717.- Comentaris.

 

717.- Comentaris.-

Han estat dies difícils per la família. Però és ben cert que no hi altra que la de mirar endavant.

Han passat, des del punt de vista polític i social,  moltes coses en no massa  dies. Potser una de les més sonades va estar la invasió del Capitoli per part de la fatxenderia americana. Ens toca recordar ja  al Tea Party que va arreplegar l’àrea més dura del partit  republicà dels USA. I no ens podem oblidar, ni molt menys, d’Steve Bannon, mestre de la campanya de Tump i col·laborador en la creació de tots el partits nacional – populistes d’extrema dreta que van campant per Europa especialment  (VOX és un dels seus apadrinats...), i fundador de la Webb  Breitbart News,  d'extrema dreta. Amb un pòsit d’aquesta mena, només es necessitava  un multimilionari  sense ideologia, però gran protector dels seus interessos, i sabedor  de les causes federals pendents i de les que no se’n podrà perdonar, que atiï la tropa per intentar suspendre el nomenament del guanyador de les eleccions, Joe  Biden. Davant dels fets, el Senat inicia la reprovació de Trump que, a la fí, el que en traurà serà la inhabilitació perpètua a la Presidencia dels USA.  Sempre és una bona notícia que Trump quedi inhabilitat de per vida.

No ha estat només un afaire dels USA. És una qüestió que assenyala amb una certa clarividència el perill que els nazionalismes  populistes i feixistes que , com ho ha estat l’esmentat als USA, estan a l’aguait. Goebbels, mestre dels mestres, ja deia allò de que ...nosaltres fem. Si protesten, ells son els provocadors..., forma d’actuar que ha estat sempre una màxima feixista.  I en aquest cas ha estat la democràcia americana la que ha protestat davant  d'unes exigències que suposaven anul·lar les eleccions...: el  Capìtoli ha  estat el provocador...  Només vull dir que hem d’estar vigilants, però que és una qüestió què, a pesar de tot, no ens ha d’autoritzar a ser més tolerants del què s'ha de ser.

Espanya, com des de fa temps, es posa en evidència davant del món. La fugida tolerada i protegida de l’emèrit,  no és més que una xacra que ens volen fer respectar amb suposades imposicions parlamentàries. Joan Carles ha fugit, ric amb diners de negre procedència i que el deep State, el seu gran protector i ensems el gran protegit, no vol investigar. A un, que ja té anys pel record, li ve a la memòria l’actuació de la reina Juliana d’Holanda  i la del Govern holandès quan el seu marit- rei consort Bernard, es veure implicat en l’escàndol Lockheed. Com ja deia Fraga, Espanya és diferent... 

També ha estat sonada la patacada que Llarena s’ha tornat a emportar. La denegació de l’euro ordre d’extradició de Lluís Puig, ha deixat penjada d’un fil la justícia espanyola quan la pròpia justícia belga deixa clar que, com que els tribunals especials no caben en la legislació europea, el TS no és competent per declarar la suposada culpabilitat del conseller Puig, el que obre la porta, de forma evident, a la nul·litat dels judicis de Marchena i companyia. Vist des de la legislació europea: els judicis havien d’haver-se efectuat a Barcelona pel TSJC. A banda també es diu que les euro ordres han de venir demanades des del Ministeri de Justícia... Tot plegat, arriba abans de la tramitació dels suplicatoris contra Puigdemont, Comin i Ponsatí que, de ser concedits, hauran de passar forçosament per la justícia Belga. Gonzalez Pons trenca les normes de conducta de la comissió que porta a terme le suplicatoris. Hi ha gent mal pensada (i ja se sap que dels mal pensats no se’n pot fer cas...) que entén que Gonzalez Pons actua així perquè els suplicatoris siguin nuls de facto (potser ja no caldria, donada la manca d’imparcialitat manifesta del President de la JURI) i així, en no  concedir-los, no caldrà passar per la vergonya d’una nova interpretació, aquesta vegada definitiva pel TJEU i evitar així una altra  patacada encara més sonada...

Finalment, ha saltat el tema de l’anul·lació  de les eleccions previstes pel 14 de Febrer. ER ho anima perquè la davallada d’ER (exC) en les enquestes és espectacular (El Periódico ja anunciava en portada que JxC ja els atrapava...). El PSC, que confia amb l’efecte Illa, les vol ara i sap que, tal com va la pandèmia, pot ser que el ja poc prestigi del Ministre de sanitat, acabi deteriorant-se més de produir-se  qualsevol error més dels que ja ha comès: el 30 de Maig  és a més de quatre mesos vista i, si en política una setmana ja és una eternitat, què pot ser-ne més de setze...?  Faran el que voldran, modificaran el que els hi vingui bé, cert i no en tinc cap dubte. Però personalment entenc que traslladar les eleccions al 30 de Maig, suposadament només que per  causa de la pandèmia, no ha de poder permetre canvi en les normes de joc que ja havien quedat establertes per a la convocatòria del 14/02. Si hi ha  canvis, serà perquè algú entén que els coses no li van bé i quedarà retratat. De seguir per aquest camí, algú a tuiter deia que potser les urnes per a les eleccions, també les haurem de posar nosaltres... I em sembla que acabarà tenint raó perquè, a la fi, tot depèn només de la nostra actuació.

 

J.  Vinyeta

16 de Gener de 2021