494.- Tres dies (i II):
Dissabte -
Diumenge
El consell de ministres
estava anunciat per a les deu del matí. I mentre esperàvem la sortida del
designat per a fer-nos la lectura dels acords,
em sembla poder afirmar que, donat que això del 155 ens semblava una entelèquia
jurídica, ens vàrem posar a escoltar aquells que ens podrien explicar i fer-nos
entenedors de coses. Barceló de l’agrupació
Drets i Arbós, ambdós catedràtics de dret constitucional (Arbós no precisament se’l pot taxar
d’independentista) van desgranant a TV3 el què i el com del famós 155, i deixen
clar que el què preveu l’article és donar instruccions i que, encara que algú
pugui insinuar que sí, no hi ha
jurisprudència que es pugui aplicar al
desenvolupament de l’article.
A quarts de dues, surt
Rajoy. A primera fila hi ha el Gobierno en pès i comença a desgranar el que
pensa portar al Senat per la seva aprovació (Soraya, somriu...), i s’encenen
totes les alarmes. Bàsicament “només” pretén fer desaparèixer tot el cos
polític i administratiu de la Generalitat, cessar a tothom, posar-se ell de
President, anular el Parlament que no podrà nomenar nou President i que queda,
el Parlament, sota el veto de Rajoy que..., i convocar eleccions quan la normalitat
hagi estat restaurada en un màxim de sis mesos. Amb aquesta proposta Catalunya
no és res més que una província administrada des de Madrid. La proposició és
tant bèstia que immediatament és titllada de cop d’estat en tant que fulmina
l’Estatut, Llei orgànica, i això vol dir violentar, encara més, la Constitució.
Les respostes a aquesta bogeria podríem dir que son de caràcter universal. La
premsa estrangera treu fum.
Però l’atenció gira
ràpidament en vers la concentració que ja ha començat a créixer a Passeig de
Gràcia per demanar la llibertat del “Jordis” empresonats per una justícia que
deshonra aquest nom. Hi assistirà tot
el Govern i el President, que després d’escoltar la compareixença de Rajoy, ha
decidit participar-hi. La manifestació, amb 450.000 participants segons la
Guàrdia Urbana, col·lapsa Barcelona i, a les peticions de llibertat pels
“Jordis”, s’hi suma el rebuig a la barbaritat que proposa Rajoy. Continuen les
declaracions dels entesos qualificant d’inconstitucional les propostes, Arbós i
Barceló inclosos.
La Presidenta del Parlament
fa la primera denúncia oficial: cop d’estat. El President surt a fer el
missatge institucional a les 9 del vespre. Fa el missatge en català, castellà i
anglès per universalitzar-lo i ens diu que vol reunir el Ple del Parlament
perquè es prenguin les mesures adients, davant de l’intent de destrucció que
tot plegat més intens des de la supressió de la Generalitat pel
dictador. Entenem que es tracta d’aixecar la suspensió a la DI.
Durant tot el dia han
corregut els missatges que assenyalen la necessitat de protegir les institucions.
No serà gens difícil, el que no vol dir que no hagi de ser dramàtic. Un gran
País com el nostre conscient, unit, disciplinat i pacífic, va sempre carregat
de raó. Com els hi diu Coatrelo al PP i
al PSOE “...no sabeis dónde os habeis
metido...”
Iceta protesta per
l’andanada que suposa la il·legalitat proposada
des de Madrid però, com que és tan bon xicot i obedient, li demana a
Puigdemont que convoqui eleccions...per evitar-ho! Ara és quan ens ha de fer bo allò de que no donaria un xec en
blanc al PSOE. Ara és el moment de demostrar-ho. Dins del seu partit comencen les dissidències:
Parlón abandona la seva plaça a l’executiva, alcaldes (Sta. Coloma, Terrassa,
Granollers i Castellà del Vallés) emeten un comunicat conjunt, al que ja hi ha
una trentena d’alcaldes adherits[1]
en que demanen al partit que no recolzi el 155, el que suposaria un
enfrontament amb el PSOE; Ros, per contra, demana també eleccions. Entre
dissabte i diumenge, mentre plouen les denuncies arreu, sembla que la divisió interna al PSC és va eixamplant quan
dirigents històric com Obiols i Laia Bonet sol·liciten als socialistes catalans
que de cap manera participin en la barbaritat del PP i , al mateix temps,
indican que "el PSOE no pot acceptar
de cap manera l'aplicació abusiva i impracticable de l'article 155. Si ho fa,
pot acomiadar-se de fer una majoria alternativa de govern en molts anys", per
acabar criticant el “processisme” per la manca del “sentit
d’estat dels dirigents”[2].
La Vanguardia, El Periódico i ARA demanen
eleccions. Cullonades, diria Pla... El
Punt Avui s’alinea amb les posicions del Govern.
VilaWeb titula el seu
editorial d’avui 22, Prepareu-vos per a
defensar la llibertat divendres al vespre. I Marcel Mateu, professor de
dret constitucional, hi fa un article[3]
en la mateixa edició, sobre les propostes del PP/155 que pels no juristes
n’aclareix planerament contingut i abast.
Manifestacions solidàries
a Catalunya i aqmb els empresonats, al País Basc i Madrid. I com anècdota, però
pot ser sigui seriosa, el President de l’Assemblea Nacional Andalusa,
proclamarà la independència virtual d’Andalusia el proper 4 de de Desembre...
Tot està en marxa. El
Parlament sembla preveure el Ple el
mateix dia i hora en que el Senat obrirà
el seu per ratificar i aprovar les conclusions elaborades per la comissió
corresponent. S’inicia el debat sobre de
si el President ha d’anar a fer-hi les al·legacions que cregui convenient.
Entenc que tot depèn del format que el propi Senat proposi perquè ja és prou
dolorós fer-ho i en cap cas allò pot convertir-se en una ratera humiliant. Acceptaré la decisió
que prengui el President al respecta.
Hem d’esperar a divendres
nit i començar esperanr que els estrategs en vagin indicant posicions per a al
defensa de tot, perquè tot és el que ens
volen prendre. Mentre, haurem d’anar sentint com el ministre d’exteriors es
passeja pel món dient que el castellà no s’ensenya a les escoles catalanes o
que la majoria de les imatges de les càrregues policials el 1-O son falses. O
potser haurem d’escoltar amb més calma,
la qual cosa després del abandó protagonitzat és realment difícil però de més
dures n’hem passat, que fa Tusk en l’entrega de premis Princesa d’Astúries. Hi
ha qui ho fa notar expressament. Jo
encara no l’he escoltat.
Ens espera una setmana
molt tensa, i en la que ens hi jugarem el panís de forma definitiva. Sapiguem
ser seriosos, disciplinats i pacífics, que son les nostres úniques armes.
J. Vinyeta.-
21 – 22 d’Octubre de 2017
P.S.: En
el suposat que el 155 tirés endavant tal com està plantejat, se’m acut que
quedaria clar que ens ha convertit en una colònia. Totes les Metròpolis han
actuat sempre imposant els seus governs i expulsant el Govern propi del lloc
colonitzat. Si hi ha una cosa en que Madrid s’ha entestat en afirmar és que el dret de autodeterminació
no és un dret universal sinó que només és aplicable en casos de colonialisme.
Si realment ens converteixen en un país sotmès i colonitzat, com a una colònia vuitcentista, és evident
que el dret internacional ens empara plenament. Queda clar, dons, que en el
pitjor del casos, la raó continuarà sent nostra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada