252.- Escàndols.-
Es evident que no es poden fer
servir targetes de crèdit, si no hi ha una prèvia autorització per usar-les,
aquetes targetes, per part d’aquell/s que haurà/n de fer front dels pagaments
de les despeses que amb elles s’han efectuat. Vull dir amb això que aquests
usuaris d’aquestes famoses targetes de Bankia estaven perfectament autoritzats
a fer-les servir, autorització que els hi venia per part de no sabem qui però
que queda evident i posa en evidència
que aquests usuaris mengen de les mans
d’aquests que no nosaltres, els del carrer, no sabem qui son. No ho sabem qui
son, però intuïm que formen part d’aquest estrany núvol que aombra
tot l’Estat i que Antonio Baños defineix, crec que amb molt d’encert[1]
com a l’Estrella de la Mort de l’imperi galàctic i que per a definir aquest
núvol en forma més clàssica l’anomenem com oligarquia. Rato, Blesa i em sembla
que 86 més, si no vaig errat, s’han polit més de 15 milions d’€ de la forma més
simpàtica. Son personatges que ens fan creure que son els poderosos de veritat
quan tots ells no son més que
Rigolettos-bufons al servei d’aquet Duc de Mantua desconegut o si és vol,
mantenint l’acudit de Baños, petits Dart Vader anomenats com a protectors de L’Imperi però sense la “Força”
dels cavallers Jedi. Son titelles penjades d’un fil que el titellaire pot tallar a la seva
voluntat i deixar-los inermes. O, ans al contrari, donar-los-hi la “paga” amb
unes “espècies” per determinar, depenent només de les “necessitats” en les que encara puguin
ser útils. Ha estat aquesta
manifestació judicial la que, també era cosa sabuda, mostra que les
grans centrals sindicals hi estaven
emmerdades fins al coll perquè, a més, en totes les fallides financiero –
bancàries, per a no citar a les grans empreses fallides, els sindicats en
formaven part del respectius consells d’administració i que en massa casos han
afavorit els famosos ERO per treure’n els profits corresponents.
Em resulta evident, ministres
inclosos, que tots representen uns interessos concrets, no tant personals com
els que d’alguna manera ho son els dels que els paguen. Morenés està lligat a
la industria armamentística, Guindos té molt bones amistats en el món financer,
Cañete, en el seu moment i Soria, en l’actual, no varen fer escarafalls quan es
va iniciar totes les prospeccions pel “fracking”, la senyora Mato té
relacions,a través del seu marit, amb la sanitat privada, etc...etc... I si a
Brussel·les com diuen que hi ha més de 15.000 “lobbistes” a l’aguait, haig de pensar que de ministres
“contaminats” n’hi ha un munt i arreu. Ve tot això últim perquè, com a escàndol
econòmic més sonat, ha estat el tema CASTOR amb la fallida construcció del
magatzem de gas prop de les costes de Tarragona. No entraré en els estudis tècnics que han demostrat ser una
pantomima del que havien de ser. El cas
és que el Govern Central, a la vista del desori i perill real de continuar en
la seva construcció, decideix, tancar-lo (deixar-lo en estat d’hibernació) i a
canvi (i pel que sembla estava contractualment estipulat) donar a la empresa
constructora, EUSCAL UGS, casualment de la orbita de Florentino Perez, una indemnització
compensatòria, pel tancament de la planta, de 1350 milions d’€s. D’aquest
pagament se’n farà responsable Enagas a través de la seva empresa filial Enagas
Transporte, però aplicant posteriorment un cànon durant 30 anys sobre la
factura del gas dels consumidors. Deduïm algunes coses. El projecta s’inicia
amb Piqué com a Ministre d’Indústria i tira endavant amb el PSOE (amb Clos i
Montilla el davant del Ministeri en
determinades èpoques) amb la aquiescència, finalment, del Ministre Soria. En
cap cas, pel que sembla, es denuncia un contracte públic amb una empresa
privada que pretén fer negoci legítim però
en el que s’estableix que si, per la raó que sigui, el negoci fa fallida
el Govern, és a dir nosaltres els consumidors, haurem de pagar els plats trencats. Inaudit però real...!!!. És
evident que amb els calés dels altres es poden fer negocis espectaculars. Però
retornem al principi: qui belluga les titelles? L’Estrella de la Mort...? Qui és responsable del desori? Quins
interessos representava en el moment de
signar el contracte i qui el va signar? Dons aquesta vegada sembla que hi ha
alguna pista: Bankia (si, la mateixa de
les targetes), Santander i La Caixa assumiran el finançament del deute de
Enagas a canvi de mòdics interessos del que en resultran, per tot plegat uns 4000 milions d'€s al cap dels 30 anys... Sembla que aquesta vegada sabem qui son
alguns dels titellaires..
Un altre escàndol, i no
precisament econòmic, està, en la meva opinió, en la Llei recentment aprovada
al Parlament sobre la homofòbia. Resulta, si no s’arregla, que en qualsevol
actuació que s’interpreti com homofòbica, desapareix el principi fins avui
inviolable de presumpció d’innocència i serà, segons la llei, l’encausat qui haurà
de demostrar-la, la seva innocència. Un pel gruixut, oi? I dir això no vol dir
que jo sigui homofòbic, que quedi clar i per si de cas...!
Del TGV Barcelona – Paris, ja en parlarem un altra
dia...
J. Vinyeta
6 d’Octubre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada