495.-
Comentaris (Paralelismes i altres coses).-
Repassant una mica la
història, ens trobem en un fet preludi del que després va ser l’ entrada de
Hitler al poder i de totes les
calamitats posteriors, al convertir-se en dictador pur i empresonant als rivals
polítics. És el que va ser conegut com a Cop d’Estat a Prússia, per part de Von
Papen el 1932, pocs mesos després de ser anomenat Canceller i del que Eldiario.es[1]
en fa un bon resum. Va fer sobre Prússia el mateix que demà passat pretén fer
Rajoy a Catalunya i aplicant, com va fer Von Papen, la constitució del moment. Amb certa afinitat al món nazi, Von
Papen va aixecar la prohibició de que les anomenades SA, servei d’ordre i protecció del partit nazi,
poguessin sortir al carrer fet que, en deixar via lliure als violents, que
varen tornar a cavalcar pels carrers
atonyinant als opositors polítics i varen
propiciar així la victòria, en
forma de minoria majoritària, de Hitler. Von Papen, “aconsella” al President alemany Hindenburg que anomeni Canceller a Hitler. Hitler
convoca immediatament eleccions pel 5 de Març (havia estat nomenat Canceller el
30 de Gener del mateix any 1933) i, després de l’incendi del Reichstag, pocs
dies abans de les eleccions, decreta la supressió de llibertats. En les
eleccions, als opositors no els hi deixa opcions i finalment el Reichstag es
tenyeix del color nazi. El que vé al
darrera, ja és conegut.
No hi ha similituds entre el què va passar allà i el què pot
passar a l’Estat Espanyol a partir de demà passat? De moment el PP “adverteix” de passar per la
pedra al Pais Basc, Castilla – La Mancha i Navarra. Hitler també va amenaçar a les regions
alemanyes d’acabar gestionades des de Berlín.
I ho va fer.
En tota questa història
que ens toca viure i defensar, no deixen
de cridar-me l’atenció dues coses.
La primera és amb al
menys l’aparent indiferència amb que la
resta de l’estat es mira tot plegat. És ben cert que la catalanofòbia no és precisament un bolet que ha sortit així per
generació espontània. Ve de lluny tot i que, des del 2006 i amb PP en la recerca de vots, ha multiplicat els
efectes de la mateixa. Però, a banda, ¿no
és conscient Espanya de com quedarà o com està i en quins nivells de poder
absolut està situada, tan si Catalunya se’n va com si no pot fer-ho? Un País en
que els tres poders bàsics estan en les mateixes mans, amb un fiscal general
tant obedient com ho resulta ser el TC, amb un partit en el poder definit pels
jutjats com a organització per delinquir i
que manté en conseqüència un Govern corrupte fins les celles, controlat
per una oligarquia hereva del franquisme que dirigeix els afers polítics a
voluntat, amb una premsa controlada i permanentment agraïda, amb uns mitjans
públics que han estat assenyalats inclús des de Europa per la seva indecent manipulació permanent, i amb un etcètera terrorífic molt i molt
llarg... I per reblar el clau, un Estat amb una oposició inexistent (un PSOE que
difícilment aixecarà cap després de la seva rendició incondicional a Rajoy; amb
C’s només esperant alguna escletxa que
li permeti sortir a fer-se veure i continuar
inoperant davant d’aquella suposada regeneració de la que gallejava,
acceptant els constants incompliments d’aquell famós pacte de 150 punts signat
amb el PP i rendint-li acatament permanentment; amb un Podemos absolutament
tutelat per Iglésias que, en massa ocasions es creu portador de la veritat
incontestable), i que per tant, la
oposició, incapacitada al menys fins ara
per fer sortir a l’Estat del pou on es troba. No hi ha un mínim de criticisme davant
del desert en que estan convertint la
dècima potència mundial? Dons que Déu empari
als que es quedin...!
D’altra banda, m’he trobat
en discussions – xerrades amb coneguts sobre del tot plegat que vivim a
Catalunya i, malauradament, he observat que aquells que es manifesten
unionistes recalcitrants, son absolutament intransigents, res que no sigui el
no és vàlid i les desgràcies cauran, com el cel gal, sobre nostre mentre son incapaços
de conscienciar la patacada que els hi ve a sobre si marxem.
Em queda clar,
malauradament, que les dues coses que volia referenciar son les mateixes.
Reaccionaran positivament en algun moment per salvar-se de tot plegat?
El temps ens donarà resposta.
J. Vinyeta
26 d’Octubre de 2017
Mentre escric aquestes
ratlles, diuen que Puigdemont convocarà eleccions... Hem d'esperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada