291.- Del 15 J a la
Federació de Municipis.-
15J.- El Suprem ha fallat en contra de
l’Audiència Nacional i condemna a vuit dels detinguts pels fets a l’entrada del
Parlament del 15 de Juny del 2011. Els condemna a tres anys de presó. Les
reaccions han estat per a tots els gustos: des de l’exageració de la condemna
fins a l’acceptació de forma complaent. Per tant es fa difícil navegar entre la
incomprensió d’uns o la suposada cordura dels altres: sempre seria bo saber les
respostes del mateixos, de tots ells, (les respostes d’una de les bandes ja les
sabem de forma clara) si els més oposats a les seves ideologies (i per tant més
properes a la ideologia dels altres) haguessin estat protagonistes de
l’encerclament i condemnats a les mateixes penes i pels mateixos fets. Pot ser
quedaria clar que les vares de mesurar, quan ens toca fer-ho a prop, no solen
ser de la mateixa mida.
Personalment entenc els fets jutjats com a gravíssims. El famós 15M anava
ja en aquells moments pel pedregar per falta d’un lideratge fort i segur i,
segons el moviment mateix, un grup d’infiltrats (per què no els propis Mossos,
deien?) varen encabronar la gent i no varen tenir millor acudit que
encerclar el Parlament per a no deixar-hi entrar als parlamentaris
que havien, si no recordo malament,
d’iniciar el debat de pressupostos pel 2012. Les imatges encara les podem
tornar a veure, i veure a parlamentaris agredits i sacsejats o amb l’esquena
pintada i el President Mas havent d’accedir-hi al Parlament amb helicòpter.
L’Audiència Nacional (el judici es va celebrar a Madrid) va absoldre als
acusats i va condemnar a quatre dies d’arrest a l’autor de la pintada a l’esquena de Montserrat Tura.
Vaig quedar sorprès de que, en l’àmbit judicial de l’Audiència, uns fets
d’aquella magnitud quedessin equiparats a una senzilla manifestació i, per
tant, protegits a més per la llibertat d’expressió constitucional.
El Suprem revoca la Sentència de l’Audiència i
n’emet una altra de condemnatòria (amb
un vot particular) i les respostes han estat variades: el PSC respecta la
sentència recordant la gravetat dels
fets. Per ERC, les penes imposades son excessives. La CUP manifesta la seva
indignació per la sentència i ICV, com sempre, entre dos aigües, lamenta que s’emeti “...una sentència
política...” sobre una protesta en comptes de jutjar uns fets concrets (?). C’s
recolza la sentència del TS i De Gispert entén
que la sentència del TS és més adequada que la de l’Audiència.
Personalment tinc molt clar que els fets no podien quedar impunes que era com
realment havien quedat amb la sentència anterior. No sé si, des del punt de
vista tècnic, les penes imposades per la sentència és una resposta adequada i de
dret respecta dels fets jutjats, però no comparteixo en cap cas que encerclar el Parlament pugui ser considerat
com una simple manifestació i que, per mor d’una llibertat d’expressió, els fets no constitueixin pràcticament ni tan
sols una falta. Ja hi ha anunciades manifestacions de suport als condemnats per
part d’aquells grups de l’esquerra radical i extraparlamentària (dels que no sabem quants d’aquests, col·lectiva o
individualment, van participar directament en els fets de marres). Sabem que es manifestaran més contra el sistema que dicta la sentència que contra la
sentència en sí mateixa. Donat que entenen que el sistema ha de canviar-se, fora
bo que ens diguessin quin és el sistema
alternatiu proposat i si, a més, quedarà clar que ens deixaran opinar a tots
els altres o, ans el contrari ens
l’imposaran, el nou sistema. Em temo que la resposta seran uns quants
contenidors cremats...
Les famoses dietes
de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC),
controlada pel PSC, han passat, de moment, a
la història. L’Audiència de Barcelona ha arxivat el cas perquè, per dir-ho en
forma senzilla, tot i que l’Entitat rep fons públics, no té que donar-ne
comptes perquè és una Entitat privada; o dit d’altra manera, que els diners que
la FMC rep dels Ajuntaments, tot i ser
diners públics, deixen de ser públics en el moment que entren a la FMC. Em costa d’entendre que organismes públics,
com son els Ajuntaments, puguin donar diners, a fons perdut i sense
possibilitat d’investigació, a una entitat que els pobres mortals no sabem ben
bé a que es dedica, que està comandada per un partit polític concret i que, a
més, retorna en forma de dietes alguns
d’aquests diners als propis alcaldes dels Ajuntaments que han finançat
l’entitat. Oi que tot plegat sona una mica a estrany?
J. Vinyeta
18 de Març de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada