilota, que suposaven les pressions nacionals i internacionals rebudes per Puigdemont, a Rajoy, que haurà de decidir què fa davant de Tusk, Annan, Merkel, Juncker.... La suspensió de la Declaració de la República Catalana,  ens deixa amb la possibilitat de proclamar-la en el moment que es cregui oportú. Rajoy es trobarà ara en la mateixa tessitura en que estava Puigdemont abans del discurs.  I si  no accepta la proposta de Tusk i tots el altres, entenc que Catalunya estarà legitimada per proclamar-se com a República Independent, “apadrinada” per tots aquests que hem d’entendre que aleshores ens hauran de donar suport explícit. És una bona jugada? Potser és la més intel·ligent. Però, com passa sempre i amb qualsevol decisió pressa, hem de veure’n els resultats que tal decisió  comporta i quines preguntes queden sense resposta.

Rajoy ha muntat per avui un consell de ministres extraordinari. Podem intuir quina serà la seva resposta donat que, simultàniament que es tendeix la mà per asseure’s, el jutge tanca la web de l’ANC...i les furgones de la policia es passegen per la Gran Via de Barcelona a tota merda i amb les sirenes en marxa. Per tant, així d’entrada, mals auguris. Si es compleixen, i la repressió continua o s’augmenta, tots aquests mediadors internacionals,  es posicionaran i sense embuts a nostra banda?

Malauradament, i a pesar de tot, hem de continuar esperant esdeveniments. I com a primer plat, les decisions del consell de ministres d’avui. Si tot plegat ens  surt bé podrem considerar que ha estat una jugada mestre. Si  no surt “tan bé” ens quedarà sempre i sense dubtes  la legitimitat d’haver arribat fins on el món ens demanava, per continuar sols, com fins ara, empenyent el desig de llibertat. Potser  les CUP abandonin el suport al Govern i, els que no estiguem a la presó anirem a unes eleccions autonòmiques per reiniciar el Procés, perquè, per molt que des de Madrid no s’ho creguin,  “...el fet viu de Catalunya, subsistirà...” i el problema continuarà sense resoldre's. Però no cal avançar esdeveniments. Després de tres-cents anys,  ens ve de quinze dies? Honradament, penso que no.  Bona part del País, ha quedat “tocat”, cert. Però hem de continuar en l’espera...

J. Vinyeta

11 d’Octubre de 2017