255.- Dubtes.-

255.-  Dubtes.-

El País està amb  un cert neguit. Em  sembla correcte, prudent i, en certa manera, necessari que sigui així, perquè estem en una guerra  i la primera batalla està a la cantonada. Com en tota guerra, les  batalles es guanyen si els comandaments tenen els arrestos i la intel·ligència necessaris i la tropa és disciplinada. És ben cert que, al menys fins avui,  el bloc anomenat sobiranista ha aixecat l’estelada tot i que amb tots els dubtes, recels i criteris electorals que es poden donar en un grup tan heterogeni com el que composen. D’altra banda, per sorpresa de tothom, quasi dos milions de persones es llancen al carrer just ara fa un mes i, amb una disciplina exemplar, és capaç de dibuixar una Senyera de no sé quants quilòmetres, en dos carrers diferents de Barcelona amb un ordre i disciplina, repeteixo,  modèlics. Tenim, per tant i al menys fins avui, les dues condicions necessàries per guanyar: Intel·ligència i arrestos dels comandaments i disciplina en la tropa.

Però s’acosta  el dia 9 i tot aquesta tropa disciplinada espera  ordres. I em permeto fer algunes consideracions:

La primera és recordar-los-hi a CiU, ER, ICV EU i la CUP que son ells qui  s’han posat al davant d’aquest exèrcit perquè, els hi agradi o no i estic convençut de que no el hi agrada, de no haver-ho fet, la marea humana que en resulta de les manifestacions  iniciades el Juliol del 2010, els hagués passat per sobre. També és cert que aquesta tropa disciplinada els ha acceptat com a caps per a les batalles que ja han succeït i per a les que estan per arribar, arrel del resultat electoral del 2012.

Per tant, han de tenir clar que la seva única preocupació ha de ser la de portar-nos a guanyar la guerra, la de tots i no precisament la seva guerra particular amb clares finalitats electoralistes particulars. Primer ha de ser el País  després el partits, i per tant per després també els electors  que cada un d’aquells representen.

És evident que el fet de no estar en el Govern de la Generalitat dona a ER, ICV i a la CUP una comoditat que no té Convergència i, molt menys, Unió. Però entenc que les postures ideològiques i els rèdits electorals han de  quedar al marge, perquè el país que volem el farem després de declarar la Independència  i no abans. En aquell moment  haurà de consultar-se a les urnes quin Parlament (el Legislatiu del Nou Estat) volem constituir i tinc el ple convenciment que el que en sortirà res tindrà a veure amb el que tenim ara. Per tant, el que haguem de fer, ja ho farem.

En conseqüència, em veig obligat a demanar a tots aquells que considerem com a caps, que vetllin per la nostra voluntat que, al cap i a la fi, és el  per què del que varem fer, com ja he dit, en les eleccions del 2012.

Pot  ser que els serveis “d’intel·ligència” del nostre “Estat Major” entenguin que no es donen els mínims per encarar la propera batalla amb garanties de guanyar-la. Dons bé: faci’ns-ho saber. No passarà res si per guanyar una guerra hem de renunciar a una batalla. Però, al mateix temps, ens ha de fer saber sense subterfugis, que la disposició a guanyar és real, que la unitat és més que manifesta i  quedaria patent si és fa una entrada al Govern dels caps de files del bloc sobiranista amb les possibles mancances electorals que això pot representar per alguns. Però és que si no fan  salts mortals triples  i sense xarxa protectora, possiblement no ens els creurem. Tots estan en un atzucac de difícil sortida si el que volen és mantenir amb puresa absoluta  les seves ideologies particulars. Per sortir-ne, han d’abandonar aquesta puresa, fer pinya i aixecar el Castell més monumental  de tota la Història, perquè és des d’aquesta perspectiva, l’única perspectiva que els permetrà donar ordres i que aquestes  siguin obeïdes. Els que no  facin pinya passaran a engruixir la llista dels desprestigiats per les urnes, perquè també els seus votants  ho varen fer, el  votar, pensant en el futur, per  aquest futur  que demanen centenars i centenars de milers  de ciutadans de Catalunya, i des de fa temps

.

De no fer-ho, no sé si el poble, el País i la Història els hi perdonarà l’error. El que si han de tenir clar  és que, si convé, canviarem de lideratges i, si ho fem així, és evident que no es podran  considerar mai als d’ara com a Pares de la Nova Pàtria. I si no hi ha nom per a definir com els haurem de recordar, haurem d’inventar-lo perquè aquell de botifler, tot i no estar passat de moda, em sembla massa suau.

J.  Vinyeta

13 d’Octubre de 2014