251.- De la Consulta i el TC.-
El Constitucional ha admès a tràmit els recursos del
Govern Central sobre la Llei de
Consultes i el Decret de convocatòria
pel 9N. En el cas de la Llei de Consultes, concreta:
“De conformidad con dicho artículo de la Constitución, acuerda
suspender los preceptos impugnados (desde hoy, fecha de interposición del
recurso, para las partes del proceso y desde su publicación en el Boletín
Oficial del Estado para los terceros) y cuantos actos o resoluciones hayan
podido dictarse en aplicación de los mismos”.
I en el cas del Decret, assenyala:
“De conformidad con dicho
artículo de la Constitución, acuerda suspender el Decreto impugnado y sus
Anexos (desde hoy, fecha de interposición del recurso, para las partes del
proceso y desde su publicación en el Boletín Oficial del Estado para los
terceros), así como las restantes actuaciones de preparación para la
convocatoria de dicha consulta o vinculadas a ella”
tot i que en l’article 2 el Decret
manifesta:
“L’objecta de la consulta [...] que la Generalitat pugui exercir amb
ple coneixement de causa la iniciativa legal, política i institucional que li
correspon.”
Hi ha opinions per a tots els
gustos. Des de dir que els recursos presentats pel Govern estaven redactats
abans de la publicació tant de la Llei com del Decret[1]
i per tant amb incoherències paleses en els seus continguts, fins a dir amb
claredat que no es pot fer planar l’ombra d’una acusació sense definir (en el
cas de “ terceros”, és a dir dels funcionaris que d’alguna manera participin en
la concreció de la consulta) de què en concret se’ls pot acusar[2],
o a deixar clar que la Llei no resoldrà el problema que planteja Catalunya
perquè és un problema polític (i que en això estan d’acord, segons diu el
jurista[3],
pràcticament tots els que ho son del País).
No deixa de sorprendre la unanimitat
tant del Consell d’Estat com del TC, com el fet de que el reglament del TC no
s’ha aplicat en aquest cas ja que aquest propi reglament estableix que la
reunió del plenari, en cas d’urgència, requerirà tres dies per a fer-se efectiva. En tots dos casos,
sembla evident la politització d’aquests òrgans decisoris.
El Govern català no plega veles i diu que res no es dona per acabat, que suspèn la campanya - actes
institucionals (per allò dels efectes possibles sobre “terceros”) i que enviarà
al TC els recursos corresponents, demanant l’aixecament de la suspensió. Igualment
ho a dit, a través de la seva Presidenta, que ho farà el Parlament.
Algú ha definit l’actuació de
l’Estat com a una manifestació explícita de testosterona perquè és evident que
la resposta ha estat sempre un no a tot i mai,
des de l’Estat, s’ha presentat
proposta alguna a les demandes de la nostra societat en aquest aspecte.
Sigui com sigui, i de la forma que sigui, quan el 88% d’una societat vol
exercir el dret de vot avalat pel 80% del seu Parlament i per 887 Ajuntaments
dels 946 amb que compta, quan el 90% de la mateixa societat sosté que
respectarà el resultat, quan el carrer està cridant que vol votar, tinc la
sensació de que si l’Estat finalment, sobre el cadàver fred de Montesquieu, nega la possibilitat de
la consulta, no està fent res més que apagar el foc amb benzina. Actuant així,
els resultats poden ser devastadors i condueixen, inevitablement i en un moment
per determinar, a un trencament de la legislació espanyola amb totes les
seves conseqüències per ambdues bandes, trencament incentivat i posat en marxa
per la societat civil que pot posar al Govern de la Generalitat contra les
cordes i en la pràctica obligatorietat de portar a terme les demandes dels seus
governats. Hem de pensar que l’Estat sap el que es fa...
De totes maneres hem d’esperar les
decisions que es vagin prenen per totes les parts, sense descartar res, pel que entenc que no val la pena especular
amb l’avançament d’esdeveniments. Però és evident que la decisió del TC ja ha remogut les entranyes
de la societat catalana i ja han començat, ahir mateix, les manifestacions
davant dels Ajuntaments en contra de la suspensió: L’ANC i L’ÒMNIUM son
entitats privades i, per tant, no poden
ser considerades “terceros”. Per tot plegat,
no crec que estiguem massa temps sense respostes concretes, perquè el tema és
prou perillós i susceptible de complicar-se de la forma més imprevisible.
Ah! I per més INRI i en ple "sarao", el Sr. Montoro
presenta uns números pel 2015 en els que les inversions de l’Estat a Catalunya,
que aporta el 19% del PIB de l’Estat, es redueix dos punts respecta a la pressupostada
pel 2014. Aquest de Madrid no em semblen massa llestos. Potser si que només hi
ha testosterona en la presa de decisions...
J.
Vinyeta
1 d’Octubre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada