dissabte, de gener 23, 2021

718.- Les eleccions i les vacunes, a la corda fluixa

 

718.-  Les eleccions i les vacunes, a la corda fluixa.-

D’una manera o altra, el cas és que des del món judicial, l’autèntic poder que actua vetllant pels interessos del Deep State,  estigui en permanent estat de vigília per aconseguir controlar tot el que sigui controlable. Ja no cal entrar en el fet de que, pel que sembla un punt de coincidència dels que hi entenen, el decret de posposar les eleccions pel dia 30 de Maig està mal redactat. Si estes correctament expressat, no en tinc cap dubta de que hagués passat el mateix.

Sabíem de dues situacions concretes. El PSC, molt animat amb la presència del Ministre Illa, volia les eleccions immediatament. D’altra banda, ER, que va caient a les enquestes, intentava, com fos,  allargar el període electoral i anar més enllà de de la data que sembla que li pronosticava un resultat no massa galdós. De retardar les eleccions, ER que, com sempre confiava en el PSOE, allargava el període creient en l’indult – amnistia – solució de la que es derivaria que Junqueras i companyia, podrien ser al carrer, formar part de la candidatura i, evidentment, participar activament en la  campanya.

Però el càlculs  dels republicans sembla que se’n van en orris. Perquè la Metròpoli, de tant en tant, ha de matar un o dos  esclaus, els que calguin, (o inhabilitar un  Conseller..., depèn de les èpoques) per fer que el seu poder omnímode  quedi constatat i evident.

I així, la Metròpoli, amb ajuda dels seus extraparlamentaris catalans, en  conxorxa amb J.R.Bosch  (Somatemps, Societat Civil Catalana...) amb Foment, i deixant seriosos dubtes de si Iceta ho empenyia tot, han aconseguit que les eleccions  se celebrin no quan proposava la Generalitat, si no quan  la autoridad competente ho decideixi, sigui o no la mateixa. Sembla que serà el 14 de febrer, la data inicialment prevista, però, si no ho tinc mal entès,  la data definitiva la dictarà el jutge el proper divendres.

La fiscalia avala la decisió  (...y  quién manda en la fiscalia...?) i, entre tant merdé, ER, que volia precisament endarrerir-les, es troba amb que els seus companys de legislatura, els han deixat amb el cul enlaire... ER veu que al PSOE li interessa més la victòria electoral del seu candidat que no pas el dels d’aquesta ER que han recolzat la legislatura   i li aproven els pressupostos. Deu ser que així, amb silenci,  ER  entén que amplia la base... pel proper tripartit (ER,PSC, Comuns) que sembla que és el que vol perquè, podria ser, que fos de l’única manera que podés estar  en un Govern  amic, no necessàriament independentista.

Vagi per endavant que per a mi, la data, no em representarà cap problema. Si puc anar a comprar, als bars i restaurants en hores determinades, o a un hospital, al metge, al banc, fer antesales...  aniré a votar el dia i hora que em toqui i, en cap  cas, ho faré per correu. I, com que sempre he pensat que el meu pensament és molt comú i com el de molts, entenc que, com ja va passar el Desembre del 2017, l’independentisme tornarà a girar la truita imposada. A  banda,  La Generalitat, sigui el dia electoral que sigui,  ha de tenir cura expressa de les mesures sanitàries necessàries per protegir aquells als que els hi toqui estar   en una taula electoral. Les proteccions per aquests ha de ser màximes i les garanties totals i, repeteixo, son clara responsabilitat del Govern: PROCICAT, Salut i Interior i en conseqüència, la Vicepresidència en funcions de Presidència,  han de ser-ne els més ocupats, que no els únics, en vetllar-ho.

D’altra banda, una vegada més queda clar que aquest Estat en que ens toca viure, és un Estat de pillets, pinxos i aprofitats. I com a mostra, aquest assalt impertorbable a les vacunes contra la covid-19, que ens arriben en comptagotes però que, algunes de les quals, van a parar als fillols privilegiats d’aquests padrins que se’n foten de la resta dels pobres  mortals que anem vivim com podem i esperem un torn de vaccinació de forma impertèrrita.  Qui té padrins es bateja, diu la dita. Però que la cúpula militar faci trampes i es vacuni, és quedin tant pinxos i la Ministra  de torn no els dimiteixi; o que s’hagi de fer públic que tota una conselleria de pillets murciana es va saltar el torn perquè el conseller acabi dimitint plorant; o que aprofitats dels que apliquen la vacuna n’apliquin a familiars i propers... Tot plegat ens defineix l’Estat. Podríem trobar més adjectius i més contundents  per definir aquests que actuen fraudulentament. Però tampoc cal: ens els sabem tots. Tot plegat forma part de la idiosincràsia imperial que desborda sistemàticament qualsevol situació habitual  o corruptela possible. Però mentre el Ministeri de Sanitat no té les xeringues necessàries per apurar les dosis de vacuna[1],  el Ministra Illa se’n va d’eleccions i deixa el càrrec  mig penjat... Si Illa pensa que molts dels d’aquí oblidarem que la seva gestió de tot plegat, amb la corba més alta, ha estat el desastre més absolut de tota l’Europa Comunitària, per si Iceta encara no li ha dit, que sàpiga que els catalans tenim memòria, i des de fa molts, molts anys... Ens deixa clar que, les seves aspiracions polítiques, van per davant del interès del que correspon a les seves funcions, sense aplicació de normes correctores que, de fer-ho, potser malmetrien els seus interessos electorals.

Encara que no vulgui, em ve a la memòria allò de  Machado  “...país de charanga y pandereta...” O potser que sigui allò de la confabulación judeo-masónico-marxista que  és  la que ens enganya per fer mal al Imperi...

Mentre, 400 morts diaris per la covid-19...

J.  Vinyeta

23 de Gener de 2021

Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)