256.- Consulta B.-
La unitat entre els partits
sobiranistes s’ha trencat. Mas s’ha despenjat convocant-nos a una consulta més
tova pel proper dia 9N perquè el “consens” entre el grup sobiranista, segons el
President, s’ha escardat. En les declaracions posteriors, ER i la CUP
s’han mostrats disposades, tot i
“l’esquerdada”, a col·laborar en el nou planteig del President. ICV, convidada
a bodes amb “l’esquerda”, aprofita la ocasió per fugir per aquesta “esquerda” i
fer allò que tots sabíem que faria: desentendre’s de tot plegat i anar per
lliure. Unió ha marcat també les seves línees vermelles.
Algú deia ahir que no havíem
d’oblidar que si alguna cosa defineix els partits polítics és precisament el seu antagonisme i, per
tant, la pròpia dificultat en posar-se d’acord amb el contrari. I és cert. Però
també ho és el fet de que, en moments que podríem qualificar de històrics, és
precisament on han de mostrar la seva disposició en la unió per salvar fets que
la ciutadania demana. I, en aquesta ocasió, es tractava d’arribar tant a prop
com hagués estat possible fins el 9N, anunciar tots a l’hora, donades les
dificultats, la impossibilitat de portar a terme la consulta i anunciar
conjuntament la immediata convocatòria d’unes eleccions, que es podrien definir
com a “plebiscitàries”[1]
Però no, no ha estat així i, personalment, no és el que jo esperava que
passés. Haig de pensar que és
precisament amb aquest planteig electoral (durant totes les reunions del grup
dit sobiranista no crec que es parlés només del 9N, si no que es parlés també
del que era evident que venia al darrera) quan
comencen les discrepàncies i a manifestar-se els interessos
partidistes, legítims, però plantejats
en el moment no adequat. En aquest moment, en la meva opinió, és quan la
“porcellana fina, s’esquerda”.
El President proposa unes plebiscitàries, amb
una candidatura única i em sembla que això
és massa agosarat. Perquè, sigui o no candidatura única, o diferents amb un o
varis punts en comú o, senzillament, separades i amb un sol punt en comú, que
és la DUI, pressuposa ja el “trencament”
d’algunes agrupacions: Unió ja ha deixat clar que, oficialment, no està
per la DUI i sabem que Iniciativa, tampoc[2]. ER sap que, amb eleccions autonòmiques, es
diguin com es diguin,té, segons enquestes, tots els números per guanyar-les i,
per tant haver-se d’empassar el gripau que representa una Generalitat
intervinguda i sense un duro i, potser encara pitjor, haver de discutir el
liderat del procés amb Mas, a qui penso no se li pot arrabassar. Així les
coses, era missa cantada que “l’esquerda”
es produís.
Mas devalua encara més allò que en
principi havia de ser un referèndum perquè, donades les circumstàncies, alguna
cosa ha de donar a la ciutadania i tornar deixar clar davant del món la manca
de sentit democràtic del Govern de Rajoy. Es tracta dons, des de Catalunya, de
carregar-se d’una raó més.
Però ara ens queda la pregunta del
milió: es podrà votar el dia 9N? Perquè si hem passat d’un referèndum a un
macro enquesta ha estat per les oposicions sistemàtiques a tot el que flaire a
País des de Madrid. Si com resulta previsible, el TC impugna la nova consulta perquè es mantén una
pregunta que ja ha estat impugnada, què faran el polítics?. Al President
possiblement no li quedarà altra sortida que dissoldre el Parlament i convocar
eleccions, amb la alegria d’alguns i pot
ser amb desespero d’altres que, sabent-se guanyadors, com ja he dit, hauran de
prendre les decisions incòmodes que, fins a aquell moment, hauran pres uns
altres.
I al mig de tot plegat, com
sempre, la ciutadania que està convocada el proper dia 19 a la Plaça Catalunya amb
més dubtes que mai sobre la possibilitat de expressar-se amb una papereta. I em
sembla que serà trist i sarcàstic a
l’hora veure a ICV convocant la seva pròpia manifestació perquè ja se sap que
mai es fa el que, segons el seu criteri, s’ha de fer.
J.
Vinyeta
15 d’Octubre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada