289.- Comentaris (Ciu i ERC, ICV, el SUPREM i C’s)

289.-  Comentaris (Ciu i ERC, ICV, el  SUPREM i C’s)

Sembla que les relacions CiU – ERC van millor del que potser ens pensem o ens volen fer creure. Tinc la sensació de que l’estirada d’orelles de l’ANC han servit d’alguna cosa. Es varen aprovar els pressupostos (uns pressupostos minsos, es veritat, condicionats per les també minses finances de la pròpia Generalitat), ens anuncien l’acord entre  ambdós sobre el full de ruta a seguir després del 27 S i tres membres d’ERC entren en l’àrea del Govern en qualitat d’assessors, i gratis...! Suposo que aquest nomenament incomodarà  Duran. I ho dic així, Duran, i no Unió, perquè em sembla que, a pesar de tots els pesars, el partit i el seu líder son dues coses diferents. Hem d’esperar que tot això d’Unió s’aclareixi el proper 14 de Juny, data en que faran el congrés per “autodefinir-se” respecta del procés. Però el que és clar és que en el govern de la Generalitat hi ha membres d’Unió que hem d’entendre que recolzen la decisió governamental, oi? Tot i això, males llengües insisteixen en dir-nos que, precisament, el motiu bàsic de les suposades males relacions entre  CiU  i ERC  és precisament per la presència que si hi interposa del Sr. Duran. Però segur que son males llengües...

ICV va insistint en el tema de l’Eix social. I te raó en fer-ho perquè no és pas que sigui un tema baladí. Sembla evident que ell i el seu partit farien les coses millor. I jo no ho dubto. Però per acabar-me’ls de creure necessito saber quin/s instrument/s pensen fer servir perquè aquest eix social sigui efectiu segons el seu criteri. Personalment opino que els agradi o no, i deixen clar que no els hi agrada, l’instrument bàsic per la conformació d’un eix social potent i amb possibilitats d’èxit, es diu Govern de la Generalitat. I entenc que, fins que les finances d’aquest Govern no vagin per on han d’anar i pugui prendre amb plenitud les decisions econòmiques adients al respecta, no hi ha manera de sortit del cul de sac en que estem fotuts. Per això sorprèn que, sabent el Sr. Herrera que les eines necessàries només son les pròpies d’un Estat, ens vingui amb la idea  encara de l’esperit “federalitzant” i d’esquerres que  per a molts, i molts del seu propi entorn també,  ni tan sols  es creïble. Quines eines son les que pensa fer servir el Sr. Herrera per l’èxit d’aquest eix social del que n’ha fet bandera, seguint el camí actual? De veritat encara pensa que és possible una entesa prèvia amb el Govern Central? És possiblement perquè sap que aquesta entesa amb Madrid és de pocs possibles, que ha deixat una porta oberta de retorn als camins del Procés.

El Suprem ha arxivat la denuncia d’una dona que reclamava el reconeixement de la paternitat del Rei emèrit Joan Carles. Addueix el Tribunal, per arxivar la demanda, les contradiccions en que ha anat entrant la demandant durant les  diferents fases del procés judicial. D’altra banda, impedeix la realització d’una proba d’ADN perquè entén que no és precisament aquest el moment processal per a fer-la. No vull entrar en tecnicismes que desconec. Però em queda el dubte de saber si en comptes de ser Joan Carles el demandat hagués estat una altra persona, aforada o no la demandada,  la prova de l’ADN s’hagués portat a terme.  Si la resposta és afirmativa, resulta  evident que no tots som iguals davant la justícia.

El Sr.  Rivera continua la seva caminada per les espanyes. Tot i les distàncies i les diferències, especialment sociopolítiques d’avui dia amb les d’aquella aventura, no puc d’estar-me’n de pensar en la famosa i desastrosa Operació Reformista del Sr. Roca Junyent i   Garrigues Walker en les eleccions generals de 1986. En aquella operació, tot i que no es diu, hi estava implicat Florentino Pérez, com a secretari general del   Partit  Reformista i em sembla que Cospedal (si la del PP!), també hi corria per allà el mig. J.B. Culla, recordava l’altra dia aquella frase  grafitada pels carrers de Madrid que deia, en referència al Partit d’en Roca; “Son Catalanes. Tú decides”.  De cara a les eleccions que se’ns venen a sobre, el PP especialment està fent campanya en aquell mateix sentit i a Andalusia, el propi subdelegat el Govern de Rajoy, diu textualment en un míting de cara a les properes eleccions autonòmiques:  “a mi no m'agrada gens que a Andalusia s'hi mani des de Catalunya, ni un partit que té un president que es diu Albert”. Ser català i voler manar a les espanyes: oxímoron. Encara que uns bons resultats electorals ho emmascarin i sembli que assenyalen el contrari.

J.  Vinyeta

13 de Març de 2015