La
pregunta sembla adient donat que de la proposta de mà estesa que Puigdemont va presentar, no ha rebut des de Madrid més que amenaces
contra el Govern i les institucions catalanes, i un Burofax en el que se li
demana que concreti si va declarar la independència o no dimarts passat, a fi
d’aplicar amb posterioritat (i em sembla que indeferentment de la resposta) el
famós 155. Com que no s’ha aplicat mai, entenem que el què pretén aquest article,
posat en mans d’un Rajoy furibund atiat per un Ribera més enfilat a la parra
que mai i amb un Sánchez que, amb el suposat canvi de la Constitució del que ha
començat a parlar, està com un nen amb una joguina nova, entenem que, en aquestes condicions la
pretensió és arrasar Catalunya.
No
sabem exactament que va passar dimarts passat.
Se’ns ha dit que el President del Consell Europeu, Tusk, va
trucar directament a Puigdemont per demanar-li que atures la DUI a canvi de no
sabem què. Puigdemont, en una decisió compromesa, accepta les propostes, que
desconeixem, de Tusk i anuncia la declaració d’independència, però segons
després demana al Parlament que la deixi en suspensió en ares del diàleg, i com
a prova de la bona voluntat catalana que
el Consell Europeu demana. I així es fa. Tot i això, la declaració queda signada per
tot el Govern i el conjunt dels 72 diputats indepes, tot en
presència de més de mil mitjans de comunicació (segons es va dir)
internacionals. Les CUP donen una altra lliçó i, com va passar quan aquella
porcellana fina es va trencar, Quim Arrufat ens garanteix pau parlamentària,
però en cap cas una pau indefinida. Tot fins aquí encaixa dins del guió que
sembla que es va construir entre les sis i la set de la tarda.
Dimecres,
tota Europa sembla recitar un text comú. Resulta evident que, un cop aturada la DUI, Tusk desapareix i Europa, tota Europa al uníson, recita el
mateix text de suport a Rajoy: ens deixen tirats, a la cuneta. Els hi feia por la declaració d’independència
i l’objectiu era aturar-la. Un cop
aconseguit, ja no cal res més i em recorda una dita en castellà i que deia allò
de... prometer hasta meter... Que ha passat? Podríem estar hores discutint
sobre del que no sabem cap concreció. Però se’ns acut que, allò de la
modificació de la Constitució és el regal que Europa, després d’aturar la DUI,
pretén fer a Catalunya per domesticar-la i, al mateix temps al PSOE perquè
incondicionalment recolzi Rajoy.
La xerrada que Vicent Partal[1] va fer dimecres passat a Gràcia, entenc que
és prou aclaridora i, personalment no m’atreveixo a esmenar-li la plana. És un
pel llarga, cert, però és aclaridora al respecta.
Des
del punt de vista personal, entenc que s’ha
de aixecar la suspensió a la DI, a menys que hi hagi en aquests moments una situació
de mediació - diàleg que desconeixem. Si realment es dona aquesta situació, se’ns
fa necessària una senyal, una indicació o una demanda de confiança, qüestió que,
d’alguna manera haurà de fer el President, a fi de mantenir-nos amb la tranquil·litat
necessària durant un temps que, en qualsevol cas, ha de ser prudencial. Però també ha de tenir-se
en compta que Europa tem i molt que la DI es porti a terme perquè, si bé es cert
que, com va dir Forcades, Catalunya pot ser el Sant Llorenç de Munt d’Europa (activant
Còrsega, Sicília, Piemont, Vèneto...i qui sap si algun Land alemany), també
és cert, i amb tota seguretat més greu, que sense Catalunya Espanya és un estat
en fallida i irrescatable amb un deute que supera ara ja de llarg el bilió d’€s (amb B, i al que hauríem d’afegir
el derivat de la pèrdua del 20% del PIB): no hi ha calés per un rescat d’aquestes
dimensions. Per tant, sí a la ma estesa, però la declaració a punt per a ser oficialment
llegida quan convingui, perquè em sembla entendre que és de l’única manera que tenim
algun trumfo a la mà.
D’altra
banda, demà aniran a declarar Sánchez, Cuixart i Trapero i hi van amb
possibilitats de no tornar a casa. Forcadell, la mesa del Parlament, hi aniran també
amb les mateixes possibilitats, com altres entre els que hi haurà el Govern en ple
amb el seu/nostre President al davant. Cotarelo
ens diu allò de que ¿no fora millor que tots aquests es neguessin a anar-hi perquè
pertanyen ja a un altra Estat que no és Espanya?
Demà
tindrem alguna resposta.
J.
Vinyeta
15
d’Octubre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada