260.- És suportable?.-
El PP s’està fotent pedres a la
seva teulada al menys en dos casos concrets:
Corrupció.- El PP, i em
limito a concretar en el partit dominant i majoritari, està en l’ull del
huracà. Ja sé que és una frase feta, però és també la que més s’aproxima a la
realitat. Els que han fet números, diuen que el 70% del ministres que va
anomenar Aznar estan inculpats i, al menys un, en la presó. La que era la Caixa
oficial i posteriorment Banc amic del PP, va haver de ser rescatat i, després
del escàndol de les preferents, els factòtums, anomenats per la cúpula del PP,
d’aquest banc rescatat (un va arribar a ser president del FMI...) s’han
rebentat una fortuna. Tots els tresorers del partit, des de la seva fundació,
han passat pels jutjats i l’últim és a la presó. Un del seus secretaris
generals està imputat per temes de la caixa B del Partit i la secretària
actual, com Rajoy, estan en el llistat de Bárcenas. I, per no perdre pistonada,
ahir varen ser detingudes 51 persones
més entre el que hi ha cinc alcaldes (em
sembla que tres son del PP) i el President de la Diputació de Lleó, en un tema
de 3% en obres contractades. Entre ells el que sembla el cap de la trama, que és un
personatge que havia estat l’home fort de l’Espe Aguirre i del PP madrilenys.
El PP, per boca de Rajoy, ha volgut separar el que ell entén com a corrupció
del que és cobdícia personal.
Eufemismes, perquè voler diferenciar entre Gurtel i l’última “Operación Púnica”
d’ahir no crec que sigui massa necessari: la cobdícia personal pot anar de
parella amb el poder i també en aquest cas s’anomena corrupció.
Tot plegat està en l’àmbit
d’aquella perversió generalitzada. Però
és ben cert que es parla i es denuncien
a corruptes, que deixen al PP, i als altres partits en els casos corresponents,
realment tocat (i m’agradaria confirmar que tot això respon a que determinats
jutges han decidit tirar endavant perquè no se’ls inclogui en el paquet), però encara, pel que anem veient, no
ha arribat el moment dels corruptors. I la seqüència dels fets obliga a no
deixar-los impunes. El que em sembla que passa, i per això les coses estan com
estan, és que, precisament, els amos reals del cotarro, l’oligarquia poderosa,
és precisament la que belluga els fils de tot plegat. I arribar fins a ells ha
de ser molt difícil i, segons en quins ambients, possiblement perillós i tot. I
em sembla que això, si no ho sabem, quan menys ho sospitem tots.
La pregunta que ens ve al darrera
és la de fins quant serà suportable aquesta situació pel partit en el Govern?
Perquè el que és una realitat és que aquestes pedres a la teulada fan que
Podemos avanci en número d’ascons, segons les enquestes i les eleccions
generals, s’avancin o no, estan a tocar. I ja se sap que, perdre escons,
equival a empobrir les arques del partit...
Catalunya.- Dona la sensació de que, aquella mateixa
oligarquia de corruptors, entre la que hi ha la FAES, tingui al Sr. Rajoy
atrapat per les parts sensibles perquè no em sembla que surti d’ell mateix
aquest anar i venir permanent. Els catalans hem passat, pels efectes dels que
manen a Madrid, d’un referèndum a una consulta i d’aquesta a una botifarrada
per tornar a un referèndum en frau de llei i amb un PP preocupat per
l’incompliment dels mínims necessaris de la consulta – referèndum –
botifarrada – consulta que poden vulnerar els drets dels ciutadans. Quanta
preocupació...! Hem de reconèixer, tot i
això, que, vist des de Madrid, hem
passat de botifarrada a referèndum i això, com a mínim és positiu. No és que em sorprengui aquest manifest
d’impugnació, però he de reconèixer també que el què els hi marca la necessitat
d’impugnar el N9N, no és res més que la adhesió del Pacte Nacional pel Dret a
Decidir a la nova situació el que fa
entendre a Rajoy (o aquells que com ell mateix reconeix que, “si me muevo, me
matan..”) que la participació pot arribar a ser massiva; i és precisament això
el que més por els hi feia. Ha quedat clar que minimitzant i ridiculitzant la
convocatòria, no se’n sortien. Ara, a més, ens diuen que el que pretenem fer no
té garanties...
Novament el PP, amb la seva
actitud es converteix en el gran creador d’independentistes. Fa quinze
dies deia Rajoy que estava content perquè la suspensió de la consulta havia estat un
èxit de la democràcia. Ara impugnarà el N9N perquè no té garanties
democràtiques... Abans les tenia totes i tampoc ens varen deixar fer-la. En què
quedem i què hem de fer? Suposo que tenen rumiat la sorpresa que generarà a
Europa el fet d'impugnar el que oficialment no es més que una manifestació
ciutadana, deixant clar que fins i tot això els hi fa por. Serà suportable per
l’Estat mantenir aquesta estranya ambivalència davant els informadors
internacionals acreditats el N9N a Catalunya?
Sempre fan les coses de forma que, a la fi, ens puguem ratificar en allò
que ens van negant. Tants anys i que no hagin après res al respecta fan que es
converteixi cada negativa en una festa. I si a la fi, per les raons que siguin
no ens deixen votar, la festa encara
serà més grossa, perquè després vindrà
allò que no podran prohibir i que encara els hi fa més por: unes eleccions
que sí tindran totes les garanties i amb un procés constituent al darrera.
Veurem si ho podran suportar,
J. Vinyeta
29 d’Octubre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada