715.- Crèduls

715.- Crèduls.-

Lo fotut de tot plegat està en la assumpció de normalitat del que, a pesar de  la nostra somnolència, entenem que no ho és de normal.

Sabem i dolem al mateix temps. No és que jo vulgui justificar el que no és una actitud justificable de cap manera. Però no em queda més remei que admetre que les circumstàncies físiques que estem vivint, i de les que malauradament no en veiem encara la sortida del túnel, no permeten una agregació – congregació del personal per a manifestar-s’hi en contra i multitudinàriament amb la contundència necessària: la covid-19 està  jugant a favor de tots aquests que estan, precisament, fent de la anormalitat la norma de  la vida diària,  sense resposta possible per part de la societat civil. Hem de tenir-ho present.

Tenim la sort de que, com deia el periodista, el Món i en concret Europa ens mira. De lluny, però ens mira i pren decisions, com la recent en la que manifesta que els jutges han de ser triats  sense vulneració de normes proposades per la elecció, qüestió que afectarà moltes de les decisions preses per Lesmes, Marchena i Llarena i amb la que Boye ja es frega de mans. O la de deixar en mans del TJUE si els Estats compleixen o no amb allò definit per la UE com a estat de dret, aquesta última, en el meu entendre, és importantíssima. 

Però, a banda del que ja enteníem com a evident, ens trobem amb accions contundents que sabem que gosen d’immunitat. Afusellar a 26 milions d’espanyols em sembla que mereixeria una resposta tan afinada  de la fiscalia  com aquella famosa “Más dura serà la caida” de infausta memòria. O,  més senzilla, una  del monarca actual  repudiant l’acció dels militars (que tot i estar retirats, es defineixen com a tals...), no fos cas que en la tardança en respondre, com   son pare fa uns quants anys,  es posin en dubte   les bones intencions  de Felip, perquè Unamuno, sempre recordat, ja ens deia allò de que el silenci sol ser interpretat com aquiescència. Podem entendre que afusellar 26 milions de persones fora un intent  d’assassinat - genocidi?  D’odi? De rebel·lió, eliminant suposats opositors per facilitar el cop d’estat que s’instauraria tot seguit...? O només de sedició...?  Son repapiejades d’avis quan parlen de pronunciamiento...? Uns, dels que varen dir que havien fet el mateix, estan en presó.

ERC ha iniciat una campanya contra Josep  Costa. És realment l’enemic  a abatre en el Parlament. Ja sé que soc molt mal pensat, però cada vegada em sembla més clar que Costa va caure en un parany, que no ho tenia que ser, estès  precisament pels republicans de marres i amb aquesta suposada finalitat. Indiferentment, sigui o no mal pensat, el que si tinc molt clar és que abans em creuré a Costa que a Serbià, Sol  o Rufián perquè, mentre la lectura de Eixamplant l’esquerda m’obre els ulls, el Tornarem a vèncer  no m’ofereix res més que una suposada oferta electoral pamfletària que la conducta dels companys de partit, s’entesten constantment en traure-li  la poca credibilitat que els autors intenten donar al text. Perquè, per exemple,  mentre Serbià demana la dimissió de Costa, el seu partit pacta amb el PSOE uns suposats pressupostos  màgics que garanteixen la continuïtat del govern central. Just el dia després, a canvi, Marchena revoca el tercer grau al presos catalans. I, abans de llegir-la, el PSOE ens diu que l’amnistia no hi cap en el nostre ordre constitucional, referent a la decisió del Parlament de Catalunya de demanar-la. Sort que PSOE i ERC son amics... Mentre, Albiach  secunda Serbiá sense recordar  que Colau va pactar amb Valls per l’alcaldia de Barcelona. Tots dos, Serbià i Albiac ens donen lliçons d’una  moral que deu d’haver estat reescrita  amb clars interessos partidistes... Perquè de reunions i fotos de Rufian amb Girauta o companys, n’hi ha un munt i de Valls amb tota la colla dels Comuns, també,  i no trobant-se precisament per vídeo conferència.  Per tant, per sobre dels esperats resultats electorals en tot plegat (Iceta és més llest, i calla potser perquè espera que els Comuns li facin la feina, o potser pensa amb l’alcaldessa de L’Hospitalet  o en Ballesteros, imputats...), hi ha una manifesta mala fe, una sèrie de rodes de molí que molts, més dels que es pensen, no estem disposats  a combregar.  

Afegitó  1.-  l’Alcaldia de Barcelona hauria de reflexionar sobre del merdé circulatori que es va muntar dilluns 7 a la ciutat de Barcelona. Sabem que Colau no hi vol cotxes. Però també sabem que no hi ha lloc on deixar-los per entrar a la ciutat. Pintar-la de coloraines i posar entrebancs als carrers no fa res més que complicar les coses pels que hi han de circular i, en la meva opinió i donada la impossibilitat de deixar el cotxe, Colau dirà el que voldrà,  entenc que, tot plegat, és d’una mala llet manifesta. A més de sortir i fer declaracions amb rialletes de bona nena, seria bo per part de Colau, una actuació seriosa per arreglar la desfeta que veiem a venir per la ciutat.  Comuns i ERC, tan xerraires últimament,  no hi han de dir res...?

Afegitó  2.- El rei emèrit ha de tenir molt bon concepte del servei que li dona la ciutadania espanyola. Deixar una propina de 670.000 euros en ho demostra, oi?

Ah!  I tot això és el dia a dia, la anormalitat convertida en normalitat.  Realment, som tant crèduls?

 

J.  Vinyeta

10 de Desembre de 2020