254.- Comentaris (Ebola i 9N).-
Ebola.- Sembla que poden haver-hi hagut negligències (en
plural) en el cas d’ebola malauradament famós. Resulta que ha estat la pròpia
infermera la que es va gratar la cara amb les mans enguantades. És a dir: ha
estat la pròpia malalta la responsable de la contaminació.
Però hem de recordar que, en aquest Estat que ens toca
viure, quan passen coses susceptibles d’empantanegar l’Administració, com
recordava un programa d’humor càustic radiofònic aquest matí, passen coses que
resolen dubtes: el Prestige es va despatxar inculpant només al capità del
vaixell, l’accident del metro de
València només va ser responsabilitat del conductor del comboi, només el
pilot del avió d’Spanair a Madrid és
responsable del desastre o, com a últim
cas, es responsabilitza només al conductor del tren en l’accident ferroviari de
Santiago. Sempre, sempre,
l’administració, sigui quin sigui el nivell de responsabilitat en que
podria haver incorregut, queda exclosa de responsabilitat.
Per tant, quan escoltem al govern i
l’administració autonòmica donant unes
vagues explicacions i a l’altra banda un informe mèdic amb pels i senyals, a
qui hem de fer cas? Personalment, se’m fa
molt difícil mantenir-me en la bona fe que expressava ahir, que sembla
era una fe molt candorosa. Si com sembla hi ha hagut deficiències negligents en
el control de tot el procés, és just que el clam es vagi generalitzant demanant responsabilitats. Em
temo que, pesar de tot, només l’infermera
pagarà, i amb el pitjor preu, per tot plegat. I de aquí a un temps sense
adonar-nos-en (no crec que sorprenentment es produeixi ara), plegarà la ministra
de sanitat que, curiosament, serà
premiada amb una butaca en un bon consell d’administració. Novament ens
quedarem amb un pam de nas. De
moment, tota Europa se’n fot ara del Sr. Rajoy i de la
seva oferta per ensinistrar-la en els
tractaments de l’infermetat, i respon l’oferta enviant-nos controladors
sanitaris...
9N.- És
evident que la situació catalana es va complicant. El bloc sobiranista treballa
per arribar el 9N amb un mínim sòlid de garanties per poder treure les urnes i
aquest ha de ser l’objectiu comú. Tot i això, en tinc la seguretat, si és que
van mal dades, que hi ha una pla B a la recambra. Jo no sé quin és aquest pla
B, però el que em sembla més important de tot plegat és que, en qualsevol cas i
en tot moment, hi hagi el lideratge polític necessari per portar fins al final
la idea de la consulta.
Entenc que els partits no vulguin
parlar de eleccions. Però és cert que el País necessita del seu consens i també
ho és que, en un moment o altra i en tot
cas no gaire més enllà del 9N, hauran de convocar-les. I si això ha de
conduir-nos igualment a creació del Nou Estat, personalment no m’inquieta
aquest camí, perquè arribarem al mateix punt.
Dit això, donada la urgència amb
que es van desenvolupant els fets,
abundo en l’opinió d’aquells que entenen que just al convocar-les, les
eleccions al Parlament, ha de formar-se
un nou govern de transició entre la convocatòria i la realització de les eleccions (entre
50 i 60 dies) amb membres de totes les
forces del bloc sobiranista a l’estil del que ja va muntar en Tarradelles en el
seu moment[1]
amb consellers sense conselleria específica i, en aquest cas, amb la sola
finalitat de arribar a les eleccions del
que en sortirà el nou Parlament.
Complicat? Dons sí. Però arribats
fins on hem arribat, deixant clar que el camí no té retorn, en cap cas hem de
pensar en la simplicitat del procés. La voluntat popular hi és i, per tant, el
que es necessita és que el lideratge no manqui.
J. Vinyeta
9 d’Octubre de 2014
[1] És el que se’n diu Consellers snsa cartera
però dins del govern creant el que es podría entendre com un de govern de
concentració nacional
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada