724.- Espanya, grinyola.-

 

724.-  Espanya, grinyola.-

Hi ha massa  simultaneïtat, massa temes coincidents, que em fan pensar que hi quelcom que fa grinyolar l’Estat. I em sembla que la  ventada que belluga les branques i fa que, com deia Pujol, caiguin nius, ve d’Europa.

Només a faltat la trobada de les converses entre comandaments de la guàrdia civil comentant la mort de Miquel Zabalza  ...se les ha ido la mano...[1], per acompanyar el tema Bárcenas. La presó de Hasél i les manifestacions de suport, que es produeixen  en un moment en que el Parlament Europeu ha de decidir, si els exiliats i parlamentaris catalans han de perdre la immunitat i han de ser retornats a un Estat que es passa el dret d’expressió, i molts d’altres, pel forro. Manifestacions que mostren amés els crits d’angoixa d’un jovent que camina vers un futur  absolutament  incert en un Estat descavalcat de la realitat.

Les eleccions catalanes i el triomf del independentisme, que imposa a l’Estat  la necessitat d’escoltar Catalunya. 

Amb l’emèrit fugit i refugiat en un Spa d’or que paga el Patrimoni Nacional i que ens va enganyar quan, en la detenció del gendre, ens deia que tots som iguals davant la llei.  Amb els jutges, que mantenint un poder inimaginable en un estat democràtic, amb una dependència flagrant de l’anomenat Deep State i de la seva concepció de l’Estat, es dediquen constantment a fer política  i a cercar permanentment el blindatge de les seves decisions, generalment perverses, en el suport  del Tribunal Constitucional (com a passat amb  el recurs de Meritxell Borràs), tot i rebent constants avisos des d’Europa i del TJDH de que aquest autoritarisme que exerceixen ha de ser corregit des de l’executiu i el legislatiu, i amb urgència.

 Amb l’extrema dreta feixista campant amb immunitat fefaent, a tal extrem que l’Estat d’Israel i la ambaixada alemanya  han alçat la  veu per les manifestacions antisemítiques expressades en un acte feixista per homenatjar  aquella División Azul  hitleriana, amb una suposada investigació dels fets, oberta per la fiscalia, de la que no en sabem res més. Un Estat que commemora els 40 anys d’un cop d’estat militar, amb el clar intent de blanquejar una monarquia que s’esmicola  perquè està sota la sospita de la seva participació directa en aquells fets. Per enrarir encara més l’assumpte, la Ministra Robles manté la classificació de la documentació dels fets succeïts (recordem allò del silenci i l’aquiescència, que deia Unamuno...?).

Per si fora poc, a aquesta corrupció generalitzada s’hi suma el volum impagable del dèficit de l’Estat que ha rebut la patacada de la covid -19 amb les arques buides, creant una crisis socioeconòmica sense precedents i amb l’urgent necessitat de que Europa les hi ompli per poder fer alguna cosa més que prometre la lluna. És evident que l’Estat   està en fallida. Econòmica i política. Un Estat en el que la corrupció hi cavalca,  però que necessita l’oxigen  que pot fer-li arribar la UE per sobreviure.

En aquesta situació, Europa ha de posar a disposició de l’Estat espanyol 140.000 milions d’euros per tapar forats i demana garanties i reformes que converteixin l’Estat espanyol en un estat amb crèdit, al menys polític, suficient. Europa voldrà cobrar. I per fer-ho, ha de comptar amb aquells que puguin pagar.  Per cobrar, Europa sap que hi ha regions, Nacions sense Estat, amb suficient capacitat per assumir, acceptar i retornar el deute que els hi pugui correspondre, com és el cas de Catalunya. Entenc que potser és el moment en que Catalunya aixequi el dit i digui, obertament, que està disposada i és receptiva a participar en  la solució del problema econòmic que pot acuitar  Europa, en relació a la qualitat i possibilitats deutores que en aquest moments pugui presentar l’Estat espanyol.

Plantejades així les coses, qui vulgui entendre ho té molt senzill. La UE,  intentarà garantir els seus crèdits amb bons fiadors. Des de fa anys, Catalunya,  reconeguda per l’ONU  com a Minoria Nacional[2], i que representa  el 20% del PIB de l’Estat espanyol, és una bona garantia. Val la pena recordar aquella dita que diu, més o menys, allò de ajuda’m i t’ajudaré. Potser és el moment històric de que la UE, recordi que Catalunya existeix i pot ser un bon aliat. Perquè, evidentment, Espanya, grinyola.

J.  Vinyeta

26 de Febrer de 2021

---

[1] https://www.publico.es/politica/mikel-zabalza-grabaciones-altos-mandos-guardia-civil-zabalza-torturado-murio-intxaurrondo.html

[2] https://www.vilaweb.cat/noticies/un-demolidor-informe-de-lonu-reconeix-els-catalans-com-a-minoria-nacional-i-critica-espanya-pel-seu-tracte/

723.-Els carrers, cremen

 

723.-Els carrers, cremen

Mentre els partits negocien, amb una Jéssica   Albiach que no para de bramar, sense voler entendre que, si els catalans voléssim que manés, li haguéssim donant quelcom més que els minsos escons que ha tret, els carrers tornen a cremar. L’espurna ha estat l’empresonament del  rapper Hasél,  perfectament orquestrada per l’AN  a l’endemà de la jornada electoral, que no abans, sabedora de la influència que tal execució hagués pogut tenir en el resultat electoral. Estem habituats  a que els jutges marquin l’agenda política a les seves conveniències o a  aquelles dels que els paguen.  Per tant, tot i haver vençut el termini voluntari d’ingrés el divendres 11/02, els jutges, amb un criteri polític afinat, decideixin muntar el ciri al dilluns següent, dia 15.

Així les coses, amb el convenciment de que la sentència és injusta, el jovent es llença als carrers el mateix dia. El que està passant ens l’expliquen periodistes i mitjans de comunicació, amb detalls gaire bé pornogràfics, de les accions que uns, el jovent, i altres, els Mossos, van posant en marxa. I aquesta exposició ho és, de pornogràfica, perquè és  la que convé a algú, qui sigui i que, com la dita, fa mirar  el dit que assenyala la lluna. Perquè és cert que l’empresonament de Hasél pels tuïts o cançons és un abús més dels que controlen aquest deep State, i una negativa exprés de la  llibertat d’expressió. Però, aquells informadors, per molt que ens diguin que reben trets de bales de foam, suposo que atemorits, ells sabran perquè tot i que podem imaginar-ho, van oblidant la realitat que està vivint aquests jovent, amb més d’un 40% d’atur juvenil, amb contractes, els que els tenen, precaris i amb sous minsos, lloguers inabastables, en front a una crisi econòmica i social sense precedents, en una situació, en resum, que els té sense present i els  deixa pràcticament sense futur   i esperances. Si aquí hi afegim la constant pèrdua de drets i llibertats que ens fan assumir, la immunitat de la que gaudeixen els sectors ultres davant de la mateixa Brimo, entre altres moltes coses... entendrem que potser no és solament l’empresonament de Hasél el que fa que el jovent surti al carrer. I em sembla que no costa tant de entendre i fer-ho públic a través del mitja que representen.

