724.- Espanya, grinyola.-
Hi
ha massa simultaneïtat, massa temes
coincidents, que em fan pensar que hi quelcom que fa grinyolar l’Estat. I em
sembla que la ventada que belluga les
branques i fa que, com deia Pujol, caiguin nius, ve d’Europa.
Només
a faltat la trobada de les converses entre comandaments de la guàrdia civil
comentant la mort de Miquel Zabalza ...se
les ha ido la mano...[1],
per acompanyar el tema Bárcenas. La presó de Hasél i les manifestacions de
suport, que es produeixen en un moment en que el Parlament Europeu ha
de decidir, si els exiliats i parlamentaris catalans han de perdre la immunitat
i han de ser retornats a un Estat que es passa el dret d’expressió, i molts d’altres,
pel forro. Manifestacions que mostren amés els crits d’angoixa d’un jovent que
camina vers un futur absolutament incert en un Estat descavalcat de la realitat.
Les
eleccions catalanes i el triomf del independentisme, que imposa a l’Estat la necessitat d’escoltar Catalunya.
Amb
l’emèrit fugit i refugiat en un Spa d’or que paga el Patrimoni Nacional
i que ens va enganyar quan, en la detenció del gendre, ens deia que tots som
iguals davant la llei. Amb els jutges,
que mantenint un poder inimaginable en un estat democràtic, amb una dependència
flagrant de l’anomenat Deep State i de la seva concepció de l’Estat, es
dediquen constantment a fer política i a
cercar permanentment el blindatge de les seves decisions, generalment
perverses, en el suport del Tribunal
Constitucional (com a passat amb el
recurs de Meritxell Borràs), tot i rebent constants avisos des d’Europa
i del TJDH de que aquest autoritarisme que exerceixen ha de ser corregit des de
l’executiu i el legislatiu, i amb urgència.
Amb l’extrema dreta feixista campant amb
immunitat fefaent, a tal extrem que l’Estat d’Israel i la ambaixada alemanya han alçat la
veu per les manifestacions antisemítiques expressades en un acte
feixista per homenatjar aquella División
Azul hitleriana, amb una suposada
investigació dels fets, oberta per la fiscalia, de la que no en sabem res més.
Un Estat que commemora els 40 anys d’un cop d’estat militar, amb el clar intent
de blanquejar una monarquia que s’esmicola perquè està sota la sospita de la
seva participació directa en aquells fets. Per enrarir encara més l’assumpte,
la Ministra Robles manté la classificació de la documentació dels fets succeïts
(recordem allò del silenci i l’aquiescència, que deia Unamuno...?).
Per
si fora poc, a aquesta corrupció generalitzada s’hi suma el volum impagable del
dèficit de l’Estat que ha rebut la patacada de la covid -19 amb les
arques buides, creant una crisis socioeconòmica sense precedents i amb l’urgent
necessitat de que Europa les hi ompli per poder fer alguna cosa més que
prometre la lluna. És evident que l’Estat està en fallida. Econòmica i política. Un
Estat en el que la corrupció hi cavalca,
però que necessita l’oxigen que
pot fer-li arribar la UE per sobreviure.
En
aquesta situació, Europa ha de posar a disposició de l’Estat espanyol 140.000
milions d’euros per tapar forats i demana garanties i reformes que converteixin
l’Estat espanyol en un estat amb crèdit, al menys polític, suficient. Europa
voldrà cobrar. I per fer-ho, ha de comptar amb aquells que puguin pagar. Per cobrar, Europa sap que hi ha regions,
Nacions sense Estat, amb suficient capacitat per assumir, acceptar i retornar
el deute que els hi pugui correspondre, com és el cas de Catalunya. Entenc que
potser és el moment en que Catalunya aixequi el dit i digui, obertament, que
està disposada i és receptiva a participar en
la solució del problema econòmic que pot acuitar Europa, en relació a la qualitat i
possibilitats deutores que en aquest moments pugui presentar l’Estat espanyol.
Plantejades
així les coses, qui vulgui entendre ho té molt senzill. La UE, intentarà garantir els
seus crèdits amb bons fiadors. Des de fa anys, Catalunya, reconeguda per l’ONU com a Minoria Nacional[2],
i que representa el 20% del
PIB de l’Estat espanyol, és una bona garantia. Val la pena recordar aquella
dita que diu, més o menys, allò de ajuda’m i t’ajudaré. Potser és el
moment històric de que la UE, recordi que Catalunya existeix i pot ser un bon
aliat. Perquè, evidentment, Espanya, grinyola.
J. Vinyeta
26
de Febrer de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada