250.- D’Escòcia, de l’Estat de Dret i d’altres coses.-

250.- D’Escòcia, de l’Estat de Dret i d’altres coses.-

Els independentistes escocesos han perdut la  primera batalla seriosa (si no recordo malament va haver-n’hi una d’anterior a finals dels  ’70 en la que en ple partit es varen canviar les regles de joc...). Però l’èxit de tot plegat ha estat clamorós. Un participació brutal, lliure, pacífica i democràtica d’un  90%  del 97% inscrit per votar, xifra només comparable a la participació en els referèndums plantejats per dictadures,  ha donat una resposta negativa als desitjos d’un 44,3% del poble escocès. Però han votat. Els escocesos han guanyat la partida i tots els demòcrates d’arreu, també. La dimissió d’en Salmond m’ha semblat generosa però, en el moment en que les promeses fetes a última hora pels polítics anglesos, amb Cameron al davant, sembla que comencen a trontollar, els hi recorda a tots, a uns i  altres, que hi ha més vies per obtenir l’independència d’Escòcia, a banda d’un referèndum, que no caldrà esperar una generació, com va dir el premier anglès. Salmond se’n va, però no abandona...

Es parla molt poc d’una qüestió capital. La famosa Llei de consultes no està publicada al DOG, el Decret de la consulta no se signarà fins el proper dissabte però l’Estat  ja té el recursos preparats, la fiscalia General ha cridat a “consultes” als fiscals catalans i entén que la Llei serà suspesa perquè, Sáenz de Santamaría dixit, la Llei no és constitucional. El problema no és que ho diguin, ho venen dient  des de fa mesos. El problema que fa trontollar clarament l’Estat de Dret, del que tant cloquegen des de sempre i en referència al “problema catalán”, és que el Constitucional no hagi fet declaració o insinuació alguna  al respecta intentant manifestar (només manifestar...!) que la decisió  respecte als recursos que  se li pensen entregar és cosa seva, del tribunal, i de ningú més. És ben cert que la fiscalia depèn del Govern, però que el Constitucional ni tant sols intenti defensar la seva independència  i dignitat deixa en evidència allò que ja  sabíem. Però que  ara, per omissió del propi tribunal, al menys fins avui, queda corroborat. A menys que ens depari una sorpresa...

Espanya ha crescut econòmicament: el  PIB ha augmentat de cop en més de 23.000 milions d’€. Una normativa Europea, que alguns països no han complert (em sembla que Holanda i Suècia) fa incloure en els càlculs del PIB la prostitució, el tràfec d’estupefaents i el conjunt del I+D. Seria bo saber com s’ha calculat tot plegat per comprovar com un Estat que té la prostitució prohibida,  però que la tolera, és capaç de comptabilitzar-la.  El mateix que passa amb el tema de les drogues. Em semblaria més en raó de tot plegat que una i altra cosa és legalitzessin. I em sorprèn encara més que, quan les denominades esquerres han tingut l’ocasió de fer-ho amb al prostitució no ho hagin fet. Les meves llums no arriben a entendre el què  realment impossibilita aquesta legalització.

Demà, la vigília de la signatura del Decret per a la convocatòria del 9N, hi haurà la compareixença del Sr. Pujol al Parlament. Ho entenc com a una constatació de que el tema, molt pelut i dolorós, està superat. És en la meva opinió una demostració de que tot va endavant. Respecta de la compareixença,  en un moment en que la corrupció es passeja pels passadissos de les seus de bona part dels partits, què seran capaços de preguntar i qui ho farà?. La resposta, demà mateix.

Gallardón plega. O el foten fora. Però l’ordre de cessament del ja ex ministre, enganxa a Rajoy i al Rei  fora d’Espanya i, pel que sembla, han de portar a Felip VI al consolat de Nova York perquè signi el que li correspon. Gallardón plega després d’haver posat en peu de guerra a molt bona part del sector judicial amb el tema de les tasses judicials i sembla que la traca final ha estat la Llei sobre l’avortament que pel que sembla no donava rèdits electorals. Però males llengües sembla que assenyalen una picabaralla Rajoy (i per tant amb algun sector del partit) i el propi Gallardón per no portar el tema Bárcenas com calia. De fet, corren per la xarxa suposats e mails  al respecte. És igual: sembla ser que ha plegat el que ha estat considerat el pitjor ministre de justícia de les últimes dècades... Veurem que ens ve a sobre.

J.  Vinyeta

25 de Setembre de 2014