Se n'obliden aquests mitjans, dit ras i curt,  de plantejar-se i dir-nos si la violència al carrer no vindrà produïda per una violència  que neix de la ineficàcia consolidada en els despatxos, de la ineptitud d’aquells que diuen ser el govern mes progressista de la història i que repeteixen com lloros que estem en una democràcia plena.... que empresona per tuïts, cançons o per titelles que no agraden.     I se’n obliden, potser menyspreant i traint el seu  codi deontològic, de que entre la seva feina, hi ha la de mostrar-nos les vergonyes del sistema, entre las que s’hi troba precisament,  l’abandó a la seva sort de les generacions que venen darrera nostra. Si jo tingués vint anys, possiblement també hi seria. I no cometem l’error de confondre una manifestació més o menys virulenta que protesta contra la manca de llibertats, amb una actitud asocial clarament delictiva d’uns individus saquejadors que, ja sé que és una apreciació personal, em nego a creure que son els mateixos que demanen llibertat amb totes les lletres de la paraula. La presència d’infiltrats i provocadors, inclús  de la pròpia policia, sempre ha estat una constant. Ni de culpar de la violència al món independentista, perquè aquest món ha demostrat abastament que és absolutament pacífic: és una qüestió d’ADN!

Del Mossos, se’n ha de parlar, i molt.  D’entrada, i això ens mostra que les accions semblen dirigides  a condicionar els pactes parlamentaris, s’ha de deixar clar que és inadmissible que els mossos ens vinguin a dir que o manen ells o es convertiran en ingovernables. Aquesta inadmissibilitat ha de fer-se patent amb cessaments immediats: és un soroll  de sabres - porres que, malauradament, molts encara recordem. Els Mossos, com qualsevol altra individu o corporació és criticable. Posar-nos a tots en la tessitura de que recolzem uns fets que no ens agraden o que si  no ho fem ens diuen que  encara es convertiran en més ingovernables és, repeteixo, absolutament inadmissible. Qui sap si,  aprofundim en aquesta advertència dels Mossos, potser fins i tot trobaríem una voluntat moguda des de no sabem on (L’estrella de la mort, d’en  Baños....?) per fer fracassar la formació de Govern i repetir eleccions.

Estem en un període postelectoral que, com en tots els casos i més per la pluralitat política catalana, son complicats. Per això, a banda de tot l’esmentat que està en el rovell del problema, no deixa d’estranyar-me que la resposta dels manifestants, augmenta a mida que la contundència policial apuja la intensitat repressora. La pregunta, aleshores és qui provoca a qui... L’aplicació d’allò que  semblava oblidat, després dels aldarulls contra la sentència dels Marchena boys, que s’anomenava La síndrome de Sherwood[1], torna  estar d’actualitat. En vàrem tenir la mostra en l’encapsulament que agents de la Brimo varen fer a un grup de manifestants a Gràcia el passat dia 20[2], que en veure’s cercats, varen aixecar les mans  inútilment. Aquesta violència, què persegueix?. A qui serveix? Aquests Mossos, campen sols?

Com a mínim, cal revisar ja protocols, seguir les denuncies presentades  i que els que han i estan actuant amb males praxis, siguin depurats. Deixar clar que una gorra, uns galons i una porra no es poden donar a qui no n’estigui plenament capacitat  per portar-los. És per tot plegat, que em sembla entendre que es fa necessària una purificació del cos de Mossos. És la feina  urgent que haurà de fer el Conseller que accepti el càrrec.  Per cert, la CUP acceptaria el càrrec de Conseller de Interior...?

 

J.  Vinyeta.-

22 de Febrer de 2021

---

[1] https://directa.cat/app/uploads/2019/10/la-s%C3%ADndrome-de-sherwood-1.pdf

[2] https://www.vilaweb.cat/noticies/videos-la-dura-carrega-dels-mossos-a-gracia-despres-dencapsular-un-grup-de-manifestants/

722.- Dels resultats electorals (I).-

 

722.-  Dels resultats electorals (I).-

He trigat dies en posar-m’hi perquè, potser il·lusòriament, esperava que la formació de govern comencés a prendre cos. Perquè hi ha una qüestió incontrovertible i és que l’independentisme ha guanyat aquestes eleccions en número de vots i en número d’escons. Per tant, semblava relativament propera la confecció d’un Govern adient amb els resultats electorals. Però no sembla que vagi per aquí.

El resultat independentista ha esverat al govern central.   I al Deep State perquè, posant la data de les eleccions a la seva conveniència,  havent posat tots els impediments possible, inclòs la supressió dels que anomenaríem drets electorals, a pesar de pandèmies  amb les pors creades i imposades al respecta, a pesar de tots els pesars,  Laura, és a dir Puigdemont,  s’emporta 32 escons, un menys que ER que ha comptat amb l’aquiescència i el favor de tot l’entramat mediàtic, inclosa TV3. Per ampliar l’emprenyamenta de l’Estat, tot el món ha destacat la victòria independentista i Europa, que està a les portes de decidir sobre la immunitat de  Puigdemont, Comin i Ponsatí, ha rebut també el missatge. Podrà mirar cap un altra cantó. Però no podrà negar l’evidència.

No podré oblidar, em sembla que mai, l’error del President Mas que, escudant-se en una suposada inoperància, ha bellugat els fils del PDCAT, exigint uns drets electorals que, si bé li corresponien, en cap cas hauria d’haver-ne exigit la pèrdua corresponent dels drets electorals del Junts (qüestió que va fer molt feliç a la JEC...). Han estat quasi 80.000 vots perduts (si hi sumem l’altra desfeta de la inconscient Marta Pascal) que, tot i que son vots independentistes, han estat la  causa de que  Laura Borrás no s’alcés, a més, amb la victòria absoluta en número d’escons. Ha estat  per tal causa  que Junts va sortit a la contesa electoral talment com si fos un nou partit, és a dir, com a partit absolutament inexistent fins el moment, per tant amb cero escons en el Parlament, i en conseqüència, sense cap dels suports econòmics o publicitaris dels corresponents als partits diem-ne consagrats en el Parlament. Pot ser que per això, precisament, la victòria independentista encara ressona més.

El que l’Estat veuria amb bons  ulls,  ara que haurà de començar a implementar les exigències que li marcarà Europa, condicionant el crèdits a cedir per la covid-19, seria un Govern  de la Generalitat presidit per Illa  amb la col·laboració del Comuns de forma que les mesures, especialment econòmiques, que ens imposarà, tinguin la resposta política menys crítica possible a Catalunya, és a dir: voldria muntar a la Generalitat una sucursal del govern central amb Illa pràcticament instal·lat a la Moncloa, qüestió que el propi Illa va notificar que faria, mantenint els Comuns  d’escolanets. Però, al  menys a vista grossa, els números no donen si ER no es distreu...

I per a no distreure’s,  ER haurà de mullar-se. Volent o sense voler  haurà de decidir el què i quines relacions vol tenir amb qui i en quin grau, tot i que   pot ser que ER, en llençar-se a la piscina, perdi la vestimenta i en surti complertament nua, ensenyant-nos les vergonyes que avui dia ja li son un mal son. Sap, com sabem tots, que pot haver-hi una segona volta parlamentària d’elecció al President i sap que, d’arribar-hi, l’abstenció pot comptar tant com vots efectius.

En qualsevol cas, el que serà absolutament necessari per dur a terme qualsevol votació en el Parlament, ha de ser  que la Presidència i la Mesa del Parlament estiguin  plenament operatives (suposo que hi haurà suficient enteniment perquè VOX, C’s o PP, no hi siguin presents...). Aquesta Presidència és una figura també cabdal. Només cal recordar que Carme Forcadell està a la presó per ser-ne la Presidenta i deixar que el Parlament debatés sobre de coses que no agradaven Madrid. O, al contrari, que per feblesa de l’Actual President Torrent (aquell que deia amb eufòria allò de ...qui tingui dubtes, que s’aparti...)[1], el President Quim Torra va perdre el seu escó...

Per a més suspense, L’Oficina Antifrau ha iniciat una investigació al contracte de Salut amb Ferroser  (Ferrovial)[2] en relació al contracte de seguiment  i rastreig  de la covid-19  fet a dit per Vergés com a Consellera de Salut.  Junqueras  deia que si  Laura Borrás fos d’ER, ja hagués estat suspesa de militància. Doncs, apa Sr. Junqueras... Desconeixem de quina manera pot condicionar, si aquesta circumstància  ho fa, l’actuació d’ER en la constitució del proper Govern.  En qualsevol cas, no ens queda més remei que esperar.

 

J.  Vinyeta

20de Febrer de 2021

---

[1] https://politica.e-noticies.cat/costa-recorda-que-torrent-es-feia-el-valent-132130.html

[2] https://www.elpuntavui.cat/societat/article/14-salut/1926663-antifrau-investiga-el-contracte-de-salut-amb-ferrovial-pel-seguiment-de-casos-de-covid.html

721.- A l’endemà de les eleccions

 

721.-  A l’endemà  de les eleccions.-

Hem de reconèixer que, aquest endemà, no sabem si   serà el dilluns 15, el dimecres 17 o, apurant el resultat i en funció d’aquest,  tampoc sabem si aquestes eleccions, per qualsevol excusa, seran anul·lades. En qualsevol cas, hi haurà un endemà electoral. I em preocupa.

Entenc que hi ha dos qüestions cabdals. La primera és el resultat electoral en sí mateix. El País, el nostre, en funció d’aquest resultat i/o de les coalicions per a formar govern que en puguin sortir, pot continuar colonitzat. Però d’això en parlarem, vagi com vagi, passades les eleccions.Però la segona, en la meva opinió, és tant o més preocupant que la primera. L’explico.

És  un fet que la UE comença a mirar Espanya. Els exiliats catalans s’ocupen diàriament al Parlament Europeu d’assenyalar les febleses d’un Estat en el que  el conjunt democràtic sobre el que se sustenta, presenta greus esquerdes. Però és que, a més, és la pròpia UE la que ha de deixar a l’Estat espanyol centenars de milions d’€s i, com és natural, els voldrà cobrar. Per fer-ho, comença a indicar les solucions que la UE vol que s’apliquin. Des del punt de vista polític, va estrenyent el cercle  al desastre judicial de l’Estat espanyol.  I és en aquest sentit que insisteix en la reforma judicial necessària, col·lapsada des de fa oficialment gairebé tres anys però que sabem que en realitat en cap cas, des de la mort del dictador fins  ara, ha estat reformada amb esperit democràtic (el canvi de nom del Tribunal de Orden Público franquista convertint-lo en Audiencia Nacional, sembla que ha estat l’únic  canvi important...).  Per reforçar la demanda d’aquesta reforma, des de la UE, van arribant a Espanya avisos, sentències, recusacions, comunicacions de jutges i fiscals, admissió a tràmit de la denuncia sobre els defectes en que cau la CNMV, per exemple. L’estat espanyol respon tímidament amb moviments respecta de la modificació del Dret Penal sobre la llibertat d’expressió, la rebel·lió i sedició, suposades accions considerades terroristes, parla d’indult o amnistia dels presos, exiliats i imputats pels fets del 1 O etc...,etc...  Tots aquests intents aparents  de modificació de la llei  no son  precisament voluntat graciosa d’un govern progressista d’esquerres, si no que son respostes a les condicions que es van imposant per rebre  els préstecs que s’han de començar a repartir.

 Però, i aquesta és la qüestió que em fa més por, com que l’estat espanyol està en fallida, la UE exigeix modificacions en el sector econòmic que afectaran  tota la societat, per poder garantir el retorn del préstec. La UE  apressa al Govern central perquè efectuï modificacions en els contractes laborals i en les pensions. Dit d’una altra manera: la UE vol cobrar, però Espanya, per poder pagar, ha de reduir despeses i augmentar  ingressos.  El que equival a retallades, reduir pensions, augmentar la data de jubilació, reduir, en general totes les despeses socials, re centralitzant serveis i, en conseqüència, fer ballar les que disposen d’aquests serveis transferits: les autonomies. I quan això passi, ja sabem que les classes mitges i, especialment, les més desfavorides, acabaran reben les clatellades. Els bancs, ja anuncien pèrdues. Per tot plegat, el que sembla que se’ns presenta no és més que un rescat encobert que se’m acut molt dolorós. Aleshores, mal que sigui sense desitjar-ho, recordo Grècia. Em sembla també clar que de tot aquest cúmul  de incidències, especialment les econòmiques,  se’n parlarà a partir l’endemà de les eleccions.  Per això temo aquest endemà...

I, és clar: no puc deixar de banda que Catalunya, en les mateixes condicions, però sense el llast que representa Espanya per la nostra economia,  se’n sortiria inclús amb una certa (que no vol dir poc costosa, però acceptable)  facilitat. Això, ningú ho posa en dubta.

No puc evitar de pensar en les properes eleccions. No  podem evadir-nos, oblidar o deixar de banda el fet de que ningú dubta de que, inclús en pitjor situació de la que se’ns planteja, sols, sense llast, ens en sortiríem. Des del punt de vista electoral doncs, tinguem-ho en compta  i actuem en conseqüència. Si continuem sent una colònia, la metròpoli, amb el rescat encobert,  serà encara més extractiva. Em resulta evident que ens hi va la pell. 

 

J.  Vinyeta

11 de Febrer de 2021

720.- Campanya

720.-  Campanya.-

La campanya electoral de cara al 14 de Febrer, està en marxa.  Els jutges varen  decidir que les eleccions se celebraran el 14 del proper Febrer. Em vaig equivocar creient-me’ls   quan varen dir que la decisió  al respecta la prendrien el proper dia 8, perquè em semblava que el dia 7 hi hauria una enquesta del CIS... No obstant, per animar el cotarro, van sortint enquestes exprés en les que, amb un 50% de indecisos, donen la victòria electoral a  l’ínclit ex ministre de sanitat. Pel cas, és exactament igual: la decisió és, en qualsevol cas,  la seva, la dels jutges,  i no la que volia la Generalitat.  La pandèmia no existeix si la causa els hi convé.

És ben clar que, des del Deep State, s’havia de triar una data  propera perquè el candidat del Govern Central aprofités l’onada de mitja eufòria que, el nomenament d’Illa ha creat en el món unionista. Però el candidat, que té més aspecte d’enterrador de film western (vista la seva imatge, potser que només li trobi a faltar el barret de copa..) està en mans d’uns publicistes que li fan més mal que bé.  Perquè les frases  “Catalunya per Illa”  o “President Illa” llegides amb un mínim de  voluntat sorneguera, deixen pocs dubtes... Si hi afegim aquella frase de que anirà molt a Madrid per poder governar millor Catalunya, tampoc queden gaires dubtes: ens deixa clara la seva voluntat colonialista. Per arreglar-ho, ens diu allò de que hem de passar pàgina..., oblidar inclús les hòsties...

Queda clar que l’enemic a batre, per tots plegats i alhora, és  Laura Borràs. D’entre tots els que la volen fora, a part del Deep State que ens la té en el punt de mira per inhabilitar-la a la primera ocasió..., qui més s’hi aplica és el mossèn i la seva colla. Marta Rovira hi col·labora,  amb vídeos manipulats, directament. I Junqueras no té millor acudit que dir que hi ha informes que impliquen a la candidata.  Tot i que el mossèn sembla últimament de llàgrima fàcil, oblida que ell mateix està empresonat pels mateixos que han redactat aquests informes i condemnat per la mateixa justícia que imputa Laura. Com a bon  mossèn, hauria de recordar aquell fragment evangèlic que parla de la palla i la biga. Per cert: si Romeva, Forcadell, ni ell mateix, per exemple, no formen part de les llistes,  per què ER els hi fa propaganda amb cartells penjats arreu? Serà perquè no té noms que  sonin amb suficient veu en les seves llistes...? No és un clar intent de manipular a l’electorat que  no llegirà llistes, però votarà pensant que Forcadell, Romeva, Junqueras..., hi son inclosos?

En aquest esperit de desprestigi de Laura Borràs, TV3 hi participa amb eufòria: els Soler  boys, grans defensors dels que els paguen, s’hi acarnissen al Polònia... Ja sabem que l’humor és càustic, però entenc que no s’ha de confondre la paròdia amb l’insult.

Dels altres, poca cosa a dir. El seu discurs és el mateix de sempre, agreujat per la presència de Vox que obliga als  PPs i C’s a augmentar el to per a no quedar-se endarrerits.  Del PDCat, lamentar que Más no hagi sabut estar a l’alçada. Va ser ell qui va posar a Puigdemont i  es ell el que ara li vol  fer la competència. Convergència va morir el mateix dia que Pujol es va manifestar com a defraudador. Pensava que Más en seria  conscient.  Veig que no. Veurem com li va.

Del Comuns? Res, mentre Colau sigui alcaldessa amb l’ajut de Valls...

Les CUP?, dons com sempre: ara sí, potser no, no, si, empat a l’assemblea. Com diu un bon  amic, no son més que adolescents polítics... amb el comportament inherent de l’adolescència...

Espanya continua  guanyant punts i sembla que la UE li comença a posar l’ull a sobre. Només ha faltat la denúncia a la CNMV[1] per posar l’UE  amb orelles teses. Per si faltava poc,  Borrell torna de Rússia amb una plantofada amb els cinc  dits de la mà del ministre rus d’exteriors marcats  a la cara. Els índex de ineficàcia en la resolució de la crisi creada per la covid-19, junt amb el deute galopant que presenta l’Estat espanyol,  alerten a la UE de la dificultat de retornar crèdits...Tot això, acompanyat pel fet de que des del Parlament Europeu, per primera vegada, Espanya  sigui assimilada a Polònia i Hongria, no diu res més que per Europa s’expandeix un cert tuf que els d’aquest estat ja fa dies que olorem. L’acció exterior catalana, funciona[2].

Les eleccions son d’aquí a pocs dies. Si volem que Europa ens acabi de creure, la solució està en les nostres mans. Hem de voler deixar de ser colònia  i això hem d’expressar-ho a les urnes amb claredat. Les urnes poden ser la manifestació  inequívoca de la nostra voluntat, i per això mateix tots els unionistes  i els que els hi son fidels, tenen por.  Depèn de  nosaltres.  Si anem a comprar, als bars i restaurants durant les hores d’obertura, si passegem..., no podem anar a votar?

 

J.  Vinyeta

6 de Febrer de 2021

---

[1] https://diario16.com/europa-inicia-una-nueva-investigacion-contra-el-estado-espanol-por-la-presunta-corrupcion-de-la-cnmv/

[2] https://www.lavanguardia.com/politica/20210205/6226671/puigdemont-aprovecha-choque-borrell-rusia-avisar-ue-doble-moral-paga-cara.html

719.- Conspiracions?

719.-  Conspiracions?.-

Els que creiem que les coses son reals i no fantasmagòriques, ens  trobem una mica  molt fotuts quan observem que, des del pervers món polític  (tot i sabent que  els mals polítics van com els voltors al voltant dels carronyaires interessos partidistes...), ens volen fer combregar amb rodes de molí. O així ens ho sembla, malauradament, creant-nos pocs dubtes de que tinguem  la raó...

Dic això per l’embolic en que la judicatura ens ha posat en la data de les eleccions catalanes. Serà la data que havia  determinat el Parlament o no, o inclús la mateixa. Però ho serà quan  aquesta judicatura hi doni el vist i plau.

Això  no deixa de sorprendrem donat que, aquesta mateixa judicatura, diu que serà el dia 8 de Febrer quan  farà l’anunci de la nova – vella data per a la celebració dels comicis.

Quan  aquesta judicatura espera les dades de l’enquesta electoral que es faran públiques el dia 7 de Febrer per a decidir la data de les eleccions, haig de  creure, en suposades teories conspiratòries...? Perquè, es clar, si aquestes dades, tot i que provinguin del CIS, entre les quals hi ha un 50% de indecisos i un 10% dels enquestats que a més no manifesten el seu vot, donen una victòria a la supremacia unionista  (PSC, ER, Comuns)  susceptibles de, amb els vots de VOX i PP de formar govern a Catalunya, no tinc cap dubte de que les eleccions es realitzaran immediatament.  Si pel  contrari, les enquestes del dia 7 donen suficient marge a JxC, i  als partits independentistes, les eleccions es suspendran fins que els interessos del Depp State, garantits per una judicatura que ens exigeix que la crèiem independent, però que es comporta com a qualsevol altra amb el cul  llogat i que per tant no seu quan vol, i ens doni la data que els hi sigui convenient.

Ja sé que ens ho posen  difícil. Però la realitat, malauradament, ens fa creure en fantasmes que tenen noms concrets. No es tracta de creure en teories conspiratives. És que ens ho posen a punt per que puguem auto confirmar-nos en que, les teories  conspiracionistes no son tals sinó que son actuacions reals dels que entenen que les voluntats col·lectives només en son   les seves.   Després, passa el que passa. I en comptes de reaccionar, ens sorprenem davant determinats silencis, sense pensar que son silencis que s’afirmen en el fals sil·logisme conspiratori que estableix, com a primera premissa, la llibertat judicial. I com a segona, la que suposa que tots els jutges estan en capacitat de decidir lliurament  en qüestions clarament polítiques. Ja sabem que tot plegat és fals, no hi ha teories conspiratives. El que hi ha son claríssimes conspiracions en contra dels que volem decidir en llibertat i per la llibertat, que s’expressen en repressions en tots els ordres.

Ara, un cop rellegides les quatre ratlles anteriors, em sembla que he estat molt generós, perquè potser hauríem de dir que les suposades conspiracions  no son  res més que imposicions de determinats criteris autoritaris que fan que les llibertats no siguin més que quimeres inabastables perquè, aquestes llibertats (entre elles la de poder dir quin dia anirem a votar...) no son més que aplicables quan uns, aquests suposats instigadors permanents, ens les deixen aplicar. És a dir: mai.

Però,  el que aquests instigadors no poden combatre és la presència dels votants el dia que, tot i que pels seus interessos,  ens triïn per anar a votar. I sembla estrany que, a pesar de tots els inconvenients, no recordin el que va passar aquell Desembre del 2017.  Haurien de recordar-ho. Em  sembla que se’ls hi fa necessari  un miracle controlador: que no serà res més que una repressió dissimulada creant el més elemental pànic  pandèmic que, en qualsevol cas, ens tempti de quedar-nos a casa.  La resposta serà nostra, i de ningú més.  Tinguem-ho en compta....

 

J.  Vinyeta

25 de Gener de 2021

718.- Les eleccions i les vacunes, a la corda fluixa

 

718.-  Les eleccions i les vacunes, a la corda fluixa.-

D’una manera o altra, el cas és que des del món judicial, l’autèntic poder que actua vetllant pels interessos del Deep State,  estigui en permanent estat de vigília per aconseguir controlar tot el que sigui controlable. Ja no cal entrar en el fet de que, pel que sembla un punt de coincidència dels que hi entenen, el decret de posposar les eleccions pel dia 30 de Maig està mal redactat. Si estes correctament expressat, no en tinc cap dubta de que hagués passat el mateix.

Sabíem de dues situacions concretes. El PSC, molt animat amb la presència del Ministre Illa, volia les eleccions immediatament. D’altra banda, ER, que va caient a les enquestes, intentava, com fos,  allargar el període electoral i anar més enllà de de la data que sembla que li pronosticava un resultat no massa galdós. De retardar les eleccions, ER que, com sempre confiava en el PSOE, allargava el període creient en l’indult – amnistia – solució de la que es derivaria que Junqueras i companyia, podrien ser al carrer, formar part de la candidatura i, evidentment, participar activament en la  campanya.

Però el càlculs  dels republicans sembla que se’n van en orris. Perquè la Metròpoli, de tant en tant, ha de matar un o dos  esclaus, els que calguin, (o inhabilitar un  Conseller..., depèn de les èpoques) per fer que el seu poder omnímode  quedi constatat i evident.

I així, la Metròpoli, amb ajuda dels seus extraparlamentaris catalans, en  conxorxa amb J.R.Bosch  (Somatemps, Societat Civil Catalana...) amb Foment, i deixant seriosos dubtes de si Iceta ho empenyia tot, han aconseguit que les eleccions  se celebrin no quan proposava la Generalitat, si no quan  la autoridad competente ho decideixi, sigui o no la mateixa. Sembla que serà el 14 de febrer, la data inicialment prevista, però, si no ho tinc mal entès,  la data definitiva la dictarà el jutge el proper divendres.

La fiscalia avala la decisió  (...y  quién manda en la fiscalia...?) i, entre tant merdé, ER, que volia precisament endarrerir-les, es troba amb que els seus companys de legislatura, els han deixat amb el cul enlaire... ER veu que al PSOE li interessa més la victòria electoral del seu candidat que no pas el dels d’aquesta ER que han recolzat la legislatura   i li aproven els pressupostos. Deu ser que així, amb silenci,  ER  entén que amplia la base... pel proper tripartit (ER,PSC, Comuns) que sembla que és el que vol perquè, podria ser, que fos de l’única manera que podés estar  en un Govern  amic, no necessàriament independentista.

Vagi per endavant que per a mi, la data, no em representarà cap problema. Si puc anar a comprar, als bars i restaurants en hores determinades, o a un hospital, al metge, al banc, fer antesales...  aniré a votar el dia i hora que em toqui i, en cap  cas, ho faré per correu. I, com que sempre he pensat que el meu pensament és molt comú i com el de molts, entenc que, com ja va passar el Desembre del 2017, l’independentisme tornarà a girar la truita imposada. A  banda,  La Generalitat, sigui el dia electoral que sigui,  ha de tenir cura expressa de les mesures sanitàries necessàries per protegir aquells als que els hi toqui estar   en una taula electoral. Les proteccions per aquests ha de ser màximes i les garanties totals i, repeteixo, son clara responsabilitat del Govern: PROCICAT, Salut i Interior i en conseqüència, la Vicepresidència en funcions de Presidència,  han de ser-ne els més ocupats, que no els únics, en vetllar-ho.

D’altra banda, una vegada més queda clar que aquest Estat en que ens toca viure, és un Estat de pillets, pinxos i aprofitats. I com a mostra, aquest assalt impertorbable a les vacunes contra la covid-19, que ens arriben en comptagotes però que, algunes de les quals, van a parar als fillols privilegiats d’aquests padrins que se’n foten de la resta dels pobres  mortals que anem vivim com podem i esperem un torn de vaccinació de forma impertèrrita.  Qui té padrins es bateja, diu la dita. Però que la cúpula militar faci trampes i es vacuni, és quedin tant pinxos i la Ministra  de torn no els dimiteixi; o que s’hagi de fer públic que tota una conselleria de pillets murciana es va saltar el torn perquè el conseller acabi dimitint plorant; o que aprofitats dels que apliquen la vacuna n’apliquin a familiars i propers... Tot plegat ens defineix l’Estat. Podríem trobar més adjectius i més contundents  per definir aquests que actuen fraudulentament. Però tampoc cal: ens els sabem tots. Tot plegat forma part de la idiosincràsia imperial que desborda sistemàticament qualsevol situació habitual  o corruptela possible. Però mentre el Ministeri de Sanitat no té les xeringues necessàries per apurar les dosis de vacuna[1],  el Ministra Illa se’n va d’eleccions i deixa el càrrec  mig penjat... Si Illa pensa que molts dels d’aquí oblidarem que la seva gestió de tot plegat, amb la corba més alta, ha estat el desastre més absolut de tota l’Europa Comunitària, per si Iceta encara no li ha dit, que sàpiga que els catalans tenim memòria, i des de fa molts, molts anys... Ens deixa clar que, les seves aspiracions polítiques, van per davant del interès del que correspon a les seves funcions, sense aplicació de normes correctores que, de fer-ho, potser malmetrien els seus interessos electorals.

Encara que no vulgui, em ve a la memòria allò de  Machado  “...país de charanga y pandereta...” O potser que sigui allò de la confabulación judeo-masónico-marxista que  és  la que ens enganya per fer mal al Imperi...

Mentre, 400 morts diaris per la covid-19...

J.  Vinyeta

23 de Gener de 2021

---

[1] La nota és del ABC, però les fonts expressen totes el mateix parer. https://www.abc.es/sociedad/abci-falta-jeringuillas-adecuadas-para-administrar-vacuna-provoca-desperdicio-dosis-toda-espana-202101211359_noticia.html

717.- Comentaris.

 

717.- Comentaris.-

Han estat dies difícils per la família. Però és ben cert que no hi altra que la de mirar endavant.

Han passat, des del punt de vista polític i social,  moltes coses en no massa  dies. Potser una de les més sonades va estar la invasió del Capitoli per part de la fatxenderia americana. Ens toca recordar ja  al Tea Party que va arreplegar l’àrea més dura del partit  republicà dels USA. I no ens podem oblidar, ni molt menys, d’Steve Bannon, mestre de la campanya de Tump i col·laborador en la creació de tots el partits nacional – populistes d’extrema dreta que van campant per Europa especialment  (VOX és un dels seus apadrinats...), i fundador de la Webb  Breitbart News,  d'extrema dreta. Amb un pòsit d’aquesta mena, només es necessitava  un multimilionari  sense ideologia, però gran protector dels seus interessos, i sabedor  de les causes federals pendents i de les que no se’n podrà perdonar, que atiï la tropa per intentar suspendre el nomenament del guanyador de les eleccions, Joe  Biden. Davant dels fets, el Senat inicia la reprovació de Trump que, a la fí, el que en traurà serà la inhabilitació perpètua a la Presidencia dels USA.  Sempre és una bona notícia que Trump quedi inhabilitat de per vida.

No ha estat només un afaire dels USA. És una qüestió que assenyala amb una certa clarividència el perill que els nazionalismes  populistes i feixistes que , com ho ha estat l’esmentat als USA, estan a l’aguait. Goebbels, mestre dels mestres, ja deia allò de que ...nosaltres fem. Si protesten, ells son els provocadors..., forma d’actuar que ha estat sempre una màxima feixista.  I en aquest cas ha estat la democràcia americana la que ha protestat davant  d'unes exigències que suposaven anul·lar les eleccions...: el  Capìtoli ha  estat el provocador...  Només vull dir que hem d’estar vigilants, però que és una qüestió què, a pesar de tot, no ens ha d’autoritzar a ser més tolerants del què s'ha de ser.

Espanya, com des de fa temps, es posa en evidència davant del món. La fugida tolerada i protegida de l’emèrit,  no és més que una xacra que ens volen fer respectar amb suposades imposicions parlamentàries. Joan Carles ha fugit, ric amb diners de negre procedència i que el deep State, el seu gran protector i ensems el gran protegit, no vol investigar. A un, que ja té anys pel record, li ve a la memòria l’actuació de la reina Juliana d’Holanda  i la del Govern holandès quan el seu marit- rei consort Bernard, es veure implicat en l’escàndol Lockheed. Com ja deia Fraga, Espanya és diferent... 

També ha estat sonada la patacada que Llarena s’ha tornat a emportar. La denegació de l’euro ordre d’extradició de Lluís Puig, ha deixat penjada d’un fil la justícia espanyola quan la pròpia justícia belga deixa clar que, com que els tribunals especials no caben en la legislació europea, el TS no és competent per declarar la suposada culpabilitat del conseller Puig, el que obre la porta, de forma evident, a la nul·litat dels judicis de Marchena i companyia. Vist des de la legislació europea: els judicis havien d’haver-se efectuat a Barcelona pel TSJC. A banda també es diu que les euro ordres han de venir demanades des del Ministeri de Justícia... Tot plegat, arriba abans de la tramitació dels suplicatoris contra Puigdemont, Comin i Ponsatí que, de ser concedits, hauran de passar forçosament per la justícia Belga. Gonzalez Pons trenca les normes de conducta de la comissió que porta a terme le suplicatoris. Hi ha gent mal pensada (i ja se sap que dels mal pensats no se’n pot fer cas...) que entén que Gonzalez Pons actua així perquè els suplicatoris siguin nuls de facto (potser ja no caldria, donada la manca d’imparcialitat manifesta del President de la JURI) i així, en no  concedir-los, no caldrà passar per la vergonya d’una nova interpretació, aquesta vegada definitiva pel TJEU i evitar així una altra  patacada encara més sonada...

Finalment, ha saltat el tema de l’anul·lació  de les eleccions previstes pel 14 de Febrer. ER ho anima perquè la davallada d’ER (exC) en les enquestes és espectacular (El Periódico ja anunciava en portada que JxC ja els atrapava...). El PSC, que confia amb l’efecte Illa, les vol ara i sap que, tal com va la pandèmia, pot ser que el ja poc prestigi del Ministre de sanitat, acabi deteriorant-se més de produir-se  qualsevol error més dels que ja ha comès: el 30 de Maig  és a més de quatre mesos vista i, si en política una setmana ja és una eternitat, què pot ser-ne més de setze...?  Faran el que voldran, modificaran el que els hi vingui bé, cert i no en tinc cap dubte. Però personalment entenc que traslladar les eleccions al 30 de Maig, suposadament només que per  causa de la pandèmia, no ha de poder permetre canvi en les normes de joc que ja havien quedat establertes per a la convocatòria del 14/02. Si hi ha  canvis, serà perquè algú entén que els coses no li van bé i quedarà retratat. De seguir per aquest camí, algú a tuiter deia que potser les urnes per a les eleccions, també les haurem de posar nosaltres... I em sembla que acabarà tenint raó perquè, a la fi, tot depèn només de la nostra actuació.

 

J.  Vinyeta

16 de Gener de 2021

716.- On vas, ER(C)?

 

716.-  On  vas, ER(C)?.-

No és una pregunta malèvola. És senzillament un intent d’aclarir quina és realment la trajectòria d’un partit històric, un partit que ha estat referent de la   Catalunya que aspira  a ser lliure i que ara, algú com jo, que durant anys us ha votat, ja va  decidir no tornar-ho a fer.

Us heu entestat en mantenir una relació amb l’enemic de la voluntat expressa de, al menys, més de  dos milions de catalans. Des del món del 50% de la població catalana, que quedaria clarament modificada si el 80% del total d'aquesta població catalana és podés manifestar lliurement, tal com ho demana aquesta població en un referèndum,  es va veient que us és més important el manteniment de conceptes eteris que la consecució d’objectius. I el que és més important: que d’aquesta relació amistosa amb l’enemic  de la voluntat majoritària del País (clarament reflexada en el  Parlament català...), no en traiem més que disgustos.

No cal anar massa lluny en el temps per adonar-se’n. Només cal recordar l’última  aprovació dels pressupostos, uns pressupostos generals que, el millor que heu aconseguit és el manteniment del PSOE en el poder, si no hi ha sorpreses, durant tres anys més. Perquè, si hi ha aspectes tan sols siguin des del punt de  vista econòmic favorables per Catalunya, tenim massa experiència per no creure en la seva execució. Com tampoc ens creiem les  que ens diguin que milloraran políticament les relacions Catalunya -  Espanya. Ja sabem quin pa hi donen.

I per mostra, un botó: al dia següent d’aprovar uns pressupostos, després d’uns suposats acords altament beneficiosos, el TS anul·lava el tercer grau del Presos  Polítics. Un gran èxit. 

Però, per la nostra tranquil·litat, ens veníeu a dir que s’havia aconseguit una harmonització en el sistema de distribució pressupostària que, els que hi entenen (ja sé que Sala-Martin no és de la vostra corda, però imagino que en cap cas podreu dir que no hi entén en aquestes coses, i n’és un d’aquests...)  diuen que no és més que  un manteniment de la situació actual i que en cap cap cas tindrem la capacitat de recaptar els impostos que volem i necessitem i per actuar en conseqüència.

Molt contents, després de l’acceptació dels pressupostos,  ens vàreu dir que  la immersió lingüística quedava blindada. Tots  ens ho vàrem creure: era una molt bona notícia. Però, es clar, l’enemic que se’ns pixa a la boca i vosaltres en dieu que plou aigua calenta, i amb tota l’eficàcia que li és possible, ens assenyala, i de forma inapel·lable, que al menys el 25% de l’ensenyament a Catalunya ha de fer-se en castellà. Un altra gran èxit!

Ens dieu que no participareu en l’acte Fundacional, al Palau de la Generalitat, de l’Assemblea de Representants del Consell per a la República, allò que està intentant internacionalitzar el problema català, el Procés, que sembla que no sabeu de la seva existència. Adduïu que és un acte electoralista... I teniu raó, perquè tot el que es fa per donar constància de la situació catalana, amplifica la voluntat dels que hi participen.  Deixeu clar que no hi voleu participar, que la vostra estratègia és a llarg termini, a molt i molt llar termini... tant llarg que es perdrà, com diria el poeta, ...esperant un alçament de llum en la tenebra..., tot i que sembla que hi hagi la presència d'un Sol  que vulgui il·luminar el camí...

Personalment m’agradaria que el Sr. Serbià, tant eloqüent quan s’ha tractat de qüestionar l’actuació del vicepresident del Parlament, Costa, ens expliqués, com és que un partit que és defineix com independentista efectua   el fitxatge d’un senyor que no ho és de independentista, que anirà ales llistes del Partit per Tarragona el proper 14 de Febrer, i  que afirma, entre altres coses,  que el presos del Govern no son presos polítics..., com assenyalen a Madrid. O que ens expliqués per què la victòria de Canadell en les primàries de JxC ha caigut tant malament a la casa republicana... Serà que Aragonés sap  que Canadell hi entén...? O serà perquè unes primàries no son mai tant encertades com els nomenaments a dit...?

Però, en fi. No en sembla que calguin gaires coses més, que hi son (recordar a Rufián allò dels 18  mesos..., o les actuacions del Conseller de benestar en la pandèmia, o la inhibició culpable en les actuacions de la presidència del Parlament en les causes contra els Presidents  Puigdemont i  Torra...) per posar en evidència la deriva poc clara davant del Procés de independència. La confraternització amb l’enemic sol ser considerada traïció...

La definició, amb totes les lletres, de tot plegat, la tenim nosaltres el 14 de Febrer proper, si és que la pandèmia ho autoritza o la pròpia ER (sembla que la C de la marca ha desaparegut...) no anul·la la  convocatòria si  entén que les expectatives no li son favorables. I ho dic a pesar de determinades enquestes que semblen excessivament  cuinades amb resultats espectacularment favorables.

Segur que no esteu traslladant la seu del partit  la capital del Imperi...? Em sembla veure que allà us aprecien molt...

 

J.  Vinyeta

21/12/2020

 

 

715.- Crèduls

715.- Crèduls.-

Lo fotut de tot plegat està en la assumpció de normalitat del que, a pesar de  la nostra somnolència, entenem que no ho és de normal.

Sabem i dolem al mateix temps. No és que jo vulgui justificar el que no és una actitud justificable de cap manera. Però no em queda més remei que admetre que les circumstàncies físiques que estem vivint, i de les que malauradament no en veiem encara la sortida del túnel, no permeten una agregació – congregació del personal per a manifestar-s’hi en contra i multitudinàriament amb la contundència necessària: la covid-19 està  jugant a favor de tots aquests que estan, precisament, fent de la anormalitat la norma de  la vida diària,  sense resposta possible per part de la societat civil. Hem de tenir-ho present.

Tenim la sort de que, com deia el periodista, el Món i en concret Europa ens mira. De lluny, però ens mira i pren decisions, com la recent en la que manifesta que els jutges han de ser triats  sense vulneració de normes proposades per la elecció, qüestió que afectarà moltes de les decisions preses per Lesmes, Marchena i Llarena i amb la que Boye ja es frega de mans. O la de deixar en mans del TJUE si els Estats compleixen o no amb allò definit per la UE com a estat de dret, aquesta última, en el meu entendre, és importantíssima. 

Però, a banda del que ja enteníem com a evident, ens trobem amb accions contundents que sabem que gosen d’immunitat. Afusellar a 26 milions d’espanyols em sembla que mereixeria una resposta tan afinada  de la fiscalia  com aquella famosa “Más dura serà la caida” de infausta memòria. O,  més senzilla, una  del monarca actual  repudiant l’acció dels militars (que tot i estar retirats, es defineixen com a tals...), no fos cas que en la tardança en respondre, com   son pare fa uns quants anys,  es posin en dubte   les bones intencions  de Felip, perquè Unamuno, sempre recordat, ja ens deia allò de que el silenci sol ser interpretat com aquiescència. Podem entendre que afusellar 26 milions de persones fora un intent  d’assassinat - genocidi?  D’odi? De rebel·lió, eliminant suposats opositors per facilitar el cop d’estat que s’instauraria tot seguit...? O només de sedició...?  Son repapiejades d’avis quan parlen de pronunciamiento...? Uns, dels que varen dir que havien fet el mateix, estan en presó.

ERC ha iniciat una campanya contra Josep  Costa. És realment l’enemic  a abatre en el Parlament. Ja sé que soc molt mal pensat, però cada vegada em sembla més clar que Costa va caure en un parany, que no ho tenia que ser, estès  precisament pels republicans de marres i amb aquesta suposada finalitat. Indiferentment, sigui o no mal pensat, el que si tinc molt clar és que abans em creuré a Costa que a Serbià, Sol  o Rufián perquè, mentre la lectura de Eixamplant l’esquerda m’obre els ulls, el Tornarem a vèncer  no m’ofereix res més que una suposada oferta electoral pamfletària que la conducta dels companys de partit, s’entesten constantment en traure-li  la poca credibilitat que els autors intenten donar al text. Perquè, per exemple,  mentre Serbià demana la dimissió de Costa, el seu partit pacta amb el PSOE uns suposats pressupostos  màgics que garanteixen la continuïtat del govern central. Just el dia després, a canvi, Marchena revoca el tercer grau al presos catalans. I, abans de llegir-la, el PSOE ens diu que l’amnistia no hi cap en el nostre ordre constitucional, referent a la decisió del Parlament de Catalunya de demanar-la. Sort que PSOE i ERC son amics... Mentre, Albiach  secunda Serbiá sense recordar  que Colau va pactar amb Valls per l’alcaldia de Barcelona. Tots dos, Serbià i Albiac ens donen lliçons d’una  moral que deu d’haver estat reescrita  amb clars interessos partidistes... Perquè de reunions i fotos de Rufian amb Girauta o companys, n’hi ha un munt i de Valls amb tota la colla dels Comuns, també,  i no trobant-se precisament per vídeo conferència.  Per tant, per sobre dels esperats resultats electorals en tot plegat (Iceta és més llest, i calla potser perquè espera que els Comuns li facin la feina, o potser pensa amb l’alcaldessa de L’Hospitalet  o en Ballesteros, imputats...), hi ha una manifesta mala fe, una sèrie de rodes de molí que molts, més dels que es pensen, no estem disposats  a combregar.  

Afegitó  1.-  l’Alcaldia de Barcelona hauria de reflexionar sobre del merdé circulatori que es va muntar dilluns 7 a la ciutat de Barcelona. Sabem que Colau no hi vol cotxes. Però també sabem que no hi ha lloc on deixar-los per entrar a la ciutat. Pintar-la de coloraines i posar entrebancs als carrers no fa res més que complicar les coses pels que hi han de circular i, en la meva opinió i donada la impossibilitat de deixar el cotxe, Colau dirà el que voldrà,  entenc que, tot plegat, és d’una mala llet manifesta. A més de sortir i fer declaracions amb rialletes de bona nena, seria bo per part de Colau, una actuació seriosa per arreglar la desfeta que veiem a venir per la ciutat.  Comuns i ERC, tan xerraires últimament,  no hi han de dir res...?

Afegitó  2.- El rei emèrit ha de tenir molt bon concepte del servei que li dona la ciutadania espanyola. Deixar una propina de 670.000 euros en ho demostra, oi?

Ah!  I tot això és el dia a dia, la anormalitat convertida en normalitat.  Realment, som tant crèduls?

 

J.  Vinyeta

10 de Desembre de 2020