261.- Expectatives.-
És
ben cert que estem a l’espera, expectants amb el que pugui fer el govern
de Madrid el proper N9N. Sabem que, si no hagués estat per tot el merdé que els
hi ha esclatat a la cara amb l’Acebes i Granados (aquest últim autèntic “martillo
de herejes” quan es parlava de corrupció) no hagués passat res del que ha
vingut desprès, convertint una costellada en un referèndum per a poder-lo
impugnar i fent així una cortina de fum
de molta densitat, però penetrable, per tapar allò que realment és el més greu:
corrupció a dojo en el partit i en el govern. Suposo que tots estarem d’acord
en que ens han ajudat molt des de Madrid
per arribar fins aquí. Però també és
cert, al menys en tinc la sensació, de que estem esperant la traca final que en
pot sortir el proper divendres, dia habitual del Consell de Ministres. Com
també tinc la sensació de que celebrarem el que ens vingui.
No em crec que no hagin volgut entendre res de tot
plegat. Em sembla que, en realitat, han fet veure que no ho entenien perquè, tancats
en un no sistemàtic que els condueix
enlloc, han deixat de banda la realitat social i política de Catalunya fent-ne
una presentació esbiaixada a la resta de l’Estat. Utilitzant la Llei com a
escut, se senten autoprotegits de tot el que volen evitar. Mentre, amb les
seves decisions, ajuden, com ja he dit, que
la realitat socio – política de Catalunya, tremendament recalcitrant,
vagi creixent en un sol sentit: és evident que algun dia els hi haurem de donar
les gràcies per aquesta ajuda. Però ara quedem a l’espera de les últimes
decisions que vulguin – puguin prendre al respecta.
Facin el que facin, arriba tard i
malament. Tota imposició que des de qualsevol actuació judicial i/o
administrativa condueixi a impedir la
votació no farà més que engrandir la festa, donar-nos la raó i fer que,
internacionalment, quedi evident que l’Estat espanyol actua de manera
autoritària.
Si hi ha, com s’espera, nova
impugnació (tot i que el Jutge Vidal hi troba errors tècnics en la presentació
de la nova impugnació, suficients com perquè no sigui admesa a tràmit pel TC)[1] veurem com el Govern resolt la situació que es creï. Però faci el
que faci, la gent sortirà al carrer diumenge perquè, es voti o no, la
manifestació serà massiva.
Ja fa temps que resulta evident
que tot plegat no te aturador. El President, tan habituat a les metàfores
marineres, sap perfectament que per un vaixell dins de la mar no hi ha frens
per aturar-lo, que no se li pot posar un
semàfor vermell al bell mig de la proa. I això és tan cert com que demà sortirà
el sol.
Entrem en una setmana decisiva, és
cert. Això vol dir que des de Madrid bolcaran tota l’artilleria pesada sobre de
l’objectiu que no és altra que el moviment sobiranista. Per tant, aferrem-nos
els matxos, perquè, pel han fet fins ara, tot és possible.
Mentre tant El Mundo, pel que
sembla en permanent disposició de donar un cop de mà pel que convingui, a tret
(les males llengües diuen que ajudat pel ministre de l’Interior) i presentat l’Alcalde Tries com un defraudador. Els hi ha
sortit malament, tot i que penso que el tret anava més dirigit a les municipals
més que no pas al procés sobiranista, però no deixa de ser un escàndol més als
que ens van tenint-hi habituats. El més greu de tot plegat és que les mentides
amb la voluntat d’anular voluntats i ideologies terceres, no tenen resposta ni
administrativa ni judicial: estem en un Estat en que la impunitat del poderós o
de la titella que belluga, és patentment manifesta.
J.
Vinyeta
3 de Novembre de 2014
[1] Sent mal pensat, per què no traure’s una
responsabilitat de forma que el TC hagi de retornar la impugnació per defecte
de forma al Govern de Rajoy i deixar, en conseqüència, via lliure a la
“costellada” de diumenge?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada