287.-
Comentaris.-(Estado
de la Nación, Sentències, ICV, Wert)
El Debat de L’Estado
de la Nación va estar allò que esperàvem que fos: un panegíric permanent de
les bondats del PP – Rajoy i de les capacitats demostrades pel Govern Central
per portar a tot l’Estat a l’èxit econòmic aclaparador de resolució de la crisi
al que hem arribat, casualment, en any electoral. Llàstima que les dades reals
diguin el contrari però, ja se sap, els altres, els que no som del Govern
central (i si a més som catalans i sobiranistes, encara pitjor), no hi entenem
res de res. Niño Becerra, ahir, al programa de 8TV, va anar desmuntant, un per
un, tots aquells arguments dels que feia gala el Sr. Rajoy en la seva llarga
dissertació. I el Sr. Niño Becerra tindrà defectes, com tothom, però hem de
convenir que, fins avui al menys i
malauradament, les ha encertades totes.
De les rèpliques i dúpliques durant el debat amb
quedo amb allò de patètic. I dins d’aquest concepte, en la seva primera accepció[1]:
Que resulta ridícul i grotesc. Però
corregeixo la major i dedico al Sr.
Rajoy l’adjectiu donat que ens pren per ser de poques llums i perquè el
que resulta realment grotesc és,
precisament, la seva perspectiva de present i futur d’un Estat que s’aguanta
penjat per fils i amb uns índex d’atur i pobresa que fan feredat.
Les
Sentències del TC carregant-se
la Llei de Consultes i el Decret de
convocatòria del 9N, no han esta res de nou. A ressaltar que les sentències,
com ens ve passant des de fa dies, han estat preses per unanimitat. Sort que hi
ha un anomenat sector progressista dins del Tribunal (entre els que s’hi troben
els dos catalans Xiol i Roca)...! De totes maneres, que tan les sentències com
el càstig imposat al Jutge Vidal surtin durant el debat que comentava en el
paràgraf anterior, no deixa de ser una estranya casualitat: sabudes les
sentències, els diputats del PP presents a l’hemicicle varen aplaudir de la
satisfacció que els hi produïen les decisions judicials.
ICV no descarta sumar-se al Procés si es
demostra que l’entesa amb l’Estat és impossible. El Sr. Herrera sabrà el que
vol. Però Ubasart, la líder de Podemos aquí a casa nostra, ja li ha fet arribar
al Sr. Herrera que el seu grup vol presentar-se en solitari a les eleccions del
27S. No sé que serà més important per a ell: si descobrir que l’entesa amb
l’Estat és impossible, cosa que ja sabem i de llarg els independentistes, o
descobrir que a les eleccions del 27S haurà d’anar-hi en solitari (si Podemos
no canvia d’opinió) i amb una sagnia constant de fidels (per començar Raúl Romeva i Teresa Mena) que agreujarà la seva debilitat política. Sant Pau va caure del cavall, però la caiguda del Sr.
Herrera pot ser des de major alçada i, en comptes de veure la llum, ens pot
quedar estabornit o, el que li pot ser pitjor: restar en estat de coma...
polític
Wert
obra les portes a la
Conferència Episcopal i l’assignatura de religió, pel què vinc llegint, es converteix en una espècie de catequesi
dins de les escoles, ja a primària. Donini en el seu llibre Historia
de les religions[2] diu, entre
moltes altres coses, allò de que les
classes dominats (ara en diríem la Casta, perquè està més de moda) “sólo piden a la religión la defensa de sus
intereses...” (interessos de la casta, evidentment. Tot plegat, poca cosa,
oi?). Tots sabem que la Conferéncia
Episcopal Española forma part, des de sempre, d’aquesta classe dominant. I una
forma de garantir interessos és participant, precisament, en la defensa d’aquets interessos particulars
i ensems oligàrquics. Ja sé que només d’anomenar Donini als bisbes els hi caurà
el solideu perquè se’ls hi posaran es pels de punta. I no és que jo sigui de la corda del marxista
italià, però és de convenir que casualment (o pot ser no tant) l’aliança
d’interessos de l’oligarquia, sembla que hagi de passar per l’adoctrinament
dels nanos de les escoles. En Franco ja
ho feia així. I d’aquella època en diem dictadura...
J. Vinyeta
3 de Març de 2015
P.S.:
El Sr. Rivera se’n va a
fer les espanyes, allà on ja hi ha aquell refrany que diu “Fué a por lana y volvió trasquilado...” Ell sabrà.
[2]
Historia de las religiones.- Editorial
Futuro S.R.L. 1961.- Ambrogio Donini, comunista irredempt, va ser
catedràtic de la Història de les Religions
a Bari del 1960 fins al 1971 (prèviament ho havia estat també durant
època feixista 1926 – 1928 catedràtic del mateix a Roma)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada