723.-Els carrers,
cremen
Mentre els partits negocien,
amb una Jéssica Albiach que no para de
bramar, sense voler entendre que, si els catalans voléssim que manés, li
haguéssim donant quelcom més que els minsos escons que ha tret, els carrers
tornen a cremar. L’espurna ha estat l’empresonament del rapper Hasél,
perfectament orquestrada per l’AN
a l’endemà de la jornada electoral, que no abans, sabedora de la
influència que tal execució hagués pogut tenir en el resultat electoral. Estem
habituats a que els jutges marquin
l’agenda política a les seves conveniències o a
aquelles dels que els paguen. Per
tant, tot i haver vençut el termini voluntari d’ingrés el divendres 11/02, els
jutges, amb un criteri polític afinat, decideixin muntar el ciri al
dilluns següent, dia 15.
Així les coses, amb el
convenciment de que la sentència és injusta, el jovent es llença als carrers el
mateix dia. El que està passant ens l’expliquen periodistes i mitjans de
comunicació, amb detalls gaire bé pornogràfics, de les accions que uns, el
jovent, i altres, els Mossos, van posant en marxa. I aquesta exposició ho és,
de pornogràfica, perquè és la que convé a
algú, qui sigui i que, com la dita, fa mirar
el dit que assenyala la lluna. Perquè és cert que l’empresonament de
Hasél pels tuïts o cançons és un abús més dels que controlen aquest deep State,
i una negativa exprés de la llibertat
d’expressió. Però, aquells informadors, per molt que ens diguin que reben trets
de bales de foam, suposo que atemorits, ells sabran perquè tot i que podem
imaginar-ho, van oblidant la realitat que està vivint aquests jovent, amb més
d’un 40% d’atur juvenil, amb contractes, els que els tenen, precaris i amb sous
minsos, lloguers inabastables, en front a una crisi econòmica i social sense
precedents, en una situació, en resum, que els té sense present i els deixa pràcticament sense futur i esperances. Si aquí hi afegim la constant
pèrdua de drets i llibertats que ens fan assumir, la immunitat de la que
gaudeixen els sectors ultres davant de la mateixa Brimo, entre altres moltes
coses... entendrem que potser no és solament l’empresonament de Hasél el que fa
que el jovent surti al carrer. I em sembla que no costa tant de entendre i
fer-ho públic a través del mitja que representen.
Se n'obliden aquests mitjans,
dit ras i curt, de plantejar-se i
dir-nos si la violència al carrer no vindrà produïda per una violència que neix de la ineficàcia consolidada en els
despatxos, de la ineptitud d’aquells que diuen ser el govern mes progressista
de la història i que repeteixen com lloros que estem en una democràcia plena....
que empresona per tuïts, cançons o per titelles que no agraden. I se’n obliden, potser menyspreant i traint el
seu codi deontològic, de que entre la
seva feina, hi ha la de mostrar-nos les vergonyes del sistema, entre las que
s’hi troba precisament, l’abandó a la
seva sort de les generacions que venen darrera nostra. Si jo tingués vint anys,
possiblement també hi seria. I no cometem l’error de confondre una manifestació
més o menys virulenta que protesta contra la manca de llibertats, amb una
actitud asocial clarament delictiva d’uns individus saquejadors que, ja sé que
és una apreciació personal, em nego a creure que son els mateixos que demanen
llibertat amb totes les lletres de la paraula. La presència d’infiltrats i
provocadors, inclús de la pròpia
policia, sempre ha estat una constant. Ni de culpar de la violència al món
independentista, perquè aquest món ha demostrat abastament que és absolutament
pacífic: és una qüestió d’ADN!
Del Mossos, se’n ha de
parlar, i molt. D’entrada, i això ens
mostra que les accions semblen dirigides a condicionar els pactes parlamentaris, s’ha
de deixar clar que és inadmissible que els mossos ens vinguin a dir que o manen
ells o es convertiran en ingovernables. Aquesta inadmissibilitat ha de fer-se
patent amb cessaments immediats: és un soroll de sabres - porres que, malauradament, molts
encara recordem. Els Mossos, com qualsevol altra individu o corporació és
criticable. Posar-nos a tots en la tessitura de que recolzem uns fets que no ens
agraden o que si no ho fem ens diuen que
encara es convertiran en més
ingovernables és, repeteixo, absolutament inadmissible. Qui sap si, aprofundim en aquesta advertència dels
Mossos, potser fins i tot trobaríem una voluntat moguda des de no sabem on (L’estrella de la mort, d’en
Baños....?) per fer fracassar la formació de Govern i repetir eleccions.
Estem en un període
postelectoral que, com en tots els casos i més per la pluralitat política catalana,
son complicats. Per això, a banda de tot l’esmentat que està en el rovell del
problema, no deixa d’estranyar-me que la resposta dels manifestants, augmenta
a
mida que la contundència policial apuja la intensitat repressora. La pregunta,
aleshores és qui provoca a qui... L’aplicació d’allò que semblava oblidat, després dels aldarulls
contra la sentència dels Marchena boys, que s’anomenava La síndrome de
Sherwood[1],
torna estar d’actualitat. En vàrem
tenir la mostra en l’encapsulament que agents de la Brimo varen fer a un
grup de manifestants a Gràcia el passat dia 20[2],
que en veure’s cercats, varen aixecar les mans
inútilment. Aquesta violència, què persegueix?. A qui serveix? Aquests
Mossos, campen sols?
Com a mínim, cal revisar ja protocols,
seguir les denuncies presentades i que
els que han i estan actuant amb males praxis, siguin depurats. Deixar clar que
una gorra, uns galons i una porra no es poden donar a qui no n’estigui
plenament capacitat per portar-los. És per
tot plegat, que em sembla entendre que es fa necessària una purificació del cos de
Mossos. És la feina urgent que haurà de
fer el Conseller que accepti el càrrec.
Per cert, la CUP acceptaria el càrrec de Conseller de Interior...?
J. Vinyeta.-
22 de Febrer de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada