721.- A l’endemà de les eleccions

 

721.-  A l’endemà  de les eleccions.-

Hem de reconèixer que, aquest endemà, no sabem si   serà el dilluns 15, el dimecres 17 o, apurant el resultat i en funció d’aquest,  tampoc sabem si aquestes eleccions, per qualsevol excusa, seran anul·lades. En qualsevol cas, hi haurà un endemà electoral. I em preocupa.

Entenc que hi ha dos qüestions cabdals. La primera és el resultat electoral en sí mateix. El País, el nostre, en funció d’aquest resultat i/o de les coalicions per a formar govern que en puguin sortir, pot continuar colonitzat. Però d’això en parlarem, vagi com vagi, passades les eleccions.Però la segona, en la meva opinió, és tant o més preocupant que la primera. L’explico.

És  un fet que la UE comença a mirar Espanya. Els exiliats catalans s’ocupen diàriament al Parlament Europeu d’assenyalar les febleses d’un Estat en el que  el conjunt democràtic sobre el que se sustenta, presenta greus esquerdes. Però és que, a més, és la pròpia UE la que ha de deixar a l’Estat espanyol centenars de milions d’€s i, com és natural, els voldrà cobrar. Per fer-ho, comença a indicar les solucions que la UE vol que s’apliquin. Des del punt de vista polític, va estrenyent el cercle  al desastre judicial de l’Estat espanyol.  I és en aquest sentit que insisteix en la reforma judicial necessària, col·lapsada des de fa oficialment gairebé tres anys però que sabem que en realitat en cap cas, des de la mort del dictador fins  ara, ha estat reformada amb esperit democràtic (el canvi de nom del Tribunal de Orden Público franquista convertint-lo en Audiencia Nacional, sembla que ha estat l’únic  canvi important...).  Per reforçar la demanda d’aquesta reforma, des de la UE, van arribant a Espanya avisos, sentències, recusacions, comunicacions de jutges i fiscals, admissió a tràmit de la denuncia sobre els defectes en que cau la CNMV, per exemple. L’estat espanyol respon tímidament amb moviments respecta de la modificació del Dret Penal sobre la llibertat d’expressió, la rebel·lió i sedició, suposades accions considerades terroristes, parla d’indult o amnistia dels presos, exiliats i imputats pels fets del 1 O etc...,etc...  Tots aquests intents aparents  de modificació de la llei  no son  precisament voluntat graciosa d’un govern progressista d’esquerres, si no que son respostes a les condicions que es van imposant per rebre  els préstecs que s’han de començar a repartir.

 Però, i aquesta és la qüestió que em fa més por, com que l’estat espanyol està en fallida, la UE exigeix modificacions en el sector econòmic que afectaran  tota la societat, per poder garantir el retorn del préstec. La UE  apressa al Govern central perquè efectuï modificacions en els contractes laborals i en les pensions. Dit d’una altra manera: la UE vol cobrar, però Espanya, per poder pagar, ha de reduir despeses i augmentar  ingressos.  El que equival a retallades, reduir pensions, augmentar la data de jubilació, reduir, en general totes les despeses socials, re centralitzant serveis i, en conseqüència, fer ballar les que disposen d’aquests serveis transferits: les autonomies. I quan això passi, ja sabem que les classes mitges i, especialment, les més desfavorides, acabaran reben les clatellades. Els bancs, ja anuncien pèrdues. Per tot plegat, el que sembla que se’ns presenta no és més que un rescat encobert que se’m acut molt dolorós. Aleshores, mal que sigui sense desitjar-ho, recordo Grècia. Em sembla també clar que de tot aquest cúmul  de incidències, especialment les econòmiques,  se’n parlarà a partir l’endemà de les eleccions.  Per això temo aquest endemà...

I, és clar: no puc deixar de banda que Catalunya, en les mateixes condicions, però sense el llast que representa Espanya per la nostra economia,  se’n sortiria inclús amb una certa (que no vol dir poc costosa, però acceptable)  facilitat. Això, ningú ho posa en dubta.

No puc evitar de pensar en les properes eleccions. No  podem evadir-nos, oblidar o deixar de banda el fet de que ningú dubta de que, inclús en pitjor situació de la que se’ns planteja, sols, sense llast, ens en sortiríem. Des del punt de vista electoral doncs, tinguem-ho en compta  i actuem en conseqüència. Si continuem sent una colònia, la metròpoli, amb el rescat encobert,  serà encara més extractiva. Em resulta evident que ens hi va la pell. 

 

J.  Vinyeta

11 de Febrer de 2021