288.-Vidal,
l’Assemblea i Cardús.-
A vegades sembla que estem com mig endormiscats,
políticament parlant. I això sol passar
quan aquells que ens haurien de mantenir desperts s’entretenen en discursos,
atacs i contra atacs, més o menys verbalment dissimulats i fent servir allò tan
habitual i perillós del tu més: per tot plegat, ens acaben avorrint. És aleshores quan (Déu deu d’existir i deu de ser bo...) algun fet
extraordinari o algú que sí que està especialment amatent ens fa obrir el ulls endormiscats i fa
adonar-nos-en de que el nostre avorriment ha estat, senzillament, una mitja
becaina que, això sí, ha durat gairebé quatre mesos. Però que, mira per on, ja
ha passat.
Dic tot això perquè la decisió del CGPJ que, com
ens temíem, executa la sanció al Jutge Vidal, simultaniejada amb
les sentències del TC sobre el 9N, és la primera de les sacsejades. Des de
Madrid, com hem dit sempre, ens ajuden molt i, en moments com aquests, en que
des de la caverna especialment s’anunciava una “patètica” desinflada del
soufflé sobiranista, resulta que ens posen en guàrdia de nou amb la que, per
tot plegat, ha resultat ser una tamborinada pràcticament incommensurable (serà
que sense una Catalunya emprenyada no sabrien viure?). La resposta de la
societat civil, pel que fa a la sanció al Jutge Vidal, ha estat pràcticament unànime i, com a
conseqüència, ha tornat a posar-se, aquesta societat civil que per molt que
vulguin s’avorreix però no es desinfla,
a punt pel que faci falta.
L’ANC, amb la seva perspectiva de llista civil per
a les eleccions del 27 S, ha estat també una sotragada important, especialment pel sector polític.
Sempre he cregut que l’ANC ha de vetllar pel bon fi pel que es va crear i si
aquells en els que es va dipositar aquell llegat civil, resultat de la
presència ciutadana al carrer en les grans manifestacions que tots recordem, no
son capaços de liderar el procés que ells, obertament i sense imposició, varen
acceptar, és evident que l’ANC té tot el dret a recuperar allò que
condicionalment va deixar en mans de les formacions polítiques, tot i que tan sols sia perquè la seva actitud, la dels polítics, com en el
cas de la dona del cèsar, no sembla que vagi pel bon camí. Algun efecte haurà
tingut tot plegat quan en Junqueras ens anuncia que divendres passat va arribar
a un acord amb Mas respecta del full de ruta a seguir amb posterioritat al 27S.
I si a tot
plegat hi sumem el fet de que algú permanentment amatent com és Salvador Cardús, (ja sabem que és una
Patum...) hi ha posat la seva saviesa per a fer-nos-en entenedors del moment
actual i de les necessitats que en
aquest moment son imprescindibles, direm que, al menys de moment, hem reblat el clau per a
desvetllar-nos de la mitja endormiscada, tot i que érem amb un ull sempre
obert, que semblava que portàvem. Diumenge prop passat dia 8, es va fer a
l’Auditori de Girona, un homenatge al
Jutge Vidal sota el lema general de “No hi ha dret”. I tot i que és veritat que
no hi ha dret al tracte que ens venen imposant (Xevi Xirgo en va fer un bon
resum dels no hi ha dret...), hem de saber que encara anirem a pitjor. I Cardús
ens ho fa saber. Cardús fa un discurs
que entenc com a extraordinari[1], del que en resulta en el meu entendre un
autèntic full de ruta per a la ciutadania, tant davant de la duresa de la actuació
de l’Administració Central que, com diu Cardús, fins ara ha actuat d’ofici i
que quan actuï a la “desesperada” ens caldrà “... tota la maduresa emocional i una gran fe en nosaltres mateixos per no
deixar-nos acovardir”, com davant del Procés en general que Cardús
defineix com un camí de “...de
resistència, de tenacitat, de fortalesa...”, tot plegat, gens fàcil. I acaba el magnífic discurs amb un
altra referència a Martin Luther King i Rosa Parks: la unió ens portarà “... allò que mereixem amb tota justícia...”
(que ho entengui qui ho hagi d’entendre...).
Dons, apa! Perquè el resum de tot plegat ens
ve dir que, per dur i difícil que sigui
, i ho serà, tot depèn de nosaltres. Que en siguem dignes i
capaços d’arribar a bon port, perquè difícilment tindrem una altra oportunitat!
J. Vinyeta
10 de Març de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada