253.- Ebola.-
Ha esclatat el primer cas d’Ebola confirmat a
Madrid. No seria estrany si hagués estat
en algú procedent d’algun lloc on la epidèmia està declarada com a tal.
Però no. Ha estat contaminada una infermera que cuidava al missioner repatriat
i isolat a l’Hospital Carles III de Madrid. Es evident que ens hem de fer
preguntes sobre l’affair.
Vagi per endavant el convenciment,
segons la epidemiòloga del H. Clínic de Barcelona Anna Vilella,[1]
de que el risc de propagació de
d’infermetat és pràcticament nul, la qual cosa tranquil·litza, i molt.
Però un cop dit això, és evident
que tenim el perfecte i absolut dret a fer preguntes i la pregunta del
milió és: què ha passat?. Personalment
vull creure que, per la raó que sigui, ha estat un accident. Però estem en el
País que estem i portem el cul escaldat per massa coses: des del “bichito que
si se cae se mata...” en el cas de l’oli de colza, fins a “...los hilillos de
plastilina” del cas Prestige o la
monumental estafa en el cas de la grip A. Per tant, i tot disposat en la meva bona
fe (encara que només sigui per aquesta vegada) exigeixo respostes per part de
l’Administració Sanitària de l’Estat. Preguntes com si hi ha garanties
suficients per assegurar que no hi ha hagut una falla en el Protocol i en cas
de que hi hagi hagut alguna falla en el sistema, seran capaços de
dir-nos-ho donant-nos una mostra d’un
mínim d’humilitat que faci la convivència menys susceptible? S’ha endegat una
investigació exhaustiva sobre del material i equips utilitzat durant els
aïllaments i els utilitzats durant les cures del malalt en qüestió? Si la
incubació de l’infermetat és de 21 dies, hi ha hagut aquest aïllament preventiu
i durant aquest temps dels que han participat en l’aïllament del missioner
repatriat? Aquesta repatriació i la anterior,
varen estar un deure moral o va
ser un intent de deixar visualitzada la marca España en les condicions de
trasllat del malalt, amb policies, sirenes i tota la parafernàlia possible?
A tot Europa s’han posat les
orelles dretes pels dubtes sobre una qüestió de tal importància. I la marca España ha quedat, una vegada més,
en evidència i ha estat posada sota mínims.
Tot i que en aquest cas faig pal·lesa la meva bona fe (em semblaria
massa greu creure’l com a resultat d’una
negligència), no puc estar-me d’imaginar quina hagués estat la resposta des de
Madrid en el cas de que els fets de contaminació haguessin passat a Barcelona.
Ja sabem què, qui i com s’ho farien per a senyalar-nos com el gran perill de
contaminació de la Madre Pátria. Oi que
no en tenim dubtes d’això?
Fins i tot en aquestes coses som
diferents...
J.
Vinyeta
8 d’Octubre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada