716.-
On vas, ER(C)?.-
No
és una pregunta malèvola. És senzillament un intent d’aclarir quina és realment
la trajectòria d’un partit històric, un partit que ha estat referent de la Catalunya que aspira a ser lliure i que ara, algú com jo, que
durant anys us ha votat, ja va decidir
no tornar-ho a fer.
Us
heu entestat en mantenir una relació amb l’enemic de la voluntat expressa de,
al menys, més de dos milions de
catalans. Des del món del 50% de la població catalana, que quedaria clarament
modificada si el 80% del total d'aquesta població catalana és podés manifestar
lliurement, tal com ho demana aquesta població en un referèndum, es va veient que us és més important el
manteniment de conceptes eteris que la consecució d’objectius. I el que
és més important: que d’aquesta relació amistosa amb l’enemic de la voluntat majoritària del País (clarament
reflexada en el Parlament català...), no
en traiem més que disgustos.
No
cal anar massa lluny en el temps per adonar-se’n. Només cal recordar
l’última aprovació dels pressupostos,
uns pressupostos generals que, el millor que heu aconseguit és el manteniment
del PSOE en el poder, si no hi ha sorpreses, durant tres anys més. Perquè, si
hi ha aspectes tan sols siguin des del punt de
vista econòmic favorables per Catalunya, tenim massa experiència per no
creure en la seva execució. Com tampoc ens creiem les que ens diguin que milloraran políticament
les relacions Catalunya - Espanya. Ja
sabem quin pa hi donen.
I
per mostra, un botó: al dia següent d’aprovar uns pressupostos, després d’uns
suposats acords altament beneficiosos, el TS anul·lava el tercer grau del
Presos Polítics. Un gran èxit.
Però,
per la nostra tranquil·litat, ens veníeu a dir que s’havia aconseguit una harmonització
en el sistema de distribució pressupostària que, els que hi entenen (ja sé que
Sala-Martin no és de la vostra corda, però imagino que en cap cas podreu dir que
no hi entén en aquestes coses, i n’és un d’aquests...) diuen que no és més que un manteniment de la situació actual i que en
cap cap cas tindrem la capacitat de recaptar els impostos que volem i
necessitem i per actuar en conseqüència.
Molt
contents, després de l’acceptació dels pressupostos, ens vàreu dir que la immersió lingüística quedava blindada.
Tots ens ho vàrem creure: era una molt
bona notícia. Però, es clar, l’enemic que se’ns pixa a la boca i vosaltres en
dieu que plou aigua calenta, i amb tota l’eficàcia que li és possible, ens
assenyala, i de forma inapel·lable, que al menys el 25% de l’ensenyament a
Catalunya ha de fer-se en castellà. Un altra gran èxit!
Ens
dieu que no participareu en l’acte Fundacional, al Palau de la Generalitat, de
l’Assemblea de Representants del Consell per a la República, allò que està
intentant internacionalitzar el problema català, el Procés, que sembla que no
sabeu de la seva existència. Adduïu que és un acte electoralista... I teniu
raó, perquè tot el que es fa per donar constància de la situació catalana,
amplifica la voluntat dels que hi participen. Deixeu clar que no hi voleu participar, que la
vostra estratègia és a llarg termini, a molt i molt llar termini... tant llarg
que es perdrà, com diria el poeta, ...esperant un alçament de llum en la
tenebra..., tot i que sembla que hi hagi la presència d'un Sol que vulgui il·luminar el camí...
Personalment
m’agradaria que el Sr. Serbià, tant eloqüent quan s’ha tractat de qüestionar
l’actuació del vicepresident del Parlament, Costa, ens expliqués, com és que un
partit que és defineix com independentista efectua el
fitxatge d’un senyor que no ho és de independentista, que anirà ales llistes del
Partit per Tarragona el proper 14 de Febrer, i
que afirma, entre altres coses, que el presos del Govern no son presos
polítics..., com assenyalen a Madrid. O que ens expliqués per què la victòria
de Canadell en les primàries de JxC ha caigut tant malament a la casa
republicana... Serà que Aragonés sap que
Canadell hi entén...? O serà perquè unes primàries no son mai tant encertades
com els nomenaments a dit...?
Però,
en fi. No en sembla que calguin gaires coses més, que hi son (recordar a Rufián
allò dels 18 mesos..., o les actuacions
del Conseller de benestar en la pandèmia, o la inhibició culpable en les
actuacions de la presidència del Parlament en les causes contra els Presidents Puigdemont i Torra...) per posar en evidència la deriva poc
clara davant del Procés de independència. La confraternització amb l’enemic sol
ser considerada traïció...
La
definició, amb totes les lletres, de tot plegat, la tenim nosaltres el 14 de
Febrer proper, si és que la pandèmia ho autoritza o la pròpia ER (sembla que la
C de la marca ha desaparegut...) no anul·la la
convocatòria si entén que les
expectatives no li son favorables. I ho dic a pesar de determinades enquestes
que semblen excessivament cuinades amb
resultats espectacularment favorables.
Segur
que no esteu traslladant la seu del partit la capital del Imperi...? Em sembla veure que
allà us aprecien molt...
J. Vinyeta
21/12/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada