487.-
El dia abans.-
Ha començat el festival.
Els Mossos han rebut ordres de tancar col·legis i, immediatament, han començat
les ocupacions. Tenen ordres concretes de mesurar les intervencions i que en
cap cas, llevat d’agressions directes o a tercers, poden utilitzar “la porra”.
Sembla clar, dons, que si no hi ha res de nou, la guàrdia civil i la policia no
hi intervindran, i el segon del
ministeri de l’Interior, a la
sortida de la junta de seguretat que es va celebrar a Pedralbes, va dir que, en
cas d’intervenir, no pensaven ells “ en pegar a nadie”.
Tot plegat em fa pensar
que tota aquesta força enviada des de la resta de l’Estat, no ha vingut de cara
al 1 – O: han vingut de cara al dia 2 i següents. Si és així, tenen més por de
la que jo em pensava, però també pot ser senyal de la repressió, sigui quin
sigui el que succeeixi diumenge, que ens vindrà al darrere. No és fiable que
questa gent, vinguts expressament per impedir militarment el referèndum del 1 – O, ara deixin en mans
dels Mossos que els col·legis electorals estiguin tancats. M’arrufen el nas i,
per tant, en sembla que aquests han vingut per arrodonir els dies després... És
evident que no faig res més que especular, però em fan mal fiar.
Però passi el que passi, haurem
guanyat. Perquè, en contra del que des de Madrid imaginaven, el País s’ha posa
a caminar, el jovent s’ha incorporat plenament a tot plegat afegint la rauxa al
seny dels avis, pagesos, periodistes, artistes i intel·lectuals, músics,
juristes, associacions, societats, sindicats, ciutadania en general amb Omnium
i ANC al davant, etc...,etc..., tot s’ha posat en marxa. Rajoy ens ho ha posat
difícil, però nosaltres a ell, també. Europa deixa clar que no és res més que
un club d’amics, no diu res davant dels abusos soferts per ciutadans seus però ens mira amb preocupació i Junker diu que, si guanya el sí, la CE respectarà la decisió catalana; l’ONU s’ha donat per informada de les bestieses que els Rajoy boys han fet en una setmana a Catalunya i els hi ha estirat les orelles, Dinamarca vota per Catalunya, experts Internacionales avalen el referèndum català, Trump dubte del criteri de Rajoy assenyalant que la gent farà el que cregui que ha de fer (només va faltar l’embolic del propi Rajoy en el tema de la DUI), la premsa internacional fent-se ressò dia a dia de la repressió de Madrid sobre de Catalumya, una llista interminable de adhesions internacionals etc..., etc... Catalunya i el seu Referèndum està en primera plana a tot el món i el reconeixement ve en conseqüència. És tota una victòria que el temps ens valorarà. Això si: Valls anuncia la fi d’Europa si Catalunya guanya, però ho fa pensant en la Bretanya i en els incipients moviments de la Catalunya Sud, cosa que tampoc és d’estranyar: no recordeu que tot just travessada la frontera, a La Jonquera, ja hi havia aquell indicador que deia PARIS 1000? Dons això! El que ha quedat definitivament “classificat” ha estat el PSC d’Iceta. És pot entendre que la seva voluntat i/o dependència del PSOE els porti un i altres, a no voler participar en el referèndum. Però que ignorin la vulneració de drets fonamentals que s’han comès (a tal nivell que un jutgessa ha “desplaçat” al fiscal que abusava del poder i atribucions), passa de taca d’oli. Els seus silencis, els d’Iceta i Sánchez al respecta, ens eixorden i la submissió d’un i altra a un Rajoy saltant-se la llei després d’un apostolat d’anys predicant la necessitat del seu compliment estricta, els ha fet submisos, incapaços per manca de la més mínima voluntat i de la força necessària per enfrontar-se amb aquest Judes que ha venut la seva suposada lleialtat a la política i a la Llei, de les que tant n’ha gallejat (vist el final), deixant-les les dues qüestions en mans d’uns jutges i fiscals amics a canvi i amb la sola condició de que li garantissin el tancredisme habitual i propi del seu governar. Aquestes suposades esquerres haurien de llegir aquella Carta oberta a les esquerres de Carles Ferreira[1], encara que només fos per a no oblidar una part de la història de Catalunya que els afecta. La desídia, per a dir-ho suau, amb la que s’han mantingut davant de les il·legalitats comeses, a les que com a mínim haurien d’haver denunciat, no penso que ens sigui fàcil d’oblidar. Vergonya! Coscubiela, “el Coscu”, ara es troba en la tessitura de que el seu fill Daniel, si aquella Catalunya apocalíptica que va descriure en aquelles turbulentes sessions de principis de mes, no hi posa remei demà, haurà de viure amb aquells que han violentat drets humans en general de forma autoritària i dictatorial en aquella comunitat en que, segons va dir, no hi volia viure. No sé si s’ho repensarà. Però, independentment, potser fora bo per a la seva consciència descarregar-se d’una motxilla que l’incomodarà tota la seva vida. Ell sabrà, però plorar després no arreglarà res. Em sembla que el final de la legislatura li queda massa lluny...
I ara, tots plegats, a dormir aviat perquè demà ens hem d’aixecar ben d’hora ben d’hora i, com diu una cruifista twitera, que no tinc el gust de conèixer per demà, tots a “ sortir i disfrutar...”
J. Vinyeta
29 – 30 de Setembre de
2017
P.S.: Sigui quin sigui, el
resultat de demà serà sistemàtica i repetidament només invalidat, en el millor
dels casos, des de tots els racons de l’orbe
hispànic. Però, amb el millor resultat
possible, l’escarni serà tant lacerant com en sigui capaç de ser-ho la seva
agudesa. Ja hi estem acostumats. Però igualment farem el que haguem de fer.
[1] http://ctxt.es/es/20170920/Firmas/15165/nacionalismo-izquierda-maragall-estatut-referendum-catalu%C3%B1a-ctxt.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